Manual de conversa

ca gran - petit   »   da stor – lille

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [otteogtres]

stor – lille

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
gran i petit s----o- -il-e s___ o_ l____ s-o- o- l-l-e ------------- stor og lille 0
L’elefant és gran. Elefa-t-- -- -to-. E________ e_ s____ E-e-a-t-n e- s-o-. ------------------ Elefanten er stor. 0
El ratolí és petit. Mu-en -r-li-le. M____ e_ l_____ M-s-n e- l-l-e- --------------- Musen er lille. 0
fosc i clar m-rk og -ys m___ o_ l__ m-r- o- l-s ----------- mørk og lys 0
La nit és fosca. N--te- e- m-r-. N_____ e_ m____ N-t-e- e- m-r-. --------------- Natten er mørk. 0
El dia és clar. D--en -r -ys. D____ e_ l___ D-g-n e- l-s- ------------- Dagen er lys. 0
vell i jove ga--e---g u-g g_____ o_ u__ g-m-e- o- u-g ------------- gammel og ung 0
El nostre avi és molt vell. V-res-mo-f---/ f--far-e---e-e- gamme-. V____ m_____ / f_____ e_ m____ g______ V-r-s m-r-a- / f-r-a- e- m-g-t g-m-e-. -------------------------------------- Vores morfar / farfar er meget gammel. 0
Fa 70 anys encara era jove. Fo- -- ---si-e- -ar--a- -t-d-g--n-. F__ 7_ å_ s____ v__ h__ s_____ u___ F-r 7- å- s-d-n v-r h-n s-a-i- u-g- ----------------------------------- For 70 år siden var han stadig ung. 0
bell i lleig s-u- -g----m s___ o_ g___ s-u- o- g-i- ------------ smuk og grim 0
La papallona és bonica. Som--rfu---- e--s--k. S___________ e_ s____ S-m-e-f-g-e- e- s-u-. --------------------- Sommerfuglen er smuk. 0
L’aranya és lletja. Ed----o--e- -r gr--. E__________ e_ g____ E-d-r-o-p-n e- g-i-. -------------------- Edderkoppen er grim. 0
gras i prim t---og --nd t__ o_ t___ t-k o- t-n- ----------- tyk og tynd 0
Una dona de cent quilos és grassa. E- kv-n---p- -0--kil- ---t-k. E_ k_____ p_ 1__ k___ e_ t___ E- k-i-d- p- 1-0 k-l- e- t-k- ----------------------------- En kvinde på 100 kilo er tyk. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. En--a---på ----i---er-tyn-. E_ m___ p_ 5_ k___ e_ t____ E- m-n- p- 5- k-l- e- t-n-. --------------------------- En mand på 50 kilo er tynd. 0
car i barat d-r-og -i-l-g d__ o_ b_____ d-r o- b-l-i- ------------- dyr og billig 0
El cotxe és car. Bil----- dy-. B____ e_ d___ B-l-n e- d-r- ------------- Bilen er dyr. 0
El diari és barat. Av-se- er----li-. A_____ e_ b______ A-i-e- e- b-l-i-. ----------------- Avisen er billig. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + danès (1-100) MP3 danès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...