Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   da På restaurant 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [tredive]

På restaurant 2

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. En---le-uic-, t-k. E_ æ_________ t___ E- æ-l-j-i-e- t-k- ------------------ En æblejuice, tak. 0
Una llimonada, si us plau. E--sod--a-d, --k. E_ s________ t___ E- s-d-v-n-, t-k- ----------------- En sodavand, tak. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. Et g-a- -omat---c-, ta-. E_ g___ t__________ t___ E- g-a- t-m-t-u-c-, t-k- ------------------------ Et glas tomatjuice, tak. 0
M’agradaria una copa de vi negre. J-g vil--er-- h--e-et ---s--ø-v--. J__ v__ g____ h___ e_ g___ r______ J-g v-l g-r-e h-v- e- g-a- r-d-i-. ---------------------------------- Jeg vil gerne have et glas rødvin. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. Je--v-l---rne--a-e et-g-as-h---vi-. J__ v__ g____ h___ e_ g___ h_______ J-g v-l g-r-e h-v- e- g-a- h-i-v-n- ----------------------------------- Jeg vil gerne have et glas hvidvin. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. Je- vil --r-e-hav- en ----k- ---m-a-n-. J__ v__ g____ h___ e_ f_____ c_________ J-g v-l g-r-e h-v- e- f-a-k- c-a-p-g-e- --------------------------------------- Jeg vil gerne have en flaske champagne. 0
T’agrada el peix? Kan-du -id- ----? K__ d_ l___ f____ K-n d- l-d- f-s-? ----------------- Kan du lide fisk? 0
T’agrada la carn? Ka- du -ide ok-----? K__ d_ l___ o_______ K-n d- l-d- o-s-k-d- -------------------- Kan du lide oksekød? 0
T’agrada el porc? K---d----d--s-in-k-d? K__ d_ l___ s________ K-n d- l-d- s-i-e-ø-? --------------------- Kan du lide svinekød? 0
Desitjaria un plat sense carn. J---v-------e-h--e n-ge--ud-n-kød. J__ v__ g____ h___ n____ u___ k___ J-g v-l g-r-e h-v- n-g-t u-e- k-d- ---------------------------------- Jeg vil gerne have noget uden kød. 0
Desitjaria un plat de verdures. J---v-l g--ne---ve-e- ta--erke---røn--ag-r. J__ v__ g____ h___ e_ t________ g__________ J-g v-l g-r-e h-v- e- t-l-e-k-n g-ø-t-a-e-. ------------------------------------------- Jeg vil gerne have en tallerken grøntsager. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Je- -il--e-ne--a-e----et--d--------t-g-r så---n- -i-. J__ v__ g____ h___ n_____ d__ i___ t____ s_ l___ t___ J-g v-l g-r-e h-v- n-g-t- d-r i-k- t-g-r s- l-n- t-d- ----------------------------------------------------- Jeg vil gerne have noget, der ikke tager så lang tid. 0
Vol acompanyament d’arròs? Vi- -- have r---t-l? V__ d_ h___ r__ t___ V-l d- h-v- r-s t-l- -------------------- Vil du have ris til? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? Vi---- ---e--p-g--tti ---? V__ d_ h___ s________ t___ V-l d- h-v- s-a-h-t-i t-l- -------------------------- Vil du have spaghetti til? 0
Vol acompanyament de patates? V----u hav----rt-fl-- ---? V__ d_ h___ k________ t___ V-l d- h-v- k-r-o-l-r t-l- -------------------------- Vil du have kartofler til? 0
(Això) no m’agrada. Je----nes ikke -et-sma--- -od-. J__ s____ i___ d__ s_____ g____ J-g s-n-s i-k- d-t s-a-e- g-d-. ------------------------------- Jeg synes ikke det smager godt. 0
El menjar està fred. M-de- er-kold. M____ e_ k____ M-d-n e- k-l-. -------------- Maden er kold. 0
Això no és el que he demanat. D--------e---kk- ---til-. D__ h__ j__ i___ b_______ D-t h-r j-g i-k- b-s-i-t- ------------------------- Det har jeg ikke bestilt. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + danès (1-100) MP3 danès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.