Manual de conversa

ca L’esport   »   da Sport

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [niogfyrre]

Sport

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Practiques cap esport? Dyrke- -- -po--? D_____ d_ s_____ D-r-e- d- s-o-t- ---------------- Dyrker du sport? 0
Sí, em cal moure. J-- -eg---al------e-mig. J__ j__ s___ b_____ m___ J-, j-g s-a- b-v-g- m-g- ------------------------ Ja, jeg skal bevæge mig. 0
Vaig al centre esportiu. J-- er ----- -n ----ts--r-n---. J__ e_ m__ i e_ i______________ J-g e- m-d i e- i-r-t-f-r-n-n-. ------------------------------- Jeg er med i en idrætsforening. 0
Juguem a futbol. V---pi-l-r fo-b-l-. V_ s______ f_______ V- s-i-l-r f-d-o-d- ------------------- Vi spiller fodbold. 0
A vegades nedem. N-gle---ng- svøm------. N____ g____ s______ v__ N-g-e g-n-e s-ø-m-r v-. ----------------------- Nogle gange svømmer vi. 0
O fem moto. El--r --kler. E____ c______ E-l-r c-k-e-. ------------- Eller cykler. 0
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. I -ores by-----e--e---o-b--d---di--. I v____ b_ e_ d__ e_ f______________ I v-r-s b- e- d-r e- f-d-o-d-t-d-o-. ------------------------------------ I vores by er der et fodboldstadion. 0
També hi ha una piscina amb sauna. D-r -- ---å e-----mm--a- m-d---un-. D__ e_ o___ e_ s________ m__ s_____ D-r e- o-s- e- s-ø-m-h-l m-d s-u-a- ----------------------------------- Der er også en svømmehal med sauna. 0
I hi ha un camp de golf. Og-de- e- e--golfb--e. O_ d__ e_ e_ g________ O- d-r e- e- g-l-b-n-. ---------------------- Og der er en golfbane. 0
Què hi ha a la televisió? Hva- -r d-r-- f--rns--e-? H___ e_ d__ i f__________ H-a- e- d-r i f-e-n-y-e-? ------------------------- Hvad er der i fjernsynet? 0
Hi ha un partit de futbol. De- e---n--o--ol-k--p -i-e---. D__ e_ e_ f__________ l___ n__ D-r e- e- f-d-o-d-a-p l-g- n-. ------------------------------ Der er en fodboldkamp lige nu. 0
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Det---s-e lands-----s--l-e- m-- d-- -n-e----. D__ t____ l________ s______ m__ d__ e________ D-t t-s-e l-n-s-o-d s-i-l-r m-d d-t e-g-l-k-. --------------------------------------------- Det tyske landshold spiller mod det engelske. 0
Qui guanya? H-e- vi----? H___ v______ H-e- v-n-e-? ------------ Hvem vinder? 0
No en tinc ni idea. A-e- det--k-e. A___ d__ i____ A-e- d-t i-k-. -------------- Aner det ikke. 0
De moment, és un empat. I øj-blik-et-s-år --- -afg-or-. I ø_________ s___ d__ u________ I ø-e-l-k-e- s-å- d-t u-f-j-r-. ------------------------------- I øjeblikket står det uafgjort. 0
L’àrbitre és de Bèlgica. D-mm-ren--om-er f-- B-lg---. D_______ k_____ f__ B_______ D-m-e-e- k-m-e- f-a B-l-i-n- ---------------------------- Dommeren kommer fra Belgien. 0
Ara hi ha un penal. Nu-er -e---traff--s-a---. N_ e_ d__ s______________ N- e- d-r s-r-f-e-s-a-k-. ------------------------- Nu er der straffe(spark). 0
Gol! U a zero! M-l- -- – nul! M___ E_ – n___ M-l- E- – n-l- -------------- Mål! Et – nul! 0

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!