Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   tr Sıfatlar 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [seksen]

Sıfatlar 3

Tria com vols veure la traducció:   
català turc Engegar Més
Ella té un gos. On-n -k---n) bir köp-ğ---a-. O___ (______ b__ k_____ v___ O-u- (-a-ı-) b-r k-p-ğ- v-r- ---------------------------- Onun (kadın) bir köpeği var. 0
El gos és gran. K-p-- b--ük. K____ b_____ K-p-k b-y-k- ------------ Köpek büyük. 0
Té un gos gran. Onu- --a---)-büy---b-r-köp--i---r. O___ (______ b____ b__ k_____ v___ O-u- (-a-ı-) b-y-k b-r k-p-ğ- v-r- ---------------------------------- Onun (kadın) büyük bir köpeği var. 0
Ella té una casa. O-un -ka--n) b-r---i--ar. O___ (______ b__ e__ v___ O-u- (-a-ı-) b-r e-i v-r- ------------------------- Onun (kadın) bir evi var. 0
La casa és petita. Ev -üç-k. E_ k_____ E- k-ç-k- --------- Ev küçük. 0
Té una casa petita. O--n -k--ı-- kü--k-bir-ev---ar. O___ (______ k____ b__ e__ v___ O-u- (-a-ı-) k-ç-k b-r e-i v-r- ------------------------------- Onun (kadın) küçük bir evi var. 0
Ell viu en un hotel. O -er--k)-b-----el-e--al---r. O (______ b__ o_____ k_______ O (-r-e-) b-r o-e-d- k-l-y-r- ----------------------------- O (erkek) bir otelde kalıyor. 0
L’hotel és barat. O-e- ucu-. O___ u____ O-e- u-u-. ---------- Otel ucuz. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. O-(e-ke----c-- b-- -t--d- -al-y-r. O (______ u___ b__ o_____ k_______ O (-r-e-) u-u- b-r o-e-d- k-l-y-r- ---------------------------------- O (erkek) ucuz bir otelde kalıyor. 0
Ell té un cotxe. On----erke-- b-r -ra--sı-va-. O___ (______ b__ a______ v___ O-u- (-r-e-) b-r a-a-a-ı v-r- ----------------------------- Onun (erkek) bir arabası var. 0
El cotxe és car. Ara-a-p--a-ı. A____ p______ A-a-a p-h-l-. ------------- Araba pahalı. 0
Té un cotxe car. On-- --rkek)--ah-l- b----ra--s-----. O___ (______ p_____ b__ a______ v___ O-u- (-r-e-) p-h-l- b-r a-a-a-ı v-r- ------------------------------------ Onun (erkek) pahalı bir arabası var. 0
Ell llegeix una novel•la. O-----e-- b-- --man -kuyor. O (______ b__ r____ o______ O (-r-e-) b-r r-m-n o-u-o-. --------------------------- O (erkek) bir roman okuyor. 0
La novel•la és avorrida. R--an s-kıcı. R____ s______ R-m-n s-k-c-. ------------- Roman sıkıcı. 0
Llegeix una novel•la avorrida. O---rk--) s-kıcı-bir--o--n--k-y-r. O (______ s_____ b__ r____ o______ O (-r-e-) s-k-c- b-r r-m-n o-u-o-. ---------------------------------- O (erkek) sıkıcı bir roman okuyor. 0
Ella mira una pel•lícula. O-(ka---- ----f-lm-sey-------. O (______ b__ f___ s__________ O (-a-ı-) b-r f-l- s-y-e-i-o-. ------------------------------ O (kadın) bir film seyrediyor. 0
La pel•lícula és emocionant. Film----ec-nlı. F___ h_________ F-l- h-y-c-n-ı- --------------- Film heyecanlı. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. O -k----- -eyec-nl----r fi-- -----d--or. O (______ h________ b__ f___ s__________ O (-a-ı-) h-y-c-n-ı b-r f-l- s-y-e-i-o-. ---------------------------------------- O (kadın) heyecanlı bir film seyrediyor. 0

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...