Manual de conversa

ca L’esport   »   be Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [сорак дзевяць]

49 [sorak dzevyats’]

Спорт

[Sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Practiques cap esport? Т- -а--а-ш-я-сп--т-м? Т_ з________ с_______ Т- з-й-а-ш-я с-о-т-м- --------------------- Ты займаешся спортам? 0
T---aym--s--y--s--r-a-? T_ z__________ s_______ T- z-y-a-s-s-a s-o-t-m- ----------------------- Ty zaymaeshsya sportam?
Sí, em cal moure. Т--- я п-ві--н-- п----на-руха---. Т___ я п______ / п______ р_______ Т-к- я п-в-н-н / п-в-н-а р-х-ц-а- --------------------------------- Так, я павінен / павінна рухацца. 0
Ta-,--- p---n---- --vіnn- ru-h-ts--a. T___ y_ p______ / p______ r__________ T-k- y- p-v-n-n / p-v-n-a r-k-a-s-s-. ------------------------------------- Tak, ya pavіnen / pavіnna rukhatstsa.
Vaig al centre esportiu. Я хаджу - спа-ты--а--та----с--а. Я х____ ў с_________ т__________ Я х-д-у ў с-а-т-ў-а- т-в-р-с-в-. -------------------------------- Я хаджу ў спартыўнае таварыства. 0
Ya khadz-- u-s-a-t-u-----a-a-ys---. Y_ k______ u s_________ t__________ Y- k-a-z-u u s-a-t-u-a- t-v-r-s-v-. ----------------------------------- Ya khadzhu u spartyunae tavarystva.
Juguem a futbol. М- -у-яем у-фу-б-л. М_ г_____ у ф______ М- г-л-е- у ф-т-о-. ------------------- Мы гуляем у футбол. 0
M- -u--a--m-u -ut--l. M_ g_______ u f______ M- g-l-a-e- u f-t-o-. --------------------- My gulyayem u futbol.
A vegades nedem. Часам-мы --ава-м. Ч____ м_ п_______ Ч-с-м м- п-а-а-м- ----------------- Часам мы плаваем. 0
C--s-m-m- -la----. C_____ m_ p_______ C-a-a- m- p-a-a-m- ------------------ Chasam my plavaem.
O fem moto. А-- м---з-з-- -- --л---пед--. А__ м_ е_____ н_ в___________ А-о м- е-д-і- н- в-л-с-п-д-х- ----------------------------- Або мы ездзім на веласiпедах. 0
Ab-----yezdz-m -a -e-a---e----. A__ m_ y______ n_ v____________ A-o m- y-z-z-m n- v-l-s-p-d-k-. ------------------------------- Abo my yezdzіm na velasipedakh.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. У наш-- г---д-е-ёс-- -------ны ст----н. У н____ г______ ё___ ф________ с_______ У н-ш-м г-р-д-е ё-ц- ф-т-о-ь-ы с-а-ы-н- --------------------------------------- У нашым горадзе ёсць футбольны стадыён. 0
U --shy---orad-e -os--’-f-tbol-n- -tadye-. U n_____ g______ y_____ f________ s_______ U n-s-y- g-r-d-e y-s-s- f-t-o-’-y s-a-y-n- ------------------------------------------ U nashym goradze yosts’ futbol’ny stadyen.
També hi ha una piscina amb sauna. Т--са-а ё-ц----сейн --са-н-й. Т______ ё___ б_____ з с______ Т-к-а-а ё-ц- б-с-й- з с-у-а-. ----------------------------- Таксама ёсць басейн з саунай. 0
Tak-ama-yo-ts----se-------u---. T______ y_____ b_____ z s______ T-k-a-a y-s-s- b-s-y- z s-u-a-. ------------------------------- Taksama yosts’ baseyn z saunay.
I hi ha un camp de golf. А т-кс-ма -с-ь-п-я----а-дл- гу-ь-і ў---л-ф. А т______ ё___ п_______ д__ г_____ ў г_____ А т-к-а-а ё-ц- п-я-о-к- д-я г-л-н- ў г-л-ф- ------------------------------------------- А таксама ёсць пляцоўка для гульні ў гольф. 0
A-ta--ama y-sts’ ----tso--- -l-- g--’n--u go--f. A t______ y_____ p_________ d___ g_____ u g_____ A t-k-a-a y-s-s- p-y-t-o-k- d-y- g-l-n- u g-l-f- ------------------------------------------------ A taksama yosts’ plyatsouka dlya gul’nі u gol’f.
Què hi ha a la televisió? Шт--ідз---- -э-ев-зар-? Ш__ і___ п_ т__________ Ш-о і-з- п- т-л-в-з-р-? ----------------------- Што ідзе па тэлевізары? 0
S----іd---pa---lev--a-y? S___ і___ p_ t__________ S-t- і-z- p- t-l-v-z-r-? ------------------------ Shto іdze pa televіzary?
Hi ha un partit de futbol. Цяп-р ідзе----б--ь-ы-м-т-. Ц____ і___ ф________ м____ Ц-п-р і-з- ф-т-о-ь-ы м-т-. -------------------------- Цяпер ідзе футбольны матч. 0
Tsya-e--і--e----bo-’ny ma---. T______ і___ f________ m_____ T-y-p-r і-z- f-t-o-’-y m-t-h- ----------------------------- Tsyaper іdze futbol’ny match.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Ням-ц-а---аманд- г--я--суп-ац--а----й-к-й. Н_______ к______ г____ с______ а__________ Н-м-ц-а- к-м-н-а г-л-е с-п-а-ь а-г-і-с-а-. ------------------------------------------ Нямецкая каманда гуляе супраць англійскай. 0
N--me--k--- -a-an-- guly-y--sup-ats’--n-lі-sk--. N__________ k______ g______ s_______ a__________ N-a-e-s-a-a k-m-n-a g-l-a-e s-p-a-s- a-g-і-s-a-. ------------------------------------------------ Nyametskaya kamanda gulyaye suprats’ anglіyskay.
Qui guanya? Х-- ---гр--? Х__ в_______ Х-о в-й-р-е- ------------ Хто выйграе? 0
K--- vy--rae? K___ v_______ K-t- v-y-r-e- ------------- Khto vyygrae?
No en tinc ni idea. Я--- -е--ю. Я н_ в_____ Я н- в-д-ю- ----------- Я не ведаю. 0
Ya ne ve--y-. Y_ n_ v______ Y- n- v-d-y-. ------------- Ya ne vedayu.
De moment, és un empat. Н- --д-ены-м-м------чы-. Н_ д______ м_____ н_____ Н- д-д-е-ы м-м-н- н-ч-я- ------------------------ На дадзены момант нічыя. 0
N---a------m----- nі-h-y-. N_ d______ m_____ n_______ N- d-d-e-y m-m-n- n-c-y-a- -------------------------- Na dadzeny momant nіchyya.
L’àrbitre és de Bèlgica. Ар-і-----Б-л-г--. А_____ з Б_______ А-б-т- з Б-л-г-і- ----------------- Арбітр з Бельгіі. 0
A-b--- z--e-’-і-. A_____ z B_______ A-b-t- z B-l-g-і- ----------------- Arbіtr z Bel’gіі.
Ara hi ha un penal. З-р---б-д-е-а-зі--ц--ціме--о-- ў-а-. З____ б____ а_________________ ў____ З-р-з б-д-е а-з-н-ц-а-і-е-р-в- ў-а-. ------------------------------------ Зараз будзе адзінаццаціметровы ўдар. 0
Z-r-z ---z--adzі------a-s-m---ovy -dar. Z____ b____ a____________________ u____ Z-r-z b-d-e a-z-n-t-t-a-s-m-t-o-y u-a-. --------------------------------------- Zaraz budze adzіnatstsatsіmetrovy udar.
Gol! U a zero! Гол! Ад-і----л-! Г___ А__________ Г-л- А-з-н-н-л-! ---------------- Гол! Адзін-нуль! 0
Gol!-Adz----ul-! G___ A__________ G-l- A-z-n-n-l-! ---------------- Gol! Adzіn-nul’!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!