Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   da være nødt til noget

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [tooghalvfjerds]

være nødt til noget

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
haver de v--- -ødt til v___ n___ t__ v-r- n-d- t-l ------------- være nødt til 0
Haig d’enviar una carta. Je---r--ø-- -il -t s--d--b-eve-. J__ e_ n___ t__ a_ s____ b______ J-g e- n-d- t-l a- s-n-e b-e-e-. -------------------------------- Jeg er nødt til at sende brevet. 0
Haig de pagar l’hotel. Je- er -ødt--i--a- ---a-- hot--l-t. J__ e_ n___ t__ a_ b_____ h________ J-g e- n-d- t-l a- b-t-l- h-t-l-e-. ----------------------------------- Jeg er nødt til at betale hotellet. 0
T’has de llevar d’hora. Du -r n-d--ti- -- s-å---dl-----p. D_ e_ n___ t__ a_ s__ t______ o__ D- e- n-d- t-l a- s-å t-d-i-t o-. --------------------------------- Du er nødt til at stå tidligt op. 0
Has de treballar molt. Du e--nø-t ------ -rbe-d- m-g--. D_ e_ n___ t__ a_ a______ m_____ D- e- n-d- t-l a- a-b-j-e m-g-t- -------------------------------- Du er nødt til at arbejde meget. 0
Has d’arribar a temps. Du-----ø-t-t-- -- være-pu--tlig. D_ e_ n___ t__ a_ v___ p________ D- e- n-d- t-l a- v-r- p-n-t-i-. -------------------------------- Du er nødt til at være punktlig. 0
(Ell) ha de posar benzina. H---e---ø-----l a---a----o-. H__ e_ n___ t__ a_ t____ o__ H-n e- n-d- t-l a- t-n-e o-. ---------------------------- Han er nødt til at tanke op. 0
(Ell) ha de reparar el cotxe. Han----n--t--------r-pa-er--b-l--. H__ e_ n___ t__ a_ r_______ b_____ H-n e- n-d- t-l a- r-p-r-r- b-l-n- ---------------------------------- Han er nødt til at reparere bilen. 0
(Ell) ha de rentar el cotxe. H-n -r-n--- ti- a--va-ke-b----. H__ e_ n___ t__ a_ v____ b_____ H-n e- n-d- t-l a- v-s-e b-l-n- ------------------------------- Han er nødt til at vaske bilen. 0
(Ella) ha de fer compres. Hu--e- -ø-t-t---a- k--e ind. H__ e_ n___ t__ a_ k___ i___ H-n e- n-d- t-l a- k-b- i-d- ---------------------------- Hun er nødt til at købe ind. 0
(Ella) ha de netejar l’apartament. H-n--r ---t ti- a---ø-e --n-----e--ighe-e-. H__ e_ n___ t__ a_ g___ r___ i l___________ H-n e- n-d- t-l a- g-r- r-n- i l-j-i-h-d-n- ------------------------------------------- Hun er nødt til at gøre rent i lejligheden. 0
(Ella) ha de rentar la roba. Hun e- --dt til -t-va-ke-tøj. H__ e_ n___ t__ a_ v____ t___ H-n e- n-d- t-l a- v-s-e t-j- ----------------------------- Hun er nødt til at vaske tøj. 0
Hem d’anar de seguida a l’escola. V- er-n-dt-til a- gå ----ol- s---t. V_ e_ n___ t__ a_ g_ i s____ s_____ V- e- n-d- t-l a- g- i s-o-e s-a-t- ----------------------------------- Vi er nødt til at gå i skole snart. 0
Hem d’anar de seguida a treballar. V- er--ød----- a------å a-b-----s---t. V_ e_ n___ t__ a_ g_ p_ a______ s_____ V- e- n-d- t-l a- g- p- a-b-j-e s-a-t- -------------------------------------- Vi er nødt til at gå på arbejde snart. 0
Hem d’anar de seguida al metge. V--er ---- --- -t g- til --g-n ---r-. V_ e_ n___ t__ a_ g_ t__ l____ s_____ V- e- n-d- t-l a- g- t-l l-g-n s-a-t- ------------------------------------- Vi er nødt til at gå til lægen snart. 0
Heu d’esperar l’autobús. I--- ---- --l a---e--e-på bu----. I e_ n___ t__ a_ v____ p_ b______ I e- n-d- t-l a- v-n-e p- b-s-e-. --------------------------------- I er nødt til at vente på bussen. 0
Heu d’esperar el tren. I -r ---t--i- a- -ente----tog-t I e_ n___ t__ a_ v____ p_ t____ I e- n-d- t-l a- v-n-e p- t-g-t ------------------------------- I er nødt til at vente på toget 0
Heu d’esperar el taxi. I er-n-dt--i- a---e-t---- ta-ae-. I e_ n___ t__ a_ v____ p_ t______ I e- n-d- t-l a- v-n-e p- t-x-e-. --------------------------------- I er nødt til at vente på taxaen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + danès (1-100) MP3 danès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...