Manual de conversa

ca Els mesos   »   be Месяцы

11 [onze]

Els mesos

Els mesos

11 [адзінаццаць]

11 [adzіnatstsats’]

Месяцы

[Mesyatsy]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Gener с-у-зень с_______ с-у-з-н- -------- студзень 0
s-ud-en’ s_______ s-u-z-n- -------- studzen’
Febrer лю-ы л___ л-т- ---- люты 0
ly--y l____ l-u-y ----- lyuty
Març сак-вік с______ с-к-в-к ------- сакавік 0
s-k-vіk s______ s-k-v-k ------- sakavіk
Abril кра--вік к_______ к-а-а-і- -------- красавік 0
k--sav-k k_______ k-a-a-і- -------- krasavіk
Maig май м__ м-й --- май 0
may m__ m-y --- may
Juny чэ---нь ч______ ч-р-е-ь ------- чэрвень 0
ch--v--’ c_______ c-e-v-n- -------- cherven’
Això són sis mesos. Г--а –-ш-----месяц--. Г___ – ш____ м_______ Г-т- – ш-с-ь м-с-ц-ў- --------------------- Гэта – шэсць месяцаў. 0
G-t- --s---t-’----y--s-u. G___ – s______ m_________ G-t- – s-e-t-’ m-s-a-s-u- ------------------------- Geta – shests’ mesyatsau.
Gener, febrer, març, студз--ь---ю--- ------к, с________ л____ с_______ с-у-з-н-, л-т-, с-к-в-к- ------------------------ студзень, люты, сакавік, 0
st---e-’---y-t-,----avіk, s________ l_____ s_______ s-u-z-n-, l-u-y- s-k-v-k- ------------------------- studzen’, lyuty, sakavіk,
abril, maig i juny. к-а--ві-,-м---і -эрве-ь. к________ м__ і ч_______ к-а-а-і-, м-й і ч-р-е-ь- ------------------------ красавік, май і чэрвень. 0
kr-sav--- m-y-- -----en-. k________ m__ і c________ k-a-a-і-, m-y і c-e-v-n-. ------------------------- krasavіk, may і cherven’.
Juliol ліпень л_____ л-п-н- ------ ліпень 0
l-pe-’ l_____ l-p-n- ------ lіpen’
Agost ж-івень ж______ ж-і-е-ь ------- жнівень 0
zh-і---’ z_______ z-n-v-n- -------- zhnіven’
Setembre в--а--нь в_______ в-р-с-н- -------- верасень 0
ve---en’ v_______ v-r-s-n- -------- verasen’
Octubre к--т--ч--к к_________ к-с-р-ч-і- ---------- кастрычнік 0
kas--ych--k k__________ k-s-r-c-n-k ----------- kastrychnіk
Novembre л---а-ад л_______ л-с-а-а- -------- лістапад 0
l--t--ad l_______ l-s-a-a- -------- lіstapad
Desembre с-еж-нь с______ с-е-а-ь ------- снежань 0
sn-z--n’ s_______ s-e-h-n- -------- snezhan’
Això són també sis mesos. Г--- --т--сам--ш-с---м--яцаў. Г___ – т______ ш____ м_______ Г-т- – т-к-а-а ш-с-ь м-с-ц-ў- ----------------------------- Гэта – таксама шэсць месяцаў. 0
G--a----ak---- she--s- ---y-t---. G___ – t______ s______ m_________ G-t- – t-k-a-a s-e-t-’ m-s-a-s-u- --------------------------------- Geta – taksama shests’ mesyatsau.
Juliol, agost, setembre, ліп-нь- ----ен-- -е---е-ь, л______ ж_______ в________ л-п-н-, ж-і-е-ь- в-р-с-н-, -------------------------- ліпень, жнівень, верасень, 0
l-p-n’,-zhnіv---,-vera--n-, l______ z________ v________ l-p-n-, z-n-v-n-, v-r-s-n-, --------------------------- lіpen’, zhnіven’, verasen’,
octubre, novembre i desembre. к--трычн----л--та-ад-і снеж-нь. к__________ л_______ і с_______ к-с-р-ч-і-, л-с-а-а- і с-е-а-ь- ------------------------------- кастрычнік, лістапад і снежань. 0
kast--c--і-- lі----ad --s-ezh-n-. k___________ l_______ і s________ k-s-r-c-n-k- l-s-a-a- і s-e-h-n-. --------------------------------- kastrychnіk, lіstapad і snezhan’.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llatí: una llengua viva?

Actualment l'anglès és la llengua més important a nivell mundial. S'ensenya a tot el món i és l'idioma oficial de molts països. Antigament era el llatí que tenia aquesta funció. Originàriament el llatí era parlat pels romans. Els romans eren els habitants del Laci, amb Roma al centre. Amb l'expansió de l'Imperi romà l'idioma es va propagar. En l'Antiguitat clàssica, el llatí era la llengua pròpia de molts pobles. Pobles d'Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Tanmateix, el llatí parlat era diferent del llatí clàssic. Era una varietat col·loquial anomenada llatí vulgar. En les regions romanitzades es parlaven diferents dialectes. A partir d'aquests dialectes es van desenvolupar les llengües nacionals durant l'Edat Mitjana. Les llengües que provenen del llatí són les llengües romàniques. L'italià, l'espanyol i el portuguès pertanyen a aquest grup. També el francès i el romanès provenen del llatí. En realitat la llengua llatina no es va arribar a extingir. Va ser una llengua comercial important fins al segle XIX. I es mantenia com a llengua culta. Per a la ciència, encara avui és el llatí una llengua molt important. Ja que molts conceptes tècnics tenen una arrel llatina. Igualment, encara s'estudia el llatí a les escoles com a llengua estrangera. I a les universitats s'espera sovint un cert coneixement de llatí. De manera que el llatí no ha mort, tot i que se n'hagi deixat de parlar. Des de fa alguns anys, el llatí experimenta fins i tot una mena de ressorgiment. El nombre de persones que volen aprendre llatí s'ha incrementat els últims anys. Perquè encara és vist com la clau per entendre la llengua i la cultura de molts països. Així doncs: ànim amb el llatí! Audaces fortuna adiuvat: la fortuna ajuda els audaços!
Sabia vostè que?
L’esperanto és una llengua artificial. Les llengües artificials han estat construïdes deliveradamanet i per tant segueixen un patró molt clar. En la seva creació s’han combinat elements de diferents idiomes, d’aquesta manera, s’aconsegueix que les llengües artificals siguin més fàcils d’aprendre per a una major població. L’esperanto es va introduir inicialment a Varsòvia l’any 1887, i el seu fundador va ser Ludwik L. Zamenhof, conegut també com Doktoro Esperanto (Dr. Esperançat). Zamenhof creia que els problemes en la comunicació eren la principal causa d’infelicitat, així que va decidir crear un idioma neutre que unís a la gent. Actualment, l’esperanto és la llengua artificial més coneguda del món. També s’associa amb objectius com la tolerància i els drets civils. És un idioma basat en l’indoeuropeu. La majoria del seu vocabulari, per exemple, és d’origen romanès. El parlen fluïdament persones de més de 120 països, les quals es reuneixen regularment en clubs i convencions internacionals. Aprèn esperanto i fes nous amics!