Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   be У рэстаране 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [трыццаць]

30 [trytstsats’]

У рэстаране 2

[U restarane 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Ка-- ла-ка,--кл-нк----лычн--------! К___ л_____ ш______ я________ с____ К-л- л-с-а- ш-л-н-у я-л-ч-а-а с-к-! ----------------------------------- Калі ласка, шклянку яблычнага соку! 0
K--- -ask-, -hk--a-k- ya--y--nag- sok-! K___ l_____ s________ y__________ s____ K-l- l-s-a- s-k-y-n-u y-b-y-h-a-a s-k-! --------------------------------------- Kalі laska, shklyanku yablychnaga soku!
Una llimonada, si us plau. К--і -а--а, шкля-к- л-манад-! К___ л_____ ш______ л________ К-л- л-с-а- ш-л-н-у л-м-н-д-! ----------------------------- Калі ласка, шклянку ліманаду! 0
K-lі lask-- shk-----u --ma--du! K___ l_____ s________ l________ K-l- l-s-a- s-k-y-n-u l-m-n-d-! ------------------------------- Kalі laska, shklyanku lіmanadu!
Un suc de tomàquet, si us plau. К--і---ска---кля--у т-мат-а----ок-! К___ л_____ ш______ т________ с____ К-л- л-с-а- ш-л-н-у т-м-т-а-а с-к-! ----------------------------------- Калі ласка, шклянку таматнага соку! 0
K--і --s-a- --k--a-ku-tam--n--- --k-! K___ l_____ s________ t________ s____ K-l- l-s-a- s-k-y-n-u t-m-t-a-a s-k-! ------------------------------------- Kalі laska, shklyanku tamatnaga soku!
M’agradaria una copa de vi negre. Я---ц-ў б----х-ц-л--бы -еліх-ч--вон-г- ві--. Я х____ б_ / х_____ б_ к____ ч________ в____ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- к-л-х ч-р-о-а-а в-н-. -------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы келіх чырвонага віна. 0
Ya-kh-tseu -y-/-k----e-a-by--elіk- c-yr---a-- vіn-. Y_ k______ b_ / k_______ b_ k_____ c_________ v____ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- k-l-k- c-y-v-n-g- v-n-. --------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by kelіkh chyrvonaga vіna.
M’agradaria una copa de vi blanc. Я--а-еў-б- /-хац--а-б-----іх--е--га--і-а. Я х____ б_ / х_____ б_ к____ б_____ в____ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- к-л-х б-л-г- в-н-. ----------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы келіх белага віна. 0
Ya-kh--s------/--hatsela -- -e-і---bel--a --na. Y_ k______ b_ / k_______ b_ k_____ b_____ v____ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- k-l-k- b-l-g- v-n-. ----------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by kelіkh belaga vіna.
M’agradaria una ampolla de xampany. Я-ха--ў -ы - --ц-л- -ы--утэль-у-ш-мп-------. Я х____ б_ / х_____ б_ б_______ ш___________ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- б-т-л-к- ш-м-а-с-а-а- -------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы бутэльку шампанскага. 0
Y- -h-t-e---y-/ ----s--- -y----el’ku sha-p-n-k--a. Y_ k______ b_ / k_______ b_ b_______ s____________ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- b-t-l-k- s-a-p-n-k-g-. -------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by butel’ku shampanskaga.
T’agrada el peix? Т--л---ш р--у? Т_ л____ р____ Т- л-б-ш р-б-? -------------- Ты любіш рыбу? 0
T---yub--h-r---? T_ l______ r____ T- l-u-і-h r-b-? ---------------- Ty lyubіsh rybu?
T’agrada la carn? Т- любіш-яла--ч-н-? Т_ л____ я_________ Т- л-б-ш я-а-і-ы-у- ------------------- Ты любіш ялавічыну? 0
Ty---ub--- -al-vі--y--? T_ l______ y___________ T- l-u-і-h y-l-v-c-y-u- ----------------------- Ty lyubіsh yalavіchynu?
T’agrada el porc? Т--------с-і----? Т_ л____ с_______ Т- л-б-ш с-і-і-у- ----------------- Ты любіш свініну? 0
T- l----s----іn--u? T_ l______ s_______ T- l-u-і-h s-і-і-u- ------------------- Ty lyubіsh svіnіnu?
Desitjaria un plat sense carn. Я--ацеў -ы -----е-- -ы што-не-у--ь б-з--яс-. Я х____ б_ / х_____ б_ ш__________ б__ м____ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ш-о-н-б-д-ь б-з м-с-. -------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы што-небудзь без мяса. 0
Y--k--t-eu b--- k---sel--b----t--n--u--- ---------. Y_ k______ b_ / k_______ b_ s___________ b__ m_____ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- s-t---e-u-z- b-z m-a-a- --------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by shto-nebudz’ bez myasa.
Desitjaria un plat de verdures. Я х-цеў -- - х-ц------ закуску-- -аро----ы. Я х____ б_ / х_____ б_ з______ з г_________ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- з-к-с-у з г-р-д-і-ы- ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы закуску з гародніны. 0
Ya kha-se--------h-----a--y zak-s-------r--nі-y. Y_ k______ b_ / k_______ b_ z______ z g_________ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- z-k-s-u z g-r-d-і-y- ------------------------------------------------ Ya khatseu by / khatsela by zakusku z garodnіny.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Я -а-е--б- / ха--ла--ы ----не---з-,------ожн- -утка---ыгат-в-ц-. Я х____ б_ / х_____ б_ ш___________ ш__ м____ х____ п___________ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ш-о-н-б-д-ь- ш-о м-ж-а х-т-а п-ы-а-а-а-ь- ---------------------------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы што-небудзь, што можна хутка прыгатаваць. 0
Y--kh-ts-u------k--tse----- --to---b-dz’---ht- mo-h-a khutka--ry-at--a---. Y_ k______ b_ / k_______ b_ s____________ s___ m_____ k_____ p____________ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- s-t---e-u-z-, s-t- m-z-n- k-u-k- p-y-a-a-a-s-. -------------------------------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by shto-nebudz’, shto mozhna khutka prygatavats’.
Vol acompanyament d’arròs? Вам --да-- -эт- з-р-са-? В__ п_____ г___ з р_____ В-м п-д-ц- г-т- з р-с-м- ------------------------ Вам падаць гэта з рысам? 0
Va- p-dat-- get- z-ry---? V__ p______ g___ z r_____ V-m p-d-t-’ g-t- z r-s-m- ------------------------- Vam padats’ geta z rysam?
Vol acompanyament de pasta / fideus? Вам-па--ць г-та --л--ш--ай? В__ п_____ г___ з л________ В-м п-д-ц- г-т- з л-к-ы-а-? --------------------------- Вам падаць гэта з локшынай? 0
Vam--ad-t-’--eta-z l--shyn--? V__ p______ g___ z l_________ V-m p-d-t-’ g-t- z l-k-h-n-y- ----------------------------- Vam padats’ geta z lokshynay?
Vol acompanyament de patates? В-м-п--аць-г--а з-б-л----? В__ п_____ г___ з б_______ В-м п-д-ц- г-т- з б-л-б-й- -------------------------- Вам падаць гэта з бульбай? 0
Va- -ada--’ -e-a --bul--a-? V__ p______ g___ z b_______ V-m p-d-t-’ g-t- z b-l-b-y- --------------------------- Vam padats’ geta z bul’bay?
(Això) no m’agrada. Г--а -я--ачн-. Г___ н________ Г-т- н-с-а-н-. -------------- Гэта нясмачна. 0
Get----asma----. G___ n__________ G-t- n-a-m-c-n-. ---------------- Geta nyasmachna.
El menjar està fred. Е-----л-дна-. Е__ х________ Е-а х-л-д-а-. ------------- Ежа халодная. 0
Ez---k-al-dn-y-. E___ k__________ E-h- k-a-o-n-y-. ---------------- Ezha khalodnaya.
Això no és el que he demanat. Я гэ-ага-н--з-ка-в------е-з--азва--. Я г_____ н_ з_______ / н_ з_________ Я г-т-г- н- з-к-з-а- / н- з-к-з-а-а- ------------------------------------ Я гэтага не заказваў / не заказвала. 0
Y---e-ag- -- -a-az----/ -- -ak-----a. Y_ g_____ n_ z_______ / n_ z_________ Y- g-t-g- n- z-k-z-a- / n- z-k-z-a-a- ------------------------------------- Ya getaga ne zakazvau / ne zakazvala.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.