Manual de conversa

ca Negació 2   »   da Benægtelse 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [femogtres]

Benægtelse 2

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
És car l’anell? E--ringen ---? E_ r_____ d___ E- r-n-e- d-r- -------------- Er ringen dyr? 0
No, només costa cent euros. N-j,-----k-s-er k----u-dr-d--e-ro. N___ d__ k_____ k__ h_______ e____ N-j- d-n k-s-e- k-n h-n-r-d- e-r-. ---------------------------------- Nej, den koster kun hundrede euro. 0
Però només en tinc cinquanta. Men--e--ha--k-- h--v-----. M__ j__ h__ k__ h_________ M-n j-g h-r k-n h-l-t-e-s- -------------------------- Men jeg har kun halvtreds. 0
Has acabat? Er -u -llered- f--d--? E_ d_ a_______ f______ E- d- a-l-r-d- f-r-i-? ---------------------- Er du allerede færdig? 0
No, encara no. Nej,--kke----nu. N___ i___ e_____ N-j- i-k- e-d-u- ---------------- Nej, ikke endnu. 0
Però aviat acabo. M----e- er s-a-t f----g. M__ j__ e_ s____ f______ M-n j-g e- s-a-t f-r-i-. ------------------------ Men jeg er snart færdig. 0
Vols més sopa? Vil du ---e me-e----pe? V__ d_ h___ m___ s_____ V-l d- h-v- m-r- s-p-e- ----------------------- Vil du have mere suppe? 0
No, ja no en vull. N-j--je--v-- ---e-h-v- --re. N___ j__ v__ i___ h___ m____ N-j- j-g v-l i-k- h-v- m-r-. ---------------------------- Nej, jeg vil ikke have mere. 0
Però un altre gelat. Me- -n -- ----. M__ e_ i_ m____ M-n e- i- m-r-. --------------- Men en is mere. 0
Que fa gaire que vius aquí? H-r d- ---- -e- l----? H__ d_ b___ h__ l_____ H-r d- b-e- h-r l-n-e- ---------------------- Har du boet her længe? 0
No, només un mes. Ne--------n ---e-. N___ k__ e_ m_____ N-j- k-n e- m-n-d- ------------------ Nej, kun en måned. 0
Però ja conec un munt de gent. Men -----ende- al-e-e---man-- m-----k--. M__ j__ k_____ a_______ m____ m_________ M-n j-g k-n-e- a-l-r-d- m-n-e m-n-e-k-r- ---------------------------------------- Men jeg kender allerede mange mennesker. 0
Vas a casa demà? K-re---u -----i--org--? K____ d_ h___ i m______ K-r-r d- h-e- i m-r-e-? ----------------------- Kører du hjem i morgen? 0
No, només els caps de setmana. N-j----r-t-i-w-e---den. N___ f____ i w_________ N-j- f-r-t i w-e-e-d-n- ----------------------- Nej, først i weekenden. 0
Però ja torno diumenge. M-n -e- -o-m---ti---ge alle--d---- --nd-g. M__ j__ k_____ t______ a_______ p_ s______ M-n j-g k-m-e- t-l-a-e a-l-r-d- p- s-n-a-. ------------------------------------------ Men jeg kommer tilbage allerede på søndag. 0
La teva filla ja és major d’edat? Er d-n -a---r---l-r--- v----n? E_ d__ d_____ a_______ v______ E- d-n d-t-e- a-l-r-d- v-k-e-? ------------------------------ Er din datter allerede voksen? 0
No, té només disset anys. Nej--hu--er ----sytte-. N___ h__ e_ k__ s______ N-j- h-n e- k-n s-t-e-. ----------------------- Nej, hun er kun sytten. 0
Però ja té xicot. Me- --n-h---a--er--- -- k---st-. M__ h__ h__ a_______ e_ k_______ M-n h-n h-r a-l-r-d- e- k-r-s-e- -------------------------------- Men hun har allerede en kæreste. 0

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!