Manual de conversa

ca Les activitats   »   be Род заняткаў

13 [tretze]

Les activitats

Les activitats

13 [трынаццаць]

13 [trynatstsats’]

Род заняткаў

[Rod zanyatkau]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Què fa la Martha? Чы---айма-цц- ---т-? Ч__ з________ М_____ Ч-м з-й-а-ц-а М-р-а- -------------------- Чым займаецца Марта? 0
Chym--a---e--tsa-M--ta? C___ z__________ M_____ C-y- z-y-a-t-t-a M-r-a- ----------------------- Chym zaymaetstsa Marta?
(Ella) treballa en una oficina. Ян- пр---е - оф---. Я__ п_____ ў о_____ Я-а п-а-у- ў о-і-е- ------------------- Яна працуе ў офісе. 0
Yana-----s---u-o-іs-. Y___ p______ u o_____ Y-n- p-a-s-e u o-і-e- --------------------- Yana pratsue u ofіse.
(Ella) treballa amb un ordinador. Ян- --а-у- за ка-п-ю-э-ам. Я__ п_____ з_ к___________ Я-а п-а-у- з- к-м-’-т-р-м- -------------------------- Яна працуе за камп’ютэрам. 0
Yan--prat-u---- k---’---e--m. Y___ p______ z_ k____________ Y-n- p-a-s-e z- k-m-’-u-e-a-. ----------------------------- Yana pratsue za kamp’yuteram.
On és la Martha? Дзе--а---? Д__ М_____ Д-е М-р-а- ---------- Дзе Марта? 0
Dze Ma-ta? D__ M_____ D-e M-r-a- ---------- Dze Marta?
Al cinema. У-к--о. У к____ У к-н-. ------- У кіно. 0
U-k--o. U k____ U k-n-. ------- U kіno.
(Ella) està veient una pel•lícula. Яна-гляд---- ф--ьм. Я__ г_______ ф_____ Я-а г-я-з-ц- ф-л-м- ------------------- Яна глядзіць фільм. 0
Y--a glya-z---’ --l’-. Y___ g_________ f_____ Y-n- g-y-d-і-s- f-l-m- ---------------------- Yana glyadzіts’ fіl’m.
Què fa el Peter? Чы----й-а-ц-- Пе-э-? Ч__ з________ П_____ Ч-м з-й-а-ц-а П-т-р- -------------------- Чым займаецца Петэр? 0
C--m zay-a--s----P----? C___ z__________ P_____ C-y- z-y-a-t-t-a P-t-r- ----------------------- Chym zaymaetstsa Peter?
Estudia a la universitat. Ё- вучыцца ва у--вер-ітэ-е. Ё_ в______ в_ у____________ Ё- в-ч-ц-а в- у-і-е-с-т-ц-. --------------------------- Ён вучыцца ва універсітэце. 0
E- ---h---ts- va---і---s--e--e. E_ v_________ v_ u_____________ E- v-c-y-s-s- v- u-і-e-s-t-t-e- ------------------------------- En vuchytstsa va unіversіtetse.
Estudia idiomes. Ён ------- м-в-. Ё_ в______ м____ Ё- в-в-ч-е м-в-. ---------------- Ён вывучае мовы. 0
En----uch---mov-. E_ v_______ m____ E- v-v-c-a- m-v-. ----------------- En vyvuchae movy.
On és el Peter? Дзе П-тэ-? Д__ П_____ Д-е П-т-р- ---------- Дзе Петэр? 0
Dze Pe--r? D__ P_____ D-e P-t-r- ---------- Dze Peter?
A la cafeteria. У ка-я-ні. У к_______ У к-в-р-і- ---------- У кавярні. 0
U k------і. U k________ U k-v-a-n-. ----------- U kavyarnі.
(Ell) beu cafè. Ё--п’е кав-. Ё_ п__ к____ Ё- п-е к-в-. ------------ Ён п’е каву. 0
En p-e-kavu. E_ p__ k____ E- p-e k-v-. ------------ En p’e kavu.
On els agrada anar? К-д- я-- л---ць х--зіць? К___ я__ л_____ х_______ К-д- я-ы л-б-ц- х-д-і-ь- ------------------------ Куды яны любяць хадзіць? 0
K--- -a---l---ya-s’--h-d--t-’? K___ y___ l________ k_________ K-d- y-n- l-u-y-t-’ k-a-z-t-’- ------------------------------ Kudy yany lyubyats’ khadzіts’?
Al concert. Н- ---ц-рт. Н_ к_______ Н- к-н-э-т- ----------- На канцэрт. 0
N- -antser-. N_ k________ N- k-n-s-r-. ------------ Na kantsert.
(A ells) els agrada escoltar música. Ян- ---я-- -лух--- м-з---. Я__ л_____ с______ м______ Я-ы л-б-ц- с-у-а-ь м-з-к-. -------------------------- Яны любяць слухаць музыку. 0
Ya-- l-u---ts’ sl-khats- --zyk-. Y___ l________ s________ m______ Y-n- l-u-y-t-’ s-u-h-t-’ m-z-k-. -------------------------------- Yany lyubyats’ slukhats’ muzyku.
On no els agrada anar? К-ды-я-ы-н- любя-- --д-іць? К___ я__ н_ л_____ х_______ К-д- я-ы н- л-б-ц- х-д-і-ь- --------------------------- Куды яны не любяць хадзіць? 0
Kud----n---e-ly--ya--’ ---dzі-s-? K___ y___ n_ l________ k_________ K-d- y-n- n- l-u-y-t-’ k-a-z-t-’- --------------------------------- Kudy yany ne lyubyats’ khadzіts’?
A la discoteca. Н- д--к--эк-. Н_ д_________ Н- д-с-а-э-у- ------------- На дыскатэку. 0
Na-dysk--eku. N_ d_________ N- d-s-a-e-u- ------------- Na dyskateku.
No els agrada ballar. Ім -е--адаба-цца-т------ц-. І_ н_ п_________ т_________ І- н- п-д-б-е-ц- т-н-а-а-ь- --------------------------- Ім не падабаецца танцаваць. 0
Іm--- -a--b----t-- -a--s-vat--. І_ n_ p___________ t___________ І- n- p-d-b-e-s-s- t-n-s-v-t-’- ------------------------------- Іm ne padabaetstsa tantsavats’.

Les llengües criolles

Sabies que al Pacífic Sud es parla alemany? Això és absolutament cert! En parts de Papua Nova Guinea i Austràlia es parla Unserdeutsch . Es tracta d'una llengua criolla. Les llengües criolles sorgeixen en situacions de contacte lingüístic. És a dir, quan hi ha múltiples llengües diferents confluint en un mateix espai. Avui han desaparegut pràcticament moltes de les llengües criolles. Però en el món encara hi ha 15 milions de persones que parlen una llengua criolla. Les llengües criolles són sempre llengües maternes. Amb les llengües pidgin succeeix una altra cosa. Les llengües pidgin són codis lingüístics molt simplificats. Únicament serveixen per a una comunicació bàsica. La majoria de les llengües criolles es van formar durant l'època colonial. Per això, sovint es basen en llengües europees. Una de les característiques de les llengües criolles és el seu vocabulari limitat. Aquestes llengües tenen a més un sistema fonètic propi. La gramàtica de les llengües criolles està fortament simplificada. Les regles complicades són literalment ignorades pels parlants. Cada llengua criolla és una part important de la identitat nacional. Per això hi ha una literatura criolla abundant. Les llengües criolles són especialment interessants per als lingüistes. Ja que mostren la manera en què les llengües es desenvolupen i moren. De manera que estudiant les llengües criolles és possible estudiar l'evolució del llenguatge. També ens demostren que les llengües poden canviar i adaptar-se. La disciplina que estudia les llengües criolles s'anomena ‘criollística’. Una de les frases més conegudes en llengua criolla procedeix de Jamaica. Bob Marley la va popularitzar a tot el món: saps quina és? És No woman, no cry! (= No, woman, don't cry! ).
Sabia vostè que?
El finès és l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes. Està estretament relacionat amb l’estonià, i llunyanament emparentat amb l’hongarès. Com totes les llengües uralianes, es diferència notablement de les llengües indo-germàniques. Un exemple el trobem en la seva estructura de llengua aglutinant, pel que les seves funcions gramaticals s’expressen en sufixes. Així és com sorgeixen les extenses paraules tan típiques del finès. Una altra característica d’aquest idioma són les seves numeroses vocals. La gramàtica finesa distigueix fins a 15 casos diferents. També és molt important diferenciar entre els sons llargs i els curts. El finès parlat i escrit es diferencien notablament l’un de l’altre, cosa que és menys comú en altres llengües europees. Totes aquestes característiques fan que el finès sigui un idioma relativament difícil. A més, les seves normes llingüístiques es compleixen estrictament. La bona notícia és que es tracta d’un idioma completmanent lògic!