Manual de conversa

ca A casa   »   am በቤቱ ዙሪያ

17 [disset]

A casa

A casa

17 [አስራ ሰባት]

17 [āsira sebati]

በቤቱ ዙሪያ

[bebēti zurīya]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. የኛ------ህ --። የ_ ቤ_ እ__ ነ__ የ- ቤ- እ-ህ ነ-። ------------- የኛ ቤት እዚህ ነው። 0
ye-y--b-----z------w-. y____ b___ i____ n____ y-n-a b-t- i-ī-i n-w-. ---------------------- yenya bēti izīhi newi.
El teulat és a dalt. ጣሪ-ው--ላይ ነ-። ጣ___ ከ__ ነ__ ጣ-ያ- ከ-ይ ነ-። ------------ ጣሪያው ከላይ ነው። 0
t--rī---i-kel-----ew-. t________ k_____ n____ t-a-ī-a-i k-l-y- n-w-. ---------------------- t’arīyawi kelayi newi.
El celler es troba a baix. ም-ር ቤ- -ታ----። ም__ ቤ_ ከ__ ነ__ ም-ር ቤ- ከ-ች ነ-። -------------- ምድር ቤቱ ከታች ነው። 0
m-d--i b--- --t-chi-n--i. m_____ b___ k______ n____ m-d-r- b-t- k-t-c-i n-w-. ------------------------- midiri bētu ketachi newi.
Hi ha un jardí darrera de la casa. ከ----ርባ የአትክ-ት-ቦ- -ለ። ከ__ ጀ__ የ_____ ቦ_ አ__ ከ-ቱ ጀ-ባ የ-ት-ል- ቦ- አ-። --------------------- ከቤቱ ጀርባ የአትክልት ቦታ አለ። 0
k-bētu -er--a-ye’ā-ik-l-ti--ot--ā--. k_____ j_____ y___________ b___ ā___ k-b-t- j-r-b- y-’-t-k-l-t- b-t- ā-e- ------------------------------------ kebētu jeriba ye’ātikiliti bota āle.
No hi ha cap carrer davant de la casa. ከ-ቱ--- ለፊት---ገ- የለም። ከ__ ፊ_ ለ__ መ___ የ___ ከ-ቱ ፊ- ለ-ት መ-ገ- የ-ም- -------------------- ከቤቱ ፊት ለፊት መንገድ የለም። 0
k-b--u -īt--lefīt- -e-i--d- -e--mi. k_____ f___ l_____ m_______ y______ k-b-t- f-t- l-f-t- m-n-g-d- y-l-m-. ----------------------------------- kebētu fīti lefīti menigedi yelemi.
Hi ha arbres al costat de la casa. ከቤቱ-ጎን--ፎ- አሉ። ከ__ ጎ_ ዛ__ አ__ ከ-ቱ ጎ- ዛ-ች አ-። -------------- ከቤቱ ጎን ዛፎች አሉ። 0
k--ē-----ni z---c-- --u. k_____ g___ z______ ā___ k-b-t- g-n- z-f-c-i ā-u- ------------------------ kebētu goni zafochi ālu.
Aquí és el meu apartament. የ--መ-ሪ- ቤት-እ-ህ ነ-። የ_ መ___ ቤ_ እ__ ነ__ የ- መ-ሪ- ቤ- እ-ህ ነ-። ------------------ የኔ መኖሪያ ቤት እዚህ ነው። 0
yenē-m------a b-ti-i-ī---ne-i. y___ m_______ b___ i____ n____ y-n- m-n-r-y- b-t- i-ī-i n-w-. ------------------------------ yenē menorīya bēti izīhi newi.
Aquí és la cuina i el bany. ኩ----እና-መታ-ቢያ ቤ- እ-----። ኩ___ እ_ መ____ ቤ_ እ__ ነ__ ኩ-ና- እ- መ-ጠ-ያ ቤ- እ-ህ ነ-። ------------------------ ኩሽናው እና መታጠቢያ ቤቱ እዚህ ነው። 0
kus--naw- ina -etat’e---a--ē-u -z-hi n--i. k________ i__ m__________ b___ i____ n____ k-s-i-a-i i-a m-t-t-e-ī-a b-t- i-ī-i n-w-. ------------------------------------------ kushinawi ina metat’ebīya bētu izīhi newi.
Aquí són la sala d’estar i la cambra. ሳ-- -ና መ-ታ ---እዛ-ና--። ሳ__ እ_ መ__ ቤ_ እ_ ና___ ሳ-ኑ እ- መ-ታ ቤ- እ- ና-ው- --------------------- ሳሎኑ እና መኝታ ቤቱ እዛ ናቸው። 0
sa--n------m-n---a-------za-na-hewi. s_____ i__ m______ b___ i__ n_______ s-l-n- i-a m-n-i-a b-t- i-a n-c-e-i- ------------------------------------ salonu ina menyita bētu iza nachewi.
La porta principal està tancada. የቤ-------ፍ -ው። የ__ በ_ ቁ__ ነ__ የ-ቱ በ- ቁ-ፍ ነ-። -------------- የቤቱ በር ቁልፍ ነው። 0
yebē-- -----k’uli---ne-i. y_____ b___ k______ n____ y-b-t- b-r- k-u-i-i n-w-. ------------------------- yebētu beri k’ulifi newi.
Però les finestres estan obertes. ግን-መስኮ-ቹ-ክ-ት ና-ው። ግ_ መ____ ክ__ ና___ ግ- መ-ኮ-ቹ ክ-ት ና-ው- ----------------- ግን መስኮቶቹ ክፍት ናቸው። 0
g-n- -----o-och- kifi-i -ac--wi. g___ m__________ k_____ n_______ g-n- m-s-k-t-c-u k-f-t- n-c-e-i- -------------------------------- gini mesikotochu kifiti nachewi.
Avui fa calor. ዛሬ-ፀሐ--ሀሩር ነ-። ዛ_ ፀ__ ሀ__ ነ__ ዛ- ፀ-ዩ ሀ-ር ነ-። -------------- ዛሬ ፀሐዩ ሀሩር ነው። 0
z-r- -͟--eh-āyu---r-r- n-w-. z___ t͟_______ h_____ n____ z-r- t-s-e-̣-y- h-r-r- n-w-. ---------------------------- zarē t͟s’eḥāyu hāruri newi.
Entrem a la sala d’estar. እኛ--- ሳ---መ-ዳ-- ነው። እ_ ወ_ ሳ__ መ____ ነ__ እ- ወ- ሳ-ን መ-ዳ-ን ነ-። ------------------- እኛ ወደ ሳሎን መሄዳችን ነው። 0
i----w----s----- -eh---c-i---n--i. i___ w___ s_____ m__________ n____ i-y- w-d- s-l-n- m-h-d-c-i-i n-w-. ---------------------------------- inya wede saloni mehēdachini newi.
Hi ha un sofà i una butaca. እዛ ባለሶስ- ---እ- ባለ-ንድ ሶፋዎች አ-። እ_ ባ____ ሶ_ እ_ ባ____ ሶ___ አ__ እ- ባ-ሶ-ት ሶ- እ- ባ-አ-ድ ሶ-ዎ- አ-። ----------------------------- እዛ ባለሶስት ሶፋ እና ባለአንድ ሶፋዎች አሉ። 0
iz- -ale-o-----s-----n----l-’ā-i-- -----och--ālu. i__ b_________ s___ i__ b_________ s________ ā___ i-a b-l-s-s-t- s-f- i-a b-l-’-n-d- s-f-w-c-i ā-u- ------------------------------------------------- iza balesositi sofa ina bale’ānidi sofawochi ālu.
Assegui’s! ይቀ-ጡ! ይ____ ይ-መ-! ----- ይቀመጡ! 0
y--’em-t-u! y__________ y-k-e-e-’-! ----------- yik’emet’u!
El meu ordinador és aquí. የ-----ተ- -----። የ_ ኮ____ እ_ አ__ የ- ኮ-ፒ-ር እ- አ-። --------------- የኔ ኮምፒተር እዛ አለ። 0
y-nē ko-ipīt-r--iza ---. y___ k_________ i__ ā___ y-n- k-m-p-t-r- i-a ā-e- ------------------------ yenē komipīteri iza āle.
La meva cadena estèreo és allà. የኔ---ዮ--ዲ-ካሴት-ማጫወቻ -ዛ-አለ። የ_ ራ_________ ማ___ እ_ አ__ የ- ራ-ዮ-ሲ-/-ሴ- ማ-ወ- እ- አ-። ------------------------- የኔ ራድዮ/ሲዲ/ካሴት ማጫወቻ እዛ አለ። 0
ye---r-d--------/-a-ē-- ma---a---ha-i-- --e. y___ r_________________ m__________ i__ ā___ y-n- r-d-y-/-ī-ī-k-s-t- m-c-’-w-c-a i-a ā-e- -------------------------------------------- yenē radiyo/sīdī/kasēti mach’awecha iza āle.
El televisor és ben nou. የኔ--ሌቪ-- --ስ -ው። የ_ ቴ____ አ__ ነ__ የ- ቴ-ቪ-ን አ-ስ ነ-። ---------------- የኔ ቴሌቪዥን አዲስ ነው። 0
y-----ē-ēv--h-ni ād-s---ewi.-| y___ t__________ ā____ n____ | y-n- t-l-v-z-i-i ā-ī-i n-w-. | ------------------------------ yenē tēlēvīzhini ādīsi newi. |

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!