Manual de conversa

ca Fer neteja   »   tr Ev temizliği

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [on sekiz]

Ev temizliği

Tria com vols veure la traducció:   
català turc Engegar Més
Avui és dissabte. B-gün C-m-rtes-. B____ C_________ B-g-n C-m-r-e-i- ---------------- Bugün Cumartesi. 0
Avui tenim temps. B-g-- v----m-z v-r. B____ v_______ v___ B-g-n v-k-i-i- v-r- ------------------- Bugün vaktimiz var. 0
Avui netegem l’apartament. Bu--n-e-- -em-zley--eği-. B____ e__ t______________ B-g-n e-i t-m-z-e-e-e-i-. ------------------------- Bugün evi temizleyeceğiz. 0
Jo netejo la cambra de bany. B-n--a-yo-- t-m--li-o---. B__ b______ t____________ B-n b-n-o-u t-m-z-i-o-u-. ------------------------- Ben banyoyu temizliyorum. 0
El meu marit renta el cotxe. Kocam -r------yık--o-. K____ a______ y_______ K-c-m a-a-a-ı y-k-y-r- ---------------------- Kocam arabayı yıkıyor. 0
Els nens netegen les bicicletes. Ço-u-l-r----i-letl-ri-temi-liyo-. Ç_______ b___________ t__________ Ç-c-k-a- b-s-k-e-l-r- t-m-z-i-o-. --------------------------------- Çocuklar bisikletleri temizliyor. 0
L’àvia rega les flors. B---k---e ---e--eri-s---y--. B________ ç________ s_______ B-y-k-n-e ç-ç-k-e-i s-l-y-r- ---------------------------- Büyükanne çiçekleri suluyor. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Ço--kla- çocuk-----ı---t-p-uyor. Ç_______ ç____ o______ t________ Ç-c-k-a- ç-c-k o-a-ı-ı t-p-u-o-. -------------------------------- Çocuklar çocuk odasını topluyor. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. K-cam ç----ma m---s------p-uyo-. K____ ç______ m_______ t________ K-c-m ç-l-ş-a m-s-s-n- t-p-u-o-. -------------------------------- Kocam çalışma masasını topluyor. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. B-n--a-a----a-ı-ç-m--ır---kines--e-dol-ur-y-r--. B__ ç__________ ç______ m_________ d____________ B-n ç-m-ş-r-a-ı ç-m-ş-r m-k-n-s-n- d-l-u-u-o-u-. ------------------------------------------------ Ben çamaşırları çamaşır makinesine dolduruyorum. 0
(Jo) estenc la roba. Ça--ş-rları -sı-o-um. Ç__________ a________ Ç-m-ş-r-a-ı a-ı-o-u-. --------------------- Çamaşırları asıyorum. 0
(Jo) planxo la roba. Ç---şırla-ı ütül-yo-u-. Ç__________ ü__________ Ç-m-ş-r-a-ı ü-ü-ü-o-u-. ----------------------- Çamaşırları ütülüyorum. 0
Les finestres estan brutes. Ca-----ki-li. C_____ k_____ C-m-a- k-r-i- ------------- Camlar kirli. 0
El terra està brut. Yerl-- ki---. Y_____ k_____ Y-r-e- k-r-i- ------------- Yerler kirli. 0
La vaixella és bruta. M---ak--a--mı-k-r--. M_____ t_____ k_____ M-t-a- t-k-m- k-r-i- -------------------- Mutfak takımı kirli. 0
Qui neteja les finestres? Ca-ları---m -em--liyo-? C______ k__ t__________ C-m-a-ı k-m t-m-z-i-o-? ----------------------- Camları kim temizliyor? 0
Qui passa l’aspiradora? K-- -üpü-ü-o-? K__ s_________ K-m s-p-r-y-r- -------------- Kim süpürüyor? 0
Qui renta la vaixella? Ta-ak--r- ---------or? T________ k__ y_______ T-b-k-a-ı k-m y-k-y-r- ---------------------- Tabakları kim yıkıyor? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + turc (1-100) MP3 turc (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!