Manual de conversa

ca Fer compres   »   da På indkøb

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [enoghalvtreds]

På indkøb

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Jeg -i------i-liote---. J__ v__ p_ b___________ J-g v-l p- b-b-i-t-k-t- ----------------------- Jeg vil på biblioteket. 0
Vull anar a la llibreria. J-g vi--i-bo-ha--l--. J__ v__ i b__________ J-g v-l i b-g-a-d-e-. --------------------- Jeg vil i boghandlen. 0
Vull anar al quiosc. J-- -il i ---s--n. J__ v__ i k_______ J-g v-l i k-o-k-n- ------------------ Jeg vil i kiosken. 0
Vull manllevar un llibre. J-- --l l-ne -- ---. J__ v__ l___ e_ b___ J-g v-l l-n- e- b-g- -------------------- Jeg vil låne en bog. 0
Vull comprar un llibre. J-- -il-k-b- -n ---. J__ v__ k___ e_ b___ J-g v-l k-b- e- b-g- -------------------- Jeg vil købe en bog. 0
Vull comprar un diari. Je---il ---- -n--vi-. J__ v__ k___ e_ a____ J-g v-l k-b- e- a-i-. --------------------- Jeg vil købe en avis. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. J-g-vil -å-bibl--tek-t---r-a---å-e-----o-. J__ v__ p_ b__________ f__ a_ l___ e_ b___ J-g v-l p- b-b-i-t-k-t f-r a- l-n- e- b-g- ------------------------------------------ Jeg vil på biblioteket for at låne en bog. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Je- -il-i-bo---ndl-n --r at k--e-en--og. J__ v__ i b_________ f__ a_ k___ e_ b___ J-g v-l i b-g-a-d-e- f-r a- k-b- e- b-g- ---------------------------------------- Jeg vil i boghandlen for at købe en bog. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. J---v-l i-k--s-e- --r -t -ø-- -n----s. J__ v__ i k______ f__ a_ k___ e_ a____ J-g v-l i k-o-k-n f-r a- k-b- e- a-i-. -------------------------------------- Jeg vil i kiosken for at købe en avis. 0
Vull anar a ca l’òptic. J-g -i--t-- o--ike---. J__ v__ t__ o_________ J-g v-l t-l o-t-k-r-n- ---------------------- Jeg vil til optikeren. 0
Vull anar al supermercat. J----i-----u-ermark-det. J__ v__ i s_____________ J-g v-l i s-p-r-a-k-d-t- ------------------------ Jeg vil i supermarkedet. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Jeg v-l-----ba-e-e-. J__ v__ t__ b_______ J-g v-l t-l b-g-r-n- -------------------- Jeg vil til bageren. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Jeg -il --------p-- b--ll-r. J__ v__ k___ e_ p__ b_______ J-g v-l k-b- e- p-r b-i-l-r- ---------------------------- Jeg vil købe et par briller. 0
Vull comprar fruites i verdures. Je- -------- fr----o- g-ønt-ager. J__ v__ k___ f____ o_ g__________ J-g v-l k-b- f-u-t o- g-ø-t-a-e-. --------------------------------- Jeg vil købe frugt og grøntsager. 0
Vull comprar pastes i pa. J-g-v-- -ø---ru-----k--r-----rød. J__ v__ k___ r__________ o_ b____ J-g v-l k-b- r-n-s-y-k-r o- b-ø-. --------------------------------- Jeg vil købe rundstykker og brød. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Jeg-v-l -il o--ike------r -- --b--e--pa- ----ler. J__ v__ t__ o________ f__ a_ k___ e_ p__ b_______ J-g v-l t-l o-t-k-r-n f-r a- k-b- e- p-r b-i-l-r- ------------------------------------------------- Jeg vil til optikeren for at købe et par briller. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Jeg--il-i-sup--m-r----t f-r--t -ø-e---ugt og g-ønts-g--. J__ v__ i s____________ f__ a_ k___ f____ o_ g__________ J-g v-l i s-p-r-a-k-d-t f-r a- k-b- f-u-t o- g-ø-t-a-e-. -------------------------------------------------------- Jeg vil i supermarkedet for at købe frugt og grøntsager. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. J-- ------l--age--- --r a--kø------ds--k--r o--brø-. J__ v__ t__ b______ f__ a_ k___ r__________ o_ b____ J-g v-l t-l b-g-r-n f-r a- k-b- r-n-s-y-k-r o- b-ø-. ---------------------------------------------------- Jeg vil til bageren for at købe rundstykker og brød. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + danès (1-100) MP3 danès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!