Manual de conversa

ca A cal metge   »   da Hos lægen

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [syvoghalvtreds]

Hos lægen

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Je- -ar--- tid-h-s-l--e-. J__ h__ e_ t__ h__ l_____ J-g h-r e- t-d h-s l-g-n- ------------------------- Jeg har en tid hos lægen. 0
Tinc una cita a les deu en punt. J-g h-- -id-k-ok-en--i. J__ h__ t__ k______ t__ J-g h-r t-d k-o-k-n t-. ----------------------- Jeg har tid klokken ti. 0
Com es diu vostè? Hvad -------na--? H___ e_ d__ n____ H-a- e- d-t n-v-? ----------------- Hvad er dit navn? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. T-g pl-ds - ven---æ-e-s-t. T__ p____ i v_____________ T-g p-a-s i v-n-e-æ-e-s-t- -------------------------- Tag plads i venteværelset. 0
El metge ja arriba. L---n ko-m---s-a-t. L____ k_____ s_____ L-g-n k-m-e- s-a-t- ------------------- Lægen kommer snart. 0
On està assegurat (-ada)? H--r----d- fo--ikr--? H___ e_ d_ f_________ H-o- e- d- f-r-i-r-t- --------------------- Hvor er du forsikret? 0
En què li puc ajudar? H--- k-- j-g g-r- f---d-g? H___ k__ j__ g___ f__ d___ H-a- k-n j-g g-r- f-r d-g- -------------------------- Hvad kan jeg gøre for dig? 0
Que li fa mal alguna cosa? H--------e--er? H__ d_ s_______ H-r d- s-e-t-r- --------------- Har du smerter? 0
On li fa mal? Hvor -ø----t -n-t? H___ g__ d__ o____ H-o- g-r d-t o-d-? ------------------ Hvor gør det ondt? 0
Encara em fa mal l’esquena. J---har al--d----rt-----r-g--n. J__ h__ a____ s______ i r______ J-g h-r a-t-d s-e-t-r i r-g-e-. ------------------------------- Jeg har altid smerter i ryggen. 0
Tinc sovint mals de cap. J---h-- ti--ho---pine. J__ h__ t__ h_________ J-g h-r t-t h-v-d-i-e- ---------------------- Jeg har tit hovedpine. 0
A vegades em fa mal la panxa. Je--ha--no-l--g-ng- ma-e---e. J__ h__ n____ g____ m________ J-g h-r n-g-e g-n-e m-v-p-n-. ----------------------------- Jeg har nogle gange mavepine. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Tag--øj-t -f ov-r-ro-pe-. T__ t____ a_ o___________ T-g t-j-t a- o-e-k-o-p-n- ------------------------- Tag tøjet af overkroppen. 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Væ- s-d-a- l---e d-g-på br-ksen! V__ s__ a_ l____ d__ p_ b_______ V-r s-d a- l-g-e d-g p- b-i-s-n- -------------------------------- Vær sød at lægge dig på briksen! 0
La tensió és normal. Blo-try-ke---r i o-de-. B__________ e_ i o_____ B-o-t-y-k-t e- i o-d-n- ----------------------- Blodtrykket er i orden. 0
Ara li posaré una injecció. J-- --ve- -----n--ndsprøjtning. J__ g____ d__ e_ i_____________ J-g g-v-r d-g e- i-d-p-ø-t-i-g- ------------------------------- Jeg giver dig en indsprøjtning. 0
Li prescric unes pastilles. Je- giv-- d-g -o--- -a-le----. J__ g____ d__ n____ t_________ J-g g-v-r d-g n-g-e t-b-e-t-r- ------------------------------ Jeg giver dig nogle tabletter. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. J-g-g---r-dig--n-re---- til a--t-k--. J__ g____ d__ e_ r_____ t__ a________ J-g g-v-r d-g e- r-c-p- t-l a-o-e-e-. ------------------------------------- Jeg giver dig en recept til apoteket. 0

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!