Manual de conversa
Els mesos » Meseci
-
CA
català
- AR àrab
- DE alemany
- EN anglès (US)
- EN anglès (UK)
- ES castellà
- FR francès
- IT italià
- JA japonès
- PT portuguès (PT)
- PT portuguès (BR)
- ZH xinès (simplificat)
- AD adigué
- AF afrikaans
- AM amhàric
- BE bielorús
- BG búlgar
- BN bengalí
- BS bosnià
- CA català
- CS txec
- DA danès
- EL grec
- EO esperanto
- ET estonià
- FA persa
- FI finès
- HE hebreu
- HI hindi
- HR croat
- HU hongarès
- HY armeni
- ID indonesi
- KA georgià
- KK kazakh
- KN kannada
- KO coreà
- KU kurd (Kurmanji)
- KY kirguís
- LT lituà
- LV letó
- MK macedònic
- MR marathi
- NL neerlandès
- NN nynorsk
- NO noruec
- PA punjabi
- PL polonès
- RO romanès
- RU rus
- SK eslovac
- SQ albanès
- SR serbi
- SV suec
- TA tàmil
- TE telugu
- TH tai
- TI tigrinya
- TL tagal
- TR turc
- UK ucraïnès
- UR urdú
- VI vietnamita
-
SL
eslovè
- AR àrab
- DE alemany
- EN anglès (US)
- EN anglès (UK)
- ES castellà
- FR francès
- IT italià
- JA japonès
- PT portuguès (PT)
- PT portuguès (BR)
- ZH xinès (simplificat)
- AD adigué
- AF afrikaans
- AM amhàric
- BE bielorús
- BG búlgar
- BN bengalí
- BS bosnià
- CS txec
- DA danès
- EL grec
- EO esperanto
- ET estonià
- FA persa
- FI finès
- HE hebreu
- HI hindi
- HR croat
- HU hongarès
- HY armeni
- ID indonesi
- KA georgià
- KK kazakh
- KN kannada
- KO coreà
- KU kurd (Kurmanji)
- KY kirguís
- LT lituà
- LV letó
- MK macedònic
- MR marathi
- NL neerlandès
- NN nynorsk
- NO noruec
- PA punjabi
- PL polonès
- RO romanès
- RU rus
- SK eslovac
- SL eslovè
- SQ albanès
- SR serbi
- SV suec
- TA tàmil
- TE telugu
- TH tai
- TI tigrinya
- TL tagal
- TR turc
- UK ucraïnès
- UR urdú
- VI vietnamita
-
-
001 - La gent 002 - La família 003 - Fer coneixença 004 - A l’escola 005 - Països i llengües 006 - Llegir i escriure 007 - Numeros 008 - L’hora 009 - Els dies de la setmana 010 - Ahir - avui - demà 011 - Els mesos 012 - Les begudes 013 - Les activitats 014 - Els colors 015 - Fruites i aliments 016 - Les estacions i el temps 017 - A casa 018 - Fer neteja 019 - A la cuina 020 - Conversa 1 021 - Conversa 2 022 - Conversa 3 023 - Aprendre llengües estrangeres 024 - La cita 025 - A la ciutat026 - Al camp 027 - A lhotel – Arribada 028 - A lhotel – Reclamacions 029 - Al restaurant 1 030 - Al restaurant 2 031 - Al restaurant 3 032 - Al restaurant 4 033 - A lestació de trens 034 - Al tren 035 - A laeroport 036 - Els transports públics 037 - En camí 038 - Al taxi 039 - Avaries del cotxe 040 - Demanar el camí 041 - Demanar el camí 042 - La visita de la ciutat 043 - Al zoo 044 - Vida nocturna 045 - Al cinema 046 - A la discoteca 047 - Els preparatius de viatge 048 - Les activitats de vacances 049 - L’esport 050 - A la piscina051 - Fer compres 052 - Als grans magatzems 053 - Els magatzems 054 - Fer compres 055 - Treballar 056 - Els sentiments 057 - A cal metge 058 - Les parts del cos 059 - A loficina de correus 060 - Al banc 061 - Els nombres ordinals 062 - Fer preguntes 1 063 - Fer preguntes 2 064 - Negació 1 065 - Negació 2 066 - Pronoms possessius 1 067 - Pronoms possessius 2 068 - gran - petit 069 - necessitar – voler 070 - agradar alguna cosa 071 - voler alguna cosa 072 - haver de fer alguna cosa 073 - poder fer alguna cosa 074 - demanar alguna cosa 075 - argumentar alguna cosa 1076 - argumentar alguna cosa 2 077 - argumentar alguna cosa 3 078 - Adjectius 1 079 - Adjectius 2 080 - Adjectius 3 081 - Passat 1 082 - Passat 2 083 - Passat 3 084 - Passat 4 085 - Preguntes – Passat 1 086 - Preguntes – Passat 2 087 - Passat dels verbs modals 1 088 - Passat dels verbs modals 2 089 - Imperatiu 1 090 - Imperatiu 2 091 - Subordinades amb que 1 092 - Subordinades amb que 2 093 - Subordinades amb si 094 - Conjuncions 1 095 - Conjuncions 2 096 - Conjuncions 3 097 - Conjuncions 4 098 - Conjuncions dobles 099 - Genitiu 100 - Els adverbis
-
- Anterior
- Següent
- MP3
- A -
- A
- A+
11 [onze]
Els mesos
11 [enajst]
Tria com vols veure la traducció:
El llatí: una llengua viva?
Actualment l'anglès és la llengua més important a nivell mundial. S'ensenya a tot el món i és l'idioma oficial de molts països. Antigament era el llatí que tenia aquesta funció. Originàriament el llatí era parlat pels romans. Els romans eren els habitants del Laci, amb Roma al centre. Amb l'expansió de l'Imperi romà l'idioma es va propagar. En l'Antiguitat clàssica, el llatí era la llengua pròpia de molts pobles. Pobles d'Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Tanmateix, el llatí parlat era diferent del llatí clàssic. Era una varietat col·loquial anomenada llatí vulgar. En les regions romanitzades es parlaven diferents dialectes. A partir d'aquests dialectes es van desenvolupar les llengües nacionals durant l'Edat Mitjana. Les llengües que provenen del llatí són les llengües romàniques. L'italià, l'espanyol i el portuguès pertanyen a aquest grup. També el francès i el romanès provenen del llatí. En realitat la llengua llatina no es va arribar a extingir. Va ser una llengua comercial important fins al segle XIX. I es mantenia com a llengua culta. Per a la ciència, encara avui és el llatí una llengua molt important. Ja que molts conceptes tècnics tenen una arrel llatina. Igualment, encara s'estudia el llatí a les escoles com a llengua estrangera. I a les universitats s'espera sovint un cert coneixement de llatí. De manera que el llatí no ha mort, tot i que se n'hagi deixat de parlar. Des de fa alguns anys, el llatí experimenta fins i tot una mena de ressorgiment. El nombre de persones que volen aprendre llatí s'ha incrementat els últims anys. Perquè encara és vist com la clau per entendre la llengua i la cultura de molts països. Així doncs: ànim amb el llatí!
Sabia vostè que?
L’esperanto és una llengua artificial. Les llengües artificials han estat construïdes deliveradamanet i per tant segueixen un patró molt clar. En la seva creació s’han combinat elements de diferents idiomes, d’aquesta manera, s’aconsegueix que les llengües artificals siguin més fàcils d’aprendre per a una major població. L’esperanto es va introduir inicialment a Varsòvia l’any 1887, i el seu fundador va ser Ludwik L. Zamenhof, conegut també com Doktoro Esperanto (Dr. Esperançat). Zamenhof creia que els problemes en la comunicació eren la principal causa d’infelicitat, així que va decidir crear un idioma neutre que unís a la gent. Actualment, l’esperanto és la llengua artificial més coneguda del món. També s’associa amb objectius com la tolerància i els drets civils. És un idioma basat en l’indoeuropeu. La majoria del seu vocabulari, per exemple, és d’origen romanès. El parlen fluïdament persones de més de 120 països, les quals es reuneixen regularment en clubs i convencions internacionals. Aprèn esperanto i fes nous amics!
L’esperanto és una llengua artificial. Les llengües artificials han estat construïdes deliveradamanet i per tant segueixen un patró molt clar. En la seva creació s’han combinat elements de diferents idiomes, d’aquesta manera, s’aconsegueix que les llengües artificals siguin més fàcils d’aprendre per a una major població. L’esperanto es va introduir inicialment a Varsòvia l’any 1887, i el seu fundador va ser Ludwik L. Zamenhof, conegut també com Doktoro Esperanto (Dr. Esperançat). Zamenhof creia que els problemes en la comunicació eren la principal causa d’infelicitat, així que va decidir crear un idioma neutre que unís a la gent. Actualment, l’esperanto és la llengua artificial més coneguda del món. També s’associa amb objectius com la tolerància i els drets civils. És un idioma basat en l’indoeuropeu. La majoria del seu vocabulari, per exemple, és d’origen romanès. El parlen fluïdament persones de més de 120 països, les quals es reuneixen regularment en clubs i convencions internacionals. Aprèn esperanto i fes nous amics!