Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   be У гасцініцы – прыбыццё

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [дваццаць сем]

27 [dvatstsats’ sem]

У гасцініцы – прыбыццё

[U gastsіnіtsy – prybytstse]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? У--а-----ь-в--ьны ну---? У В__ ё___ в_____ н_____ У В-с ё-ц- в-л-н- н-м-р- ------------------------ У Вас ёсць вольны нумар? 0
U---s --s--’ v--’ny ----r? U V__ y_____ v_____ n_____ U V-s y-s-s- v-l-n- n-m-r- -------------------------- U Vas yosts’ vol’ny numar?
He reservat una habitació. Я -аб-а-ір-ва- /---б-а-ірав--а н---р. Я з___________ / з____________ н_____ Я з-б-а-і-а-а- / з-б-а-і-а-а-а н-м-р- ------------------------------------- Я забраніраваў / забраніравала нумар. 0
Y---abr-n-r---u /---b-----a-------m-r. Y_ z___________ / z____________ n_____ Y- z-b-a-і-a-a- / z-b-a-і-a-a-a n-m-r- -------------------------------------- Ya zabranіravau / zabranіravala numar.
El meu nom és Müller. Ма-----зві----– -----. М__ п________ – М_____ М-ё п-о-в-ш-а – М-л-р- ---------------------- Маё прозвішча – Мюлер. 0
M-- pro------ha-– Myule-. M__ p__________ – M______ M-e p-o-v-s-c-a – M-u-e-. ------------------------- Mae prozvіshcha – Myuler.
Necessito una habitació individual. М-- -атр---- ----м--ны-н-м-р. М__ п_______ а________ н_____ М-е п-т-э-н- а-н-м-с-ы н-м-р- ----------------------------- Мне патрэбны аднамесны нумар. 0
M-- p-t-e-n--a-n-m-sny n----. M__ p_______ a________ n_____ M-e p-t-e-n- a-n-m-s-y n-m-r- ----------------------------- Mne patrebny adnamesny numar.
Necessito una habitació doble. Мне--а----ны-двух--с-ы-н--а-. М__ п_______ д________ н_____ М-е п-т-э-н- д-у-м-с-ы н-м-р- ----------------------------- Мне патрэбны двухмесны нумар. 0
M-- pat-e--- -----m--ny-nu--r. M__ p_______ d_________ n_____ M-e p-t-e-n- d-u-h-e-n- n-m-r- ------------------------------ Mne patrebny dvukhmesny numar.
Quant costa l’habitació per nit? К-льк- к-ш-у--ну-а---а-а--у-н-ч? К_____ к_____ н____ н_ а___ н___ К-л-к- к-ш-у- н-м-р н- а-н- н-ч- -------------------------------- Колькі каштуе нумар на адну ноч? 0
Kol--і ---ht-- n-m-r -----nu-noc-? K_____ k______ n____ n_ a___ n____ K-l-k- k-s-t-e n-m-r n- a-n- n-c-? ---------------------------------- Kol’kі kashtue numar na adnu noch?
Voldria una habitació amb bany. Я --ц-- ---- х-цел- б--нума----в-нн-м -ак--м. Я х____ б_ / х_____ б_ н____ з в_____ п______ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- н-м-р з в-н-ы- п-к-е-. --------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы нумар з ванным пакоем. 0
Ya --a--e- by-/-kh-tse-- by -u--r-z -an-y--p-k--m. Y_ k______ b_ / k_______ b_ n____ z v_____ p______ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- n-m-r z v-n-y- p-k-e-. -------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by numar z vannym pakoem.
Voldria una habitació amb dutxa. Я -а-е-------ха-е----------р-з --шам. Я х____ б_ / х_____ б_ н____ з д_____ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- н-м-р з д-ш-м- ------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы нумар з душам. 0
Ya -ha--eu-b----k-a---l- ---num-r ------am. Y_ k______ b_ / k_______ b_ n____ z d______ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- n-m-r z d-s-a-. ------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by numar z dusham.
Puc veure l’habitació? Магу-я ў---ы-ь ---ар? М___ я ў______ н_____ М-г- я ў-а-ы-ь н-м-р- --------------------- Магу я ўбачыць нумар? 0
Ma-u--- ----h-t---n--ar? M___ y_ u________ n_____ M-g- y- u-a-h-t-’ n-m-r- ------------------------ Magu ya ubachyts’ numar?
Que hi ha garatge aquí? Ц---с-ь -у--г-р--? Ц_ ё___ т__ г_____ Ц- ё-ц- т-т г-р-ж- ------------------ Ці ёсць тут гараж? 0
T-- ---t------ garazh? T__ y_____ t__ g______ T-і y-s-s- t-t g-r-z-? ---------------------- Tsі yosts’ tut garazh?
Hi ha caixa forta aquí? Ц- -сц--ту- ----? Ц_ ё___ т__ с____ Ц- ё-ц- т-т с-й-? ----------------- Ці ёсць тут сейф? 0
T---y--t-’ --------? T__ y_____ t__ s____ T-і y-s-s- t-t s-y-? -------------------- Tsі yosts’ tut seyf?
Que teniu fax? Ц- --ць т-т ф--с? Ц_ ё___ т__ ф____ Ц- ё-ц- т-т ф-к-? ----------------- Ці ёсць тут факс? 0
Ts- -o-ts’ -ut---k-? T__ y_____ t__ f____ T-і y-s-s- t-t f-k-? -------------------- Tsі yosts’ tut faks?
Va bé, em quedo l’habitació. Д-бр-- --пася----я ў---тым-н--а-ы. Д_____ я п________ ў г____ н______ Д-б-а- я п-с-л-ю-я ў г-т-м н-м-р-. ---------------------------------- Добра, я пасяляюся ў гэтым нумары. 0
Dob--, ---pasy-lyay-s-- - g-t-- num-ry. D_____ y_ p____________ u g____ n______ D-b-a- y- p-s-a-y-y-s-a u g-t-m n-m-r-. --------------------------------------- Dobra, ya pasyalyayusya u getym numary.
Aquí té les claus. В--- кл-чы. В___ к_____ В-с- к-ю-ы- ----------- Вось ключы. 0
Vos’ kly-c--. V___ k_______ V-s- k-y-c-y- ------------- Vos’ klyuchy.
Aquest és el meu equipatge. Вос- мо----г-ж. В___ м__ б_____ В-с- м-й б-г-ж- --------------- Вось мой багаж. 0
V-s- moy ---az-. V___ m__ b______ V-s- m-y b-g-z-. ---------------- Vos’ moy bagazh.
A quina hora se serveix l’esmorzar? А-якой-га-з-н---н-да---? А я___ г______ с________ А я-о- г-д-і-е с-е-а-н-? ------------------------ А якой гадзіне снеданне? 0
A -a-----a-z--e sne---n-? A y____ g______ s________ A y-k-y g-d-і-e s-e-a-n-? ------------------------- A yakoy gadzіne snedanne?
A quina hora se serveix el dinar? А-якой---дз-н- --е-? А я___ г______ а____ А я-о- г-д-і-е а-е-? -------------------- А якой гадзіне абед? 0
A------ -----ne a-e-? A y____ g______ a____ A y-k-y g-d-і-e a-e-? --------------------- A yakoy gadzіne abed?
A quina hora se serveix el sopar? А--к-й г-дзін- -я--ра? А я___ г______ в______ А я-о- г-д-і-е в-ч-р-? ---------------------- А якой гадзіне вячэра? 0
A-y------a-zіne-v-ac---a? A y____ g______ v________ A y-k-y g-d-і-e v-a-h-r-? ------------------------- A yakoy gadzіne vyachera?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.