Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   be Поры года і надвор’е

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шаснаццаць]

16 [shasnatstsats’]

Поры года і надвор’е

[Pory goda і nadvor’e]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: В-сь п--ы года: В___ п___ г____ В-с- п-р- г-д-: --------------- Вось поры года: 0
Vos--po-- g-d-: V___ p___ g____ V-s- p-r- g-d-: --------------- Vos’ pory goda:
La primavera, l’estiu, вяс-а,--е-а, в_____ л____ в-с-а- л-т-, ------------ вясна, лета, 0
v--sn-- ---a, v______ l____ v-a-n-, l-t-, ------------- vyasna, leta,
la tardor i l’hivern. во------ зі--. в_____ і з____ в-с-н- і з-м-. -------------- восень і зіма. 0
vose-- і ---a. v_____ і z____ v-s-n- і z-m-. -------------- vosen’ і zіma.
L’estiu és calorós. Л-т- -----т-ае. Л___ с_________ Л-т- с-я-о-н-е- --------------- Лета спякотнае. 0
L-ta s--akot---. L___ s__________ L-t- s-y-k-t-a-. ---------------- Leta spyakotnae.
A l’estiu, fa sol. Улет----вец----сонца. У_____ с______ с_____ У-е-к- с-е-і-ь с-н-а- --------------------- Улетку свеціць сонца. 0
U--tk- -vets---’ ------. U_____ s________ s______ U-e-k- s-e-s-t-’ s-n-s-. ------------------------ Uletku svetsіts’ sontsa.
A l’estiu, ens agrada passejar. Ул-тку мы-л-б---г--я-ь. У_____ м_ л____ г______ У-е-к- м- л-б-м г-л-ц-. ----------------------- Улетку мы любім гуляць. 0
U--t-u----l---іm----yat--. U_____ m_ l_____ g________ U-e-k- m- l-u-і- g-l-a-s-. -------------------------- Uletku my lyubіm gulyats’.
L’hivern és fred. З----ха--д-ая. З___ х________ З-м- х-л-д-а-. -------------- Зіма халодная. 0
Zіm----al-d----. Z___ k__________ Z-m- k-a-o-n-y-. ---------------- Zіma khalodnaya.
A l’hivern neva o plou. Уз-мк---дзе сн-г-а-- до-дж. У_____ і___ с___ а__ д_____ У-і-к- і-з- с-е- а-о д-ж-ж- --------------------------- Узімку ідзе снег або дождж. 0
Uzіmku------s-eg---- -ozh--h. U_____ і___ s___ a__ d_______ U-і-k- і-z- s-e- a-o d-z-d-h- ----------------------------- Uzіmku іdze sneg abo dozhdzh.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. У-і--- нам---д------- -ыц- до-а. У_____ н__ п_________ б___ д____ У-і-к- н-м п-д-б-е-ц- б-ц- д-м-. -------------------------------- Узімку нам падабаецца быць дома. 0
Uz-----nam---d--aetst-a -------o--. U_____ n__ p___________ b____ d____ U-і-k- n-m p-d-b-e-s-s- b-t-’ d-m-. ----------------------------------- Uzіmku nam padabaetstsa byts’ doma.
Fa fred. Х-ла--а. Х_______ Х-л-д-а- -------- Холадна. 0
K-o-a-na. K________ K-o-a-n-. --------- Kholadna.
Plou. І--е --ж--. І___ д_____ І-з- д-ж-ж- ----------- Ідзе дождж. 0
І-ze-do--dzh. І___ d_______ І-z- d-z-d-h- ------------- Іdze dozhdzh.
Fa vent. Дзьме ---е-. Д____ в_____ Д-ь-е в-ц-р- ------------ Дзьме вецер. 0
D-----vets-r. D____ v______ D-’-e v-t-e-. ------------- Dz’me vetser.
Fa calor. Ц---а. Ц_____ Ц-п-а- ------ Цёпла. 0
Ts-p-a. T______ T-e-l-. ------- Tsepla.
Fa sol. С--е--а. С_______ С-н-ч-а- -------- Сонечна. 0
S---c---. S________ S-n-c-n-. --------- Sonechna.
Fa un bon dia. Б-з-обл---а. Б___________ Б-з-о-л-ч-а- ------------ Бязвоблачна. 0
Bya-v-b-achn-. B_____________ B-a-v-b-a-h-a- -------------- Byazvoblachna.
Quin temps fa avui? Я-ое--ён-я---д----е? Я___ с____ н________ Я-о- с-н-я н-д-о-’-? -------------------- Якое сёння надвор’е? 0
Y-----sen-y- ----or’e? Y____ s_____ n________ Y-k-e s-n-y- n-d-o-’-? ---------------------- Yakoe sennya nadvor’e?
Avui fa fred. Сё--- -ол-дн-. С____ х_______ С-н-я х-л-д-а- -------------- Сёння холадна. 0
S-n--a-k--ladn-. S_____ k________ S-n-y- k-o-a-n-. ---------------- Sennya kholadna.
Avui fa calor. С-н---цё--а. С____ ц_____ С-н-я ц-п-а- ------------ Сёння цёпла. 0
S-nn-a tse--a. S_____ t______ S-n-y- t-e-l-. -------------- Sennya tsepla.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!