Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   da Possessivpronominer 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [syvogtres]

Possessivpronominer 2

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
les ulleres bri--e--e b________ b-i-l-r-e --------- brillerne 0
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. H-- h-r-gl----si-e b-ill--. H__ h__ g____ s___ b_______ H-n h-r g-e-t s-n- b-i-l-r- --------------------------- Han har glemt sine briller. 0
On ha posat les seves ulleres? H--r ha- -a- -o--si-e-br--l--? H___ h__ h__ d__ s___ b_______ H-o- h-r h-n d-g s-n- b-i-l-r- ------------------------------ Hvor har han dog sine briller? 0
el rellotge uret u___ u-e- ---- uret 0
El seu rellotge està espatllat. Ha---u---r-i--tykke-. H___ u_ e_ i s_______ H-n- u- e- i s-y-k-r- --------------------- Hans ur er i stykker. 0
El rellotge està enganxat a la paret. U-e- --n--r--å -æ----. U___ h_____ p_ v______ U-e- h-n-e- p- v-g-e-. ---------------------- Uret hænger på væggen. 0
el passaport p-ss-t p_____ p-s-e- ------ passet 0
(Ell) ha perdut el seu passaport. Ha--h---mist-t-si- pa-. H__ h__ m_____ s__ p___ H-n h-r m-s-e- s-t p-s- ----------------------- Han har mistet sit pas. 0
On és el seu passaport? Hvor -ar---n -o- sit pas? H___ h__ h__ d__ s__ p___ H-o- h-r h-n d-g s-t p-s- ------------------------- Hvor har han dog sit pas? 0
ells / elles – el seu hun-- h-n-es h__ – h_____ h-n – h-n-e- ------------ hun – hendes 0
Els nens no poden trobar els seus pares. B-r-ene---n-i--e---n-e--eres-fo---d-e. B______ k__ i___ f____ d____ f________ B-r-e-e k-n i-k- f-n-e d-r-s f-r-l-r-. -------------------------------------- Børnene kan ikke finde deres forældre. 0
Però ja arriben els seus pares! Men-de--ko-mer d-r-s-f-r--d-- --! M__ d__ k_____ d____ f_______ j__ M-n d-r k-m-e- d-r-s f-r-l-r- j-! --------------------------------- Men der kommer deres forældre jo! 0
vostè – el seu D--– --r-s D_ – D____ D- – D-r-s ---------- De – Deres 0
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? Hv-r-an var-D--e---ej-e,--r- --ller? H______ v__ D____ r_____ h__ M______ H-o-d-n v-r D-r-s r-j-e- h-. M-l-e-? ------------------------------------ Hvordan var Deres rejse, hr. Müller? 0
On és la seva dona, senyor Müller? Hvor-e- D-r-s -o-e,--r---üll-r? H___ e_ D____ k____ h__ M______ H-o- e- D-r-s k-n-, h-. M-l-e-? ------------------------------- Hvor er Deres kone, hr. Müller? 0
vostè – el seu D- - ---es D_ – D____ D- – D-r-s ---------- De – Deres 0
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? Hvor----v---D-res-----e--f-- Schmi--? H______ v__ D____ r_____ f__ S_______ H-o-d-n v-r D-r-s r-j-e- f-u S-h-i-t- ------------------------------------- Hvordan var Deres rejse, fru Schmidt? 0
On és el seu marit, senyora Schmidt? Hv-r-e- -e--s---n-, fr- ---m--t? H___ e_ D____ m____ f__ S_______ H-o- e- D-r-s m-n-, f-u S-h-i-t- -------------------------------- Hvor er Deres mand, fru Schmidt? 0

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!