Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   be штосьці мусіць

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [семдзесят два]

72 [semdzesyat dva]

штосьці мусіць

[shtos’tsі musіts’]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
haver de мус--ь м_____ м-с-ц- ------ мусіць 0
mus-ts’ m______ m-s-t-’ ------- musіts’
Haig d’enviar una carta. Я--уш---д--а-і-ь--і--. Я м___ а________ л____ Я м-ш- а-п-а-і-ь л-с-. ---------------------- Я мушу адправіць ліст. 0
Ya--ushu--d-rav--s’--і-t. Y_ m____ a_________ l____ Y- m-s-u a-p-a-і-s- l-s-. ------------------------- Ya mushu adpravіts’ lіst.
Haig de pagar l’hotel. Я-му-у--ап--ціць -а ---ц--іц-. Я м___ з________ з_ г_________ Я м-ш- з-п-а-і-ь з- г-с-і-і-у- ------------------------------ Я мушу заплаціць за гасцініцу. 0
Y- m---- zapla-sі-----a-ga--sі-іt--. Y_ m____ z__________ z_ g___________ Y- m-s-u z-p-a-s-t-’ z- g-s-s-n-t-u- ------------------------------------ Ya mushu zaplatsіts’ za gastsіnіtsu.
T’has de llevar d’hora. Ты м-с-ш-р-н--ўста--. Т_ м____ р___ ў______ Т- м-с-ш р-н- ў-т-ц-. --------------------- Ты мусіш рана ўстаць. 0
Ty---sіsh -ana---t-ts-. T_ m_____ r___ u_______ T- m-s-s- r-n- u-t-t-’- ----------------------- Ty musіsh rana ustats’.
Has de treballar molt. Ты м-сіш---ат-п--ц-в-ць. Т_ м____ ш___ п_________ Т- м-с-ш ш-а- п-а-а-а-ь- ------------------------ Ты мусіш шмат працаваць. 0
Ty -u-і-- s--at p---s--a-s-. T_ m_____ s____ p___________ T- m-s-s- s-m-t p-a-s-v-t-’- ---------------------------- Ty musіsh shmat pratsavats’.
Has d’arribar a temps. Ты -у--ш пры-о-з--ь свое---ов-. Т_ м____ п_________ с__________ Т- м-с-ш п-ы-о-з-ц- с-о-ч-с-в-. ------------------------------- Ты мусіш прыходзіць своечасова. 0
Ty-mu-іsh-p--k-o-zіt-’---oe-has--a. T_ m_____ p___________ s___________ T- m-s-s- p-y-h-d-і-s- s-o-c-a-o-a- ----------------------------------- Ty musіsh prykhodzіts’ svoechasova.
(Ell) ha de posar benzina. Ё- ----ць --п-ав---а----і-ам. Ё_ м_____ з_________ п_______ Ё- м-с-ц- з-п-а-і-ц- п-л-в-м- ----------------------------- Ён мусіць заправіцца палівам. 0
E--m-s--s’ za---v-t-ts- --lі-am. E_ m______ z___________ p_______ E- m-s-t-’ z-p-a-і-s-s- p-l-v-m- -------------------------------- En musіts’ zapravіtstsa palіvam.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Ё--м-с-ц- -д--ман-ав-ц------м--і-ь. Ё_ м_____ а____________ а__________ Ё- м-с-ц- а-р-м-н-а-а-ь а-т-м-б-л-. ----------------------------------- Ён мусіць адрамантаваць аўтамабіль. 0
E--mu---s- -dram-nt-v---- a----abі--. E_ m______ a_____________ a__________ E- m-s-t-’ a-r-m-n-a-a-s- a-t-m-b-l-. ------------------------------------- En musіts’ adramantavats’ autamabіl’.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Ён м-сіц-----ыць -ў-а--біл-. Ё_ м_____ п_____ а__________ Ё- м-с-ц- п-м-ц- а-т-м-б-л-. ---------------------------- Ён мусіць памыць аўтамабіль. 0
E- mu-і--’ -a--------t-mab--’. E_ m______ p______ a__________ E- m-s-t-’ p-m-t-’ a-t-m-b-l-. ------------------------------ En musіts’ pamyts’ autamabіl’.
(Ella) ha de fer compres. Ян--м---ць сха--іц- па-п-купкі. Я__ м_____ с_______ п_ п_______ Я-а м-с-ц- с-а-з-ц- п- п-к-п-і- ------------------------------- Яна мусіць схадзіць па пакупкі. 0
Y--a m----s’-skh-dzіt----- p----kі. Y___ m______ s_________ p_ p_______ Y-n- m-s-t-’ s-h-d-і-s- p- p-k-p-і- ----------------------------------- Yana musіts’ skhadzіts’ pa pakupkі.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Я-а -усіць -р--р--ца ----а--ры. Я__ м_____ п________ ў к_______ Я-а м-с-ц- п-ы-р-ц-а ў к-а-э-ы- ------------------------------- Яна мусіць прыбрацца ў кватэры. 0
Yan- m-sіt---prybrat--sa ---va--ry. Y___ m______ p__________ u k_______ Y-n- m-s-t-’ p-y-r-t-t-a u k-a-e-y- ----------------------------------- Yana musіts’ prybratstsa u kvatery.
(Ella) ha de rentar la roba. Я-- мусі-------ц- ----зн-. Я__ м_____ п_____ б_______ Я-а м-с-ц- п-м-ц- б-л-з-у- -------------------------- Яна мусіць памыць бялізну. 0
Y--a--us--s’-pa-y--’--y-l----. Y___ m______ p______ b________ Y-n- m-s-t-’ p-m-t-’ b-a-і-n-. ------------------------------ Yana musіts’ pamyts’ byalіznu.
Hem d’anar de seguida a l’escola. М--м-сі---а-а- ж- і--- ў ш--л-. М_ м____ з____ ж_ і___ ў ш_____ М- м-с-м з-р-з ж- і-ц- ў ш-о-у- ------------------------------- Мы мусім зараз жа ісці ў школу. 0
M- --sіm --r-- -ha---t-- u--h----. M_ m____ z____ z__ і____ u s______ M- m-s-m z-r-z z-a і-t-і u s-k-l-. ---------------------------------- My musіm zaraz zha іstsі u shkolu.
Hem d’anar de seguida a treballar. М- -ус-м за--з--а---ці----п--ц-. М_ м____ з____ ж_ і___ н_ п_____ М- м-с-м з-р-з ж- і-ц- н- п-а-у- -------------------------------- Мы мусім зараз жа ісці на працу. 0
M- m-sіm z--az --- --t-- -- ----s-. M_ m____ z____ z__ і____ n_ p______ M- m-s-m z-r-z z-a і-t-і n- p-a-s-. ----------------------------------- My musіm zaraz zha іstsі na pratsu.
Hem d’anar de seguida al metge. М- му-ім -а-аз--- і-ц- да док----. М_ м____ з____ ж_ і___ д_ д_______ М- м-с-м з-р-з ж- і-ц- д- д-к-а-а- ---------------------------------- Мы мусім зараз жа ісці да доктара. 0
My m-sі- --r-z --- іs-sі -a--okt-ra. M_ m____ z____ z__ і____ d_ d_______ M- m-s-m z-r-z z-a і-t-і d- d-k-a-a- ------------------------------------ My musіm zaraz zha іstsі da doktara.
Heu d’esperar l’autobús. Вы--у-і-е-ч--а---аўто--с. В_ м_____ ч_____ а_______ В- м-с-ц- ч-к-ц- а-т-б-с- ------------------------- Вы мусіце чакаць аўтобус. 0
V- mu-і--- c-----s’ a--ob-s. V_ m______ c_______ a_______ V- m-s-t-e c-a-a-s- a-t-b-s- ---------------------------- Vy musіtse chakats’ autobus.
Heu d’esperar el tren. Вы-м-сі-- -а-аць -я--і-. В_ м_____ ч_____ ц______ В- м-с-ц- ч-к-ц- ц-г-і-. ------------------------ Вы мусіце чакаць цягнік. 0
V- ---іts---------- t--a---k. V_ m______ c_______ t________ V- m-s-t-e c-a-a-s- t-y-g-і-. ----------------------------- Vy musіtse chakats’ tsyagnіk.
Heu d’esperar el taxi. Вы --сіце -ак--ь т-к-і. В_ м_____ ч_____ т_____ В- м-с-ц- ч-к-ц- т-к-і- ----------------------- Вы мусіце чакаць таксі. 0
V- --s-ts-----k--s’-tak--. V_ m______ c_______ t_____ V- m-s-t-e c-a-a-s- t-k-і- -------------------------- Vy musіtse chakats’ taksі.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...