Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   tr bir şey arzu etmek

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [yetmiş]

bir şey arzu etmek

Tria com vols veure la traducció:   
català turc Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Si--------e- -s---o--musu---? S_____ i____ i______ m_______ S-g-r- i-m-k i-t-y-r m-s-n-z- ----------------------------- Sigara içmek istiyor musunuz? 0
Que li agradaria ballar a vostè? D--s -------s--y---mu-u-u-? D___ e____ i______ m_______ D-n- e-m-k i-t-y-r m-s-n-z- --------------------------- Dans etmek istiyor musunuz? 0
Que li agradaria passejar a vostè? G---e-e---tm---is--y-r -----u-? G______ g_____ i______ m_______ G-z-e-e g-t-e- i-t-y-r m-s-n-z- ------------------------------- Gezmeye gitmek istiyor musunuz? 0
M’agradaria fumar. S--ar--iç-e- -s-----u-. S_____ i____ i_________ S-g-r- i-m-k i-t-y-r-m- ----------------------- Sigara içmek istiyorum. 0
Voldries un cigarret? Bir--i--ra-ister misin? B__ s_____ i____ m_____ B-r s-g-r- i-t-r m-s-n- ----------------------- Bir sigara ister misin? 0
(Ell) voldria foc. O (erk----at-- -st----. O (______ a___ i_______ O (-r-e-) a-e- i-t-y-r- ----------------------- O (erkek) ateş istiyor. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Bir-ş-----m-k i-t-yoru-. B__ ş__ i____ i_________ B-r ş-y i-m-k i-t-y-r-m- ------------------------ Bir şey içmek istiyorum. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Bir--- -e--k i-t---r--. B_____ y____ i_________ B-r-e- y-m-k i-t-y-r-m- ----------------------- Birşey yemek istiyorum. 0
M’agradaria descansar una mica. Bir-z-d--l-n--k--s-iyo-u-. B____ d________ i_________ B-r-z d-n-e-m-k i-t-y-r-m- -------------------------- Biraz dinlenmek istiyorum. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Si-- b-r-ş-y-s----- -stiyoru-. S___ b__ ş__ s_____ i_________ S-z- b-r ş-y s-r-a- i-t-y-r-m- ------------------------------ Size bir şey sormak istiyorum. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. S-z--n --r-şey---ca etmek---t-yo-u-. S_____ b__ ş__ r___ e____ i_________ S-z-e- b-r ş-y r-c- e-m-k i-t-y-r-m- ------------------------------------ Sizden bir şey rica etmek istiyorum. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Siz--bir --y---ave- e--ek -s-iy-r-m. S___ b__ ş___ d____ e____ i_________ S-z- b-r ş-y- d-v-t e-m-k i-t-y-r-m- ------------------------------------ Sizi bir şeye davet etmek istiyorum. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Ne i-t-y-r-u--z----fe-? N_ i___________ l______ N- i-t-y-r-u-u- l-t-e-? ----------------------- Ne istiyorsunuz lütfen? 0
Voldria un cafè? Bi----hve-i---r mi-----? B__ k____ i____ m_______ B-r k-h-e i-t-r m-s-n-z- ------------------------ Bir kahve ister misiniz? 0
O preferiria un te? Y---a-ç--ı-m- terc-- -----i--z? Y____ ç___ m_ t_____ e_________ Y-k-a ç-y- m- t-r-i- e-e-s-n-z- ------------------------------- Yoksa çayı mı tercih edersiniz? 0
Ens agradaria anar a casa. Eve--i--e--i--i----z. E__ g_____ i_________ E-e g-t-e- i-t-y-r-z- --------------------- Eve gitmek istiyoruz. 0
Voleu un taxi? T--si--s-er mi---iz? T____ i____ m_______ T-k-i i-t-r m-s-n-z- -------------------- Taksi ister misiniz? 0
Voldrien trucar per telèfon. Tel-f-- etm-k -st-y-r-ar. T______ e____ i__________ T-l-f-n e-m-k i-t-y-r-a-. ------------------------- Telefon etmek istiyorlar. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + turc (1-100) MP3 turc (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...