Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   da Possessivpronominer 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [seksogtres]

Possessivpronominer 1

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
jo – el meu jeg-–-m-n-/ m-t j__ – m__ / m__ j-g – m-n / m-t --------------- jeg – min / mit 0
No trobo la meva clau. J-- -----kke-fin-e -in n-gl-. J__ k__ i___ f____ m__ n_____ J-g k-n i-k- f-n-e m-n n-g-e- ----------------------------- Jeg kan ikke finde min nøgle. 0
No trobo el meu bitllet. J-g k-n--k-- -inde---n---llet. J__ k__ i___ f____ m__ b______ J-g k-n i-k- f-n-e m-n b-l-e-. ------------------------------ Jeg kan ikke finde min billet. 0
tu – el teu du – -i- /-d-t d_ – d__ / d__ d- – d-n / d-t -------------- du – din / dit 0
Has trobat la teva clau? H-r -u--un-e- di--n--le? H__ d_ f_____ d__ n_____ H-r d- f-n-e- d-n n-g-e- ------------------------ Har du fundet din nøgle? 0
Has trobat el teu bitllet? H----- -u-d-t di--bil--t? H__ d_ f_____ d__ b______ H-r d- f-n-e- d-n b-l-e-? ------------------------- Har du fundet din billet? 0
ell – el seu han-– h-ns h__ – h___ h-n – h-n- ---------- han – hans 0
Saps on és la seva clau? V-d ----hvor h-ns --gl- er? V__ d__ h___ h___ n____ e__ V-d d-, h-o- h-n- n-g-e e-? --------------------------- Ved du, hvor hans nøgle er? 0
Saps on és el seu bitllet? Ved du,-h------ns bi-l-- -r? V__ d__ h___ h___ b_____ e__ V-d d-, h-o- h-n- b-l-e- e-? ---------------------------- Ved du, hvor hans billet er? 0
ella – el seu hun –-he-d-s h__ – h_____ h-n – h-n-e- ------------ hun – hendes 0
Els seus diners han desaparegut. H-nd-- --nge-e- væk. H_____ p____ e_ v___ H-n-e- p-n-e e- v-k- -------------------- Hendes penge er væk. 0
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. Og--e-des ----i---r- ---og----æk. O_ h_____ k_________ e_ o___ v___ O- h-n-e- k-e-i-k-r- e- o-s- v-k- --------------------------------- Og hendes kreditkort er også væk. 0
nosaltres – el nostre v- - vo-es v_ – v____ v- – v-r-s ---------- vi – vores 0
El nostre avi està malalt. V---- mo---r / far-ar e- -yg. V____ m_____ / f_____ e_ s___ V-r-s m-r-a- / f-r-a- e- s-g- ----------------------------- Vores morfar / farfar er syg. 0
La nostra àvia està bé de salut. Vo-es m------/ far--- e- r-s-. V____ m_____ / f_____ e_ r____ V-r-s m-r-o- / f-r-o- e- r-s-. ------------------------------ Vores mormor / farmor er rask. 0
vosaltres – el vostre I – j-r-s I – j____ I – j-r-s --------- I – jeres 0
Nens, on és el vostre pare? Bø-n, -----e- j-res -ar? B____ h___ e_ j____ f___ B-r-, h-o- e- j-r-s f-r- ------------------------ Børn, hvor er jeres far? 0
Nens, on és la vostra mare? B---,----r ---j--e- m--? B____ h___ e_ j____ m___ B-r-, h-o- e- j-r-s m-r- ------------------------ Børn, hvor er jeres mor? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + danès (1-100) MP3 danès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!