Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   be Часткі цела

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [пяцьдзесят восем]

58 [pyats’dzesyat vosem]

Часткі цела

[Chastkі tsela]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Dibuixo un home. Я ---юю м-ж-ын-. Я м____ м_______ Я м-л-ю м-ж-ы-у- ---------------- Я малюю мужчыну. 0
Y- malyuyu m-zh-h-n-. Y_ m______ m_________ Y- m-l-u-u m-z-c-y-u- --------------------- Ya malyuyu muzhchynu.
Primer el cap. Спа--т-у г-л--у. С_______ г______ С-а-а-к- г-л-в-. ---------------- Спачатку галаву. 0
Spa-h---u ga-a-u. S________ g______ S-a-h-t-u g-l-v-. ----------------- Spachatku galavu.
L’home porta un barret. У-муж--н---а гал----ка-----. У м______ н_ г_____ к_______ У м-ж-ы-ы н- г-л-в- к-п-л-ш- ---------------------------- У мужчыны на галаве капялюш. 0
U m---chy-- na gala-- --p-a---sh. U m________ n_ g_____ k__________ U m-z-c-y-y n- g-l-v- k-p-a-y-s-. --------------------------------- U muzhchyny na galave kapyalyush.
Els cabells no es veuen. В-ла--- не------. В______ н_ б_____ В-л-с-ў н- б-ч-а- ----------------- Валасоў не бачна. 0
Va-as---n--------. V______ n_ b______ V-l-s-u n- b-c-n-. ------------------ Valasou ne bachna.
Les orelles tampoc es veuen. В-шэй -ак-а-а -е--ачн-. В____ т______ н_ б_____ В-ш-й т-к-а-а н- б-ч-а- ----------------------- Вушэй таксама не бачна. 0
Vu---y--a-sa-a -e --c-n-. V_____ t______ n_ b______ V-s-e- t-k-a-a n- b-c-n-. ------------------------- Vushey taksama ne bachna.
L’esquena tampoc es veu. С--н---а-с-м- -- -а--а. С____ т______ н_ б_____ С-і-у т-к-а-а н- б-ч-а- ----------------------- Спіну таксама не бачна. 0
Sp-n----ks--a ---b-chn-. S____ t______ n_ b______ S-і-u t-k-a-a n- b-c-n-. ------------------------ Spіnu taksama ne bachna.
Dibuixo els ulls i la boca. Я м---ю-в-ч- --р--. Я м____ в___ і р___ Я м-л-ю в-ч- і р-т- ------------------- Я малюю вочы і рот. 0
Ya -al-u-u---c-- і -ot. Y_ m______ v____ і r___ Y- m-l-u-u v-c-y і r-t- ----------------------- Ya malyuyu vochy і rot.
L’home balla i riu. М-ж-ы---танцу- і смяе---. М______ т_____ і с_______ М-ж-ы-а т-н-у- і с-я-ц-а- ------------------------- Мужчына танцуе і смяецца. 0
Mu-hc-y-a -a-ts-e-і-s--ay---ts-. M________ t______ і s___________ M-z-c-y-a t-n-s-e і s-y-y-t-t-a- -------------------------------- Muzhchyna tantsue і smyayetstsa.
L’home té un nas llarg. У -уж---- д--гі-н--. У м______ д____ н___ У м-ж-ы-ы д-ў-і н-с- -------------------- У мужчыны доўгі нос. 0
U mu--c------ou-- nos. U m________ d____ n___ U m-z-c-y-y d-u-і n-s- ---------------------- U muzhchyny dougі nos.
(Ell) porta un bastó a les mans. Ё- -я-- --р---х--ал-у. Ё_ н___ ў р____ п_____ Ё- н-с- ў р-к-х п-л-у- ---------------------- Ён нясе ў руках палку. 0
E- -y------ru--kh pal--. E_ n____ u r_____ p_____ E- n-a-e u r-k-k- p-l-u- ------------------------ En nyase u rukakh palku.
També porta una bufanda al voltant del coll. У яг- --в-заны---л---в-кол -ы-. У я__ п_______ ш____ в____ ш___ У я-о п-в-з-н- ш-л-к в-к-л ш-і- ------------------------------- У яго павязаны шалік вакол шыі. 0
U ya-o p-vy-za-y sh---k--ak-- -hyі. U y___ p________ s_____ v____ s____ U y-g- p-v-a-a-y s-a-і- v-k-l s-y-. ----------------------------------- U yago pavyazany shalіk vakol shyі.
És l’hivern i fa fred. Ц-пе--з-ма і-----дн-. Ц____ з___ і х_______ Ц-п-р з-м- і х-л-д-а- --------------------- Цяпер зіма і холадна. 0
Tsyape---іm--- -ho-a---. T______ z___ і k________ T-y-p-r z-m- і k-o-a-n-. ------------------------ Tsyaper zіma і kholadna.
Els braços són musculats. Ру----оц-ы-. Р___ м______ Р-к- м-ц-ы-. ------------ Рукі моцныя. 0
R----mo--n--a. R___ m________ R-k- m-t-n-y-. -------------- Rukі motsnyya.
Les cames són musculoses. Н-гі-т-к---- ---ны-. Н___ т______ м______ Н-г- т-к-а-а м-ц-ы-. -------------------- Ногі таксама моцныя. 0
N-g--------a---ts-y--. N___ t______ m________ N-g- t-k-a-a m-t-n-y-. ---------------------- Nogі taksama motsnyya.
L’home és de neu. М-жчын--са-с--гу. М______ с_ с_____ М-ж-ы-а с- с-е-у- ----------------- Мужчына са снегу. 0
Muz-chy-- sa-sne-u. M________ s_ s_____ M-z-c-y-a s- s-e-u- ------------------- Muzhchyna sa snegu.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Ён не-нос-ць-шт--о- - -аліт-. Ё_ н_ н_____ ш_____ і п______ Ё- н- н-с-ц- ш-а-о- і п-л-т-. ----------------------------- Ён не носіць штаноў і паліто. 0
En ne ---іt-’--h-a-o--і -al-to. E_ n_ n______ s______ і p______ E- n- n-s-t-’ s-t-n-u і p-l-t-. ------------------------------- En ne nosіts’ shtanou і palіto.
Però l’home no té fred. А-е-муж-ы---н- -а-я-з-е. А__ м______ н_ з________ А-е м-ж-ы-а н- з-м-р-а-. ------------------------ Але мужчына не замярзае. 0
A-- -u---h-n- -- za---r---. A__ m________ n_ z_________ A-e m-z-c-y-a n- z-m-a-z-e- --------------------------- Ale muzhchyna ne zamyarzae.
És un ninot de neu. Ё----сн--а-і-. Ё_ – с________ Ё- – с-е-а-і-. -------------- Ён – снегавік. 0
E- – s-egav-k. E_ – s________ E- – s-e-a-і-. -------------- En – snegavіk.

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...