Manual de conversa

ca Al camp   »   be На прыродзе

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [дваццаць шэсць]

26 [dvatstsats’ shests’]

На прыродзе

[Na pryrodze]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Veus allà la torre? Т---а-ыш та------? Т_ б____ т__ в____ Т- б-ч-ш т-м в-ж-? ------------------ Ты бачыш там вежу? 0
Ty b---ysh tam--ezh-? T_ b______ t__ v_____ T- b-c-y-h t-m v-z-u- --------------------- Ty bachysh tam vezhu?
Veus allà la muntanya? Т- бач-ш--ам--а--? Т_ б____ т__ г____ Т- б-ч-ш т-м г-р-? ------------------ Ты бачыш там гару? 0
Ty -a---s- tam --ru? T_ b______ t__ g____ T- b-c-y-h t-m g-r-? -------------------- Ty bachysh tam garu?
Veus allà el poble? Ты----ы- т-м -ёск-? Т_ б____ т__ в_____ Т- б-ч-ш т-м в-с-у- ------------------- Ты бачыш там вёску? 0
T- bac--sh--a---e--u? T_ b______ t__ v_____ T- b-c-y-h t-m v-s-u- --------------------- Ty bachysh tam vesku?
Veus allà el riu? Т- ----- --м р-ку? Т_ б____ т__ р____ Т- б-ч-ш т-м р-к-? ------------------ Ты бачыш там раку? 0
Ty ba-h------- -aku? T_ b______ t__ r____ T- b-c-y-h t-m r-k-? -------------------- Ty bachysh tam raku?
Veus allà el pont? Т-----ы- -ам-мо--? Т_ б____ т__ м____ Т- б-ч-ш т-м м-с-? ------------------ Ты бачыш там мост? 0
Ty --c---h -a--mo-t? T_ b______ t__ m____ T- b-c-y-h t-m m-s-? -------------------- Ty bachysh tam most?
Veus allà el llac? Т--бач-ш та--во-ер-? Т_ б____ т__ в______ Т- б-ч-ш т-м в-з-р-? -------------------- Ты бачыш там возера? 0
Ty -a-hy---ta---ozer-? T_ b______ t__ v______ T- b-c-y-h t-m v-z-r-? ---------------------- Ty bachysh tam vozera?
M’agrada aquell ocell. Мне---да-а--ц- --- -т-шк-. М__ п_________ т__ п______ М-е п-д-б-е-ц- т-я п-у-к-. -------------------------- Мне падабаецца тая птушка. 0
M-e----a-a---tsa --y--pt---k-. M__ p___________ t___ p_______ M-e p-d-b-e-s-s- t-y- p-u-h-a- ------------------------------ Mne padabaetstsa taya ptushka.
M’agrada aquell arbre. М-- -а-аб-ец-а-т---др-ва. М__ п_________ т__ д_____ М-е п-д-б-е-ц- т-е д-э-а- ------------------------- Мне падабаецца тое дрэва. 0
M-- pa-ab--t-tsa -o- -----. M__ p___________ t__ d_____ M-e p-d-b-e-s-s- t-e d-e-a- --------------------------- Mne padabaetstsa toe dreva.
M’agrada aquesta pedra. М-е-п----а-ц---г--ы к---нь. М__ п_________ г___ к______ М-е п-д-б-е-ц- г-т- к-м-н-. --------------------------- Мне падабаецца гэты камень. 0
M-e pa-a--et-tsa---t- k-----. M__ p___________ g___ k______ M-e p-d-b-e-s-s- g-t- k-m-n-. ----------------------------- Mne padabaetstsa gety kamen’.
M’agrada aquell parc. М-- --д-б---ц--т-й п-рк. М__ п_________ т__ п____ М-е п-д-б-е-ц- т-й п-р-. ------------------------ Мне падабаецца той парк. 0
M-- p-da--e-s--- -oy----k. M__ p___________ t__ p____ M-e p-d-b-e-s-s- t-y p-r-. -------------------------- Mne padabaetstsa toy park.
M’agrada aquell jardí. Мн---адаб---ц- той са-. М__ п_________ т__ с___ М-е п-д-б-е-ц- т-й с-д- ----------------------- Мне падабаецца той сад. 0
Mn- ----b-e-s----t---s-d. M__ p___________ t__ s___ M-e p-d-b-e-s-s- t-y s-d- ------------------------- Mne padabaetstsa toy sad.
M’agrada aquesta flor. Мне падабае--- г--ая---е-к-. М__ п_________ г____ к______ М-е п-д-б-е-ц- г-т-я к-е-к-. ---------------------------- Мне падабаецца гэтая кветка. 0
Mne-p-da---t-tsa -e---a-k-etka. M__ p___________ g_____ k______ M-e p-d-b-e-s-s- g-t-y- k-e-k-. ------------------------------- Mne padabaetstsa getaya kvetka.
Ho trobo bonic. П-----м-- гэт--міл-. П________ г___ м____ П---о-м-, г-т- м-л-. -------------------- Па-мойму, гэта міла. 0
Pa--o--u- ge-- -іl-. P________ g___ m____ P---o-m-, g-t- m-l-. -------------------- Pa-moymu, geta mіla.
Em sembla interessant. М-- --аецц- -эт--ці--вы-. М__ з______ г___ ц_______ М-е з-а-ц-а г-т- ц-к-в-м- ------------------------- Мне здаецца гэта цікавым. 0
M-e z------sa-ge-a --іkav-m. M__ z________ g___ t________ M-e z-a-t-t-a g-t- t-і-a-y-. ---------------------------- Mne zdaetstsa geta tsіkavym.
Ho trobo meravellós. Па-мо-м-, -э-а--уд--на. П________ г___ ц_______ П---о-м-, г-т- ц-д-ў-а- ----------------------- Па-мойму, гэта цудоўна. 0
P---oy-u- -e-- t-ud-un-. P________ g___ t________ P---o-m-, g-t- t-u-o-n-. ------------------------ Pa-moymu, geta tsudouna.
Em sembla lleig. Я -ум-ю, --т- б--дк-. Я д_____ г___ б______ Я д-м-ю- г-т- б-ы-к-. --------------------- Я думаю, гэта брыдка. 0
Y- dumayu,--eta-b-yd-a. Y_ d______ g___ b______ Y- d-m-y-, g-t- b-y-k-. ----------------------- Ya dumayu, geta brydka.
Em sembla avorrit. Я -нахо--- --та--удн-м. Я з_______ г___ н______ Я з-а-о-ж- г-т- н-д-ы-. ----------------------- Я знаходжу гэта нудным. 0
Y--z----o-zh---et- nu----. Y_ z_________ g___ n______ Y- z-a-h-d-h- g-t- n-d-y-. -------------------------- Ya znakhodzhu geta nudnym.
Em sembla horrible. Па--о--у,--эт- ж-х--в-. П________ г___ ж_______ П---о-м-, г-т- ж-х-і-а- ----------------------- Па-мойму, гэта жахліва. 0
Pa--oymu,-get- --a-h----. P________ g___ z_________ P---o-m-, g-t- z-a-h-і-a- ------------------------- Pa-moymu, geta zhakhlіva.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.