Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   be Прыналежныя займеннікі 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [шэсцьдзесят сем]

67 [shests’dzesyat sem]

Прыналежныя займеннікі 2

[Prynalezhnyya zaymennіkі 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
les ulleres а-уляры а______ а-у-я-ы ------- акуляры 0
ak-l---y a_______ a-u-y-r- -------- akulyary
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. Ё----бы- --ае ---ляры. Ё_ з____ с___ а_______ Ё- з-б-ў с-а- а-у-я-ы- ---------------------- Ён забыў свае акуляры. 0
En--a--- -vae---u-yary. E_ z____ s___ a________ E- z-b-u s-a- a-u-y-r-. ----------------------- En zabyu svae akulyary.
On ha posat les seves ulleres? Д-- ж-я-о -к--яр-? Д__ ж я__ а_______ Д-е ж я-о а-у-я-ы- ------------------ Дзе ж яго акуляры? 0
Dz- ----a-o-a-ul---y? D__ z_ y___ a________ D-e z- y-g- a-u-y-r-? --------------------- Dze zh yago akulyary?
el rellotge г--зіннік г________ г-д-і-н-к --------- гадзіннік 0
gadz--nіk g________ g-d-і-n-k --------- gadzіnnіk
El seu rellotge està espatllat. Я-- -----н--к --ам---я. Я__ г________ з________ Я-о г-д-і-н-к з-а-а-с-. ----------------------- Яго гадзіннік зламаўся. 0
Y--o ga---n-іk z--m-u-ya. Y___ g________ z_________ Y-g- g-d-і-n-k z-a-a-s-a- ------------------------- Yago gadzіnnіk zlamausya.
El rellotge està enganxat a la paret. Г-дзінн----іс--- -а-с-яне. Г________ в_____ н_ с_____ Г-д-і-н-к в-с-ц- н- с-я-е- -------------------------- Гадзіннік вісіць на сцяне. 0
G--z-n----v-sіt-’ na sts-a--. G________ v______ n_ s_______ G-d-і-n-k v-s-t-’ n- s-s-a-e- ----------------------------- Gadzіnnіk vіsіts’ na stsyane.
el passaport пашп-рт п______ п-ш-а-т ------- пашпарт 0
pa---art p_______ p-s-p-r- -------- pashpart
(Ell) ha perdut el seu passaport. Ён зг-----с--- --ш--рт. Ё_ з_____ с___ п_______ Ё- з-у-і- с-о- п-ш-а-т- ----------------------- Ён згубіў свой пашпарт. 0
E--zgubіu s--y p--h--rt. E_ z_____ s___ p________ E- z-u-і- s-o- p-s-p-r-. ------------------------ En zgubіu svoy pashpart.
On és el seu passaport? Д-е---я---па-па-т? Д__ ж я__ п_______ Д-е ж я-о п-ш-а-т- ------------------ Дзе ж яго пашпарт? 0
Dze z----go pa-hp-rt? D__ z_ y___ p________ D-e z- y-g- p-s-p-r-? --------------------- Dze zh yago pashpart?
ells / elles – el seu я-- – -х я__ – і_ я-ы – і- -------- яны – іх 0
y----- і-h y___ – і__ y-n- – і-h ---------- yany – іkh
Els nens no poden trobar els seus pares. Д--ці--е--о-----зн--сц---ваі- --ц-коў. Д____ н_ м_____ з______ с____ б_______ Д-е-і н- м-г-ц- з-а-с-і с-а-х б-ц-к-ў- -------------------------------------- Дзеці не могуць знайсці сваіх бацькоў. 0
D---s- -e mog-t-’--na--t-- ------ ----’--u. D_____ n_ m______ z_______ s_____ b________ D-e-s- n- m-g-t-’ z-a-s-s- s-a-k- b-t-’-o-. ------------------------------------------- Dzetsі ne moguts’ znaystsі svaіkh bats’kou.
Però ja arriben els seus pares! А-е -ос- ---ць іх--а--кі! А__ в___ і____ і_ б______ А-е в-с- і-у-ь і- б-ц-к-! ------------------------- Але вось ідуць іх бацькі! 0
A-e vos’-іd---’ і-- -a-s--і! A__ v___ і_____ і__ b_______ A-e v-s- і-u-s- і-h b-t-’-і- ---------------------------- Ale vos’ іduts’ іkh bats’kі!
vostè – el seu Вы – --ш В_ – В__ В- – В-ш -------- Вы – Ваш 0
V- – ---h V_ – V___ V- – V-s- --------- Vy – Vash
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? Як----й-л- -а-а-паез--а- -п---- Мю-е-? Я_ п______ В___ п_______ с_____ М_____ Я- п-а-ш-а В-ш- п-е-д-а- с-а-а- М-л-р- -------------------------------------- Як прайшла Ваша паездка, спадар Мюлер? 0
Ya- -ra--hl--Vas-- ----dka,--p--ar -yu---? Y__ p_______ V____ p_______ s_____ M______ Y-k p-a-s-l- V-s-a p-e-d-a- s-a-a- M-u-e-? ------------------------------------------ Yak prayshla Vasha paezdka, spadar Myuler?
On és la seva dona, senyor Müller? Дз- Ваша ж--к-,---ад-р --ле-? Д__ В___ ж_____ с_____ М_____ Д-е В-ш- ж-н-а- с-а-а- М-л-р- ----------------------------- Дзе Ваша жонка, спадар Мюлер? 0
Dz- -ash- -honka- s-a--r-Myul--? D__ V____ z______ s_____ M______ D-e V-s-a z-o-k-, s-a-a- M-u-e-? -------------------------------- Dze Vasha zhonka, spadar Myuler?
vostè – el seu Вы-----ш В_ – В__ В- – В-ш -------- Вы – Ваш 0
V- - -ash V_ – V___ V- – V-s- --------- Vy – Vash
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? Я--пр-й-ла В--а ----------пад--ыня --іт? Я_ п______ В___ п_______ с________ Ш____ Я- п-а-ш-а В-ш- п-е-д-а- с-а-а-ы-я Ш-і-? ---------------------------------------- Як прайшла Ваша паездка, спадарыня Шміт? 0
Yak--rayshl--V--ha pa-zd--- -pa--r-n-a --mіt? Y__ p_______ V____ p_______ s_________ S_____ Y-k p-a-s-l- V-s-a p-e-d-a- s-a-a-y-y- S-m-t- --------------------------------------------- Yak prayshla Vasha paezdka, spadarynya Shmіt?
On és el seu marit, senyora Schmidt? Дзе--аш --ж, с-а-арын--Ш-і-? Д__ В__ м___ с________ Ш____ Д-е В-ш м-ж- с-а-а-ы-я Ш-і-? ---------------------------- Дзе Ваш муж, спадарыня Шміт? 0
Dz- V--h---zh--s-a---ynya S---t? D__ V___ m____ s_________ S_____ D-e V-s- m-z-, s-a-a-y-y- S-m-t- -------------------------------- Dze Vash muzh, spadarynya Shmіt?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!