Manual de conversa

ca La cita   »   tr Randevulaşmak

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [yirmi dört]

Randevulaşmak

Tria com vols veure la traducció:   
català turc Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Oto-üs- m---açırd-n? O______ m_ k________ O-o-ü-ü m- k-ç-r-ı-? -------------------- Otobüsü mü kaçırdın? 0
T’he esperat durant mitja hora. Yarım--a-t s-ni-be-ledi-. Y____ s___ s___ b________ Y-r-m s-a- s-n- b-k-e-i-. ------------------------- Yarım saat seni bekledim. 0
No portes el mòbil? Y-nınd- -ep-t---f-nu -ok --? Y______ c__ t_______ y__ m__ Y-n-n-a c-p t-l-f-n- y-k m-? ---------------------------- Yanında cep telefonu yok mu? 0
Sigues puntual la pròxima vegada! B-- d-haki-s-f--- d--i---l! B__ d_____ s_____ d____ o__ B-r d-h-k- s-f-r- d-k-k o-! --------------------------- Bir dahaki sefere dakik ol! 0
Pren un taxi la pròxima vegada! B-r d-ha-i sef-r---ir---ks-ye --n! B__ d_____ s_____ b__ t______ b___ B-r d-h-k- s-f-r- b-r t-k-i-e b-n- ---------------------------------- Bir dahaki sefere bir taksiye bin! 0
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! Bi----h-ki s--ere---n--a---r ş--siy----! B__ d_____ s_____ y_____ b__ ş______ a__ B-r d-h-k- s-f-r- y-n-n- b-r ş-m-i-e a-! ---------------------------------------- Bir dahaki sefere yanına bir şemsiye al! 0
Demà estic lliure. Yar-- -----. Y____ b_____ Y-r-n b-ş-m- ------------ Yarın boşum. 0
Podem veure’ns demà? Y--ın --luş---- --? Y____ b________ m__ Y-r-n b-l-ş-l-m m-? ------------------- Yarın buluşalım mı? 0
Em sap greu, demà no puc. Ü-günüm, y-r-- m---i--d--i-i-. Ü_______ y____ m_____ d_______ Ü-g-n-m- y-r-n m-s-i- d-ğ-l-m- ------------------------------ Üzgünüm, yarın müsait değilim. 0
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? Bu h--t-----u---m--d-n--er-an-i---r --an-n-v-r m-? B_ h____ s___ ş_______ h_______ b__ p_____ v__ m__ B- h-f-a s-n- ş-m-i-e- h-r-a-g- b-r p-a-ı- v-r m-? -------------------------------------------------- Bu hafta sonu şimdiden herhangi bir planın var mı? 0
O ja has quedat amb algú? Y-k---ra------ mu---r? Y____ r_______ m_ v___ Y-k-a r-n-e-u- m- v-r- ---------------------- Yoksa randevun mu var? 0
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Haf---so-- -u-----yı ---lif--diy--um. H____ s___ b________ t_____ e________ H-f-a s-n- b-l-ş-a-ı t-k-i- e-i-o-u-. ------------------------------------- Hafta sonu buluşmayı teklif ediyorum. 0
Què et sembla si fem un pícnic? Pikn-- -apa-ı----? P_____ y______ m__ P-k-i- y-p-l-m m-? ------------------ Piknik yapalım mı? 0
Què et sembla si anem a la platja? P-aj- g----i- -i? P____ g______ m__ P-a-a g-d-l-m m-? ----------------- Plaja gidelim mi? 0
Què et sembla si anem a la muntanya? D--la-a gi-elim-mi? D______ g______ m__ D-ğ-a-a g-d-l-m m-? ------------------- Dağlara gidelim mi? 0
Et vinc a buscar a l’oficina. Se-------dan -l-rım. S___ b______ a______ S-n- b-r-d-n a-ı-ı-. -------------------- Seni bürodan alırım. 0
Et vinc a buscar a casa. Se---evd-n -----m. S___ e____ a______ S-n- e-d-n a-ı-ı-. ------------------ Seni evden alırım. 0
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. S----otob-s d-r-ğın--- ---ca-ı-. S___ o_____ d_________ a________ S-n- o-o-ü- d-r-ğ-n-a- a-a-a-ı-. -------------------------------- Seni otobüs durağından alacağım. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + turc (1-100) MP3 turc (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.