Manual de conversa

ca La cita   »   am ቀጠሮ

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [ሃያ አራት]

24 [haya ārati]

ቀጠሮ

[k’et’ero]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Que has perdut l’autobús? አ-ቶ-ሱ-አመለጠህ/-? አ____ አ_______ አ-ቶ-ሱ አ-ለ-ህ-ሽ- -------------- አውቶቢሱ አመለጠህ/ሽ? 0
āwi-obī---ām--e-’ehi-shi? ā________ ā______________ ā-i-o-ī-u ā-e-e-’-h-/-h-? ------------------------- āwitobīsu āmelet’ehi/shi?
T’he esperat durant mitja hora. ለግ----ዓት -በ--/ሽ። ለ___ ሰ__ ጠ______ ለ-ማ- ሰ-ት ጠ-ኩ-/-። ---------------- ለግማሽ ሰዓት ጠበኩህ/ሽ። 0
l--imas-i-s------t-eb---hi--hi. l________ s_____ t_____________ l-g-m-s-i s-‘-t- t-e-e-u-i-s-i- ------------------------------- legimashi se‘ati t’ebekuhi/shi.
No portes el mòbil? ሞ-ይልክ(--ን-አል----ም-ሽውም? ሞ________ አ___________ ሞ-ይ-ክ-ሽ-ን አ-ያ-ከ-ም-ሽ-ም- ---------------------- ሞባይልክ(ሽ)ን አልያዝከውም/ሽውም? 0
m-b-yi--k---hi-n--ā-iya----w-mi--hiwimi? m________________ ā_____________________ m-b-y-l-k-(-h-)-i ā-i-a-i-e-i-i-s-i-i-i- ---------------------------------------- mobayiliki(shi)ni āliyazikewimi/shiwimi?
Sigues puntual la pròxima vegada! በ-ቀ-ለ- -ዜ-በሰ-- ተገ-! በ_____ ጊ_ በ___ ተ___ በ-ቀ-ለ- ጊ- በ-አ- ተ-ኝ- ------------------- በሚቀጥለው ጊዜ በሰአቱ ተገኝ! 0
be-īk’et’-l-w- g-zē bes---tu -e-----! b_____________ g___ b_______ t_______ b-m-k-e-’-l-w- g-z- b-s-’-t- t-g-n-i- ------------------------------------- bemīk’et’ilewi gīzē bese’ātu tegenyi!
Pren un taxi la pròxima vegada! በ-ቀጥ-ው -- --ሲ-ያዝ! በ_____ ጊ_ ታ__ ያ__ በ-ቀ-ለ- ጊ- ታ-ሲ ያ-! ----------------- በሚቀጥለው ጊዜ ታክሲ ያዝ! 0
b-mī-’-t’---w--g--ē --ki----azi! b_____________ g___ t_____ y____ b-m-k-e-’-l-w- g-z- t-k-s- y-z-! -------------------------------- bemīk’et’ilewi gīzē takisī yazi!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! በሚ-ጥ-- ጊዜ ጃ-ጥላ ያ-! በ_____ ጊ_ ጃ___ ያ__ በ-ቀ-ለ- ጊ- ጃ-ጥ- ያ-! ------------------ በሚቀጥለው ጊዜ ጃንጥላ ያዝ! 0
be-ī--e-----w- g-zē jan-------yaz-! b_____________ g___ j________ y____ b-m-k-e-’-l-w- g-z- j-n-t-i-a y-z-! ----------------------------------- bemīk’et’ilewi gīzē janit’ila yazi!
Demà estic lliure. ነገ---ፍ----። ነ_ እ___ ነ__ ነ- እ-ፍ- ነ-። ----------- ነገ እረፍት ነኝ። 0
n-g- ir-f-t- --n--. n___ i______ n_____ n-g- i-e-i-i n-n-i- ------------------- nege irefiti nenyi.
Podem veure’ns demà? ነገ -ንገናኝ? ነ_ እ_____ ነ- እ-ገ-ኝ- --------- ነገ እንገናኝ? 0
n--- i-i-e-anyi? n___ i__________ n-g- i-i-e-a-y-? ---------------- nege inigenanyi?
Em sap greu, demà no puc. አዝ----ነገ-አ-ችልም። አ_______ አ_____ አ-ና-ው-ነ- አ-ች-ም- --------------- አዝናለው!ነገ አልችልም። 0
āz--al-w-!-------i-hili--. ā_____________ ā__________ ā-i-a-e-i-n-g- ā-i-h-l-m-. -------------------------- āzinalewi!nege ālichilimi.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? ለ-ምን----ረ--ቀኖች እ-ድ----/ሽ? ለ____ መ___ ቀ__ እ__ አ_____ ለ-ም-ቱ መ-ረ- ቀ-ች እ-ድ አ-ህ-ሽ- ------------------------- ለሳምንቱ መጨረሻ ቀኖች እቅድ አለህ/ሽ? 0
l--a--n-t----ch-e-e-h--k-enoc-- ik---i--l--i/-hi? l_________ m__________ k_______ i_____ ā_________ l-s-m-n-t- m-c-’-r-s-a k-e-o-h- i-’-d- ā-e-i-s-i- ------------------------------------------------- lesaminitu mech’eresha k’enochi ik’idi ālehi/shi?
O ja has quedat amb algú? ወ---አ-ቀ---/--ቀጠሮ-ይዘካ---ል? ወ__ አ_______ ቀ__ ይ_______ ወ-ም አ-ቀ-መ-/- ቀ-ሮ ይ-ካ-/-ል- ------------------------- ወይም አስቀድመህ/ሽ ቀጠሮ ይዘካል/ሻል? 0
we--mi -s-k’----eh-/-hi k-et--ro--ize--l--s--l-? w_____ ā_______________ k_______ y______________ w-y-m- ā-i-’-d-m-h-/-h- k-e-’-r- y-z-k-l-/-h-l-? ------------------------------------------------ weyimi āsik’edimehi/shi k’et’ero yizekali/shali?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. በ-ምን----ረ--እን-ና--ነው--- ----። በ____ መ___ እ____ ነ_ እ_ የ____ በ-ም-ቱ መ-ረ- እ-ገ-ኝ ነ- እ- የ-ለ-። ---------------------------- በሳምንቱ መጨረሻ እንገናኝ ነው እኔ የምለው። 0
bes-m-n--u-m-c--ere-ha ----e----- --wi--n- -em-lew-. b_________ m__________ i_________ n___ i__ y________ b-s-m-n-t- m-c-’-r-s-a i-i-e-a-y- n-w- i-ē y-m-l-w-. ---------------------------------------------------- besaminitu mech’eresha inigenanyi newi inē yemilewi.
Què et sembla si fem un pícnic? ሽ--ር---ሄድ-ይ-ላል？ ሽ___ ብ___ ይ____ ሽ-ሽ- ብ-ሄ- ይ-ላ-？ --------------- ሽርሽር ብንሄድ ይሻላል？ 0
sh-r-sh-r- -in--ē----i----a--？ s_________ b_______ y_________ s-i-i-h-r- b-n-h-d- y-s-a-a-i- ------------------------------ shirishiri binihēdi yishalali？
Què et sembla si anem a la platja? ወደ-ባህር ዳርቻ-ብ-ሄድ -ሻ-ል? ወ_ ባ__ ዳ__ ብ___ ይ____ ወ- ባ-ር ዳ-ቻ ብ-ሄ- ይ-ላ-? --------------------- ወደ ባህር ዳርቻ ብንሄድ ይሻላል? 0
wede bahir- daric-- bi--hēd----shalal-? w___ b_____ d______ b_______ y_________ w-d- b-h-r- d-r-c-a b-n-h-d- y-s-a-a-i- --------------------------------------- wede bahiri daricha binihēdi yishalali?
Què et sembla si anem a la muntanya? ወደ ተራ-ዎቹ ብንሄድ--ሻላል? ወ_ ተ____ ብ___ ይ____ ወ- ተ-ራ-ቹ ብ-ሄ- ይ-ላ-? ------------------- ወደ ተራራዎቹ ብንሄድ ይሻላል? 0
wede--er---wo--- bi-ih-di--isha--l-? w___ t__________ b_______ y_________ w-d- t-r-r-w-c-u b-n-h-d- y-s-a-a-i- ------------------------------------ wede terarawochu binihēdi yishalali?
Et vinc a buscar a l’oficina. ከቢሮ-መጥቼ እ--ድ--ው/-ሻለ-። ከ__ መ__ እ_______ ሻ___ ከ-ሮ መ-ቼ እ-ስ-ካ-ው- ሻ-ው- --------------------- ከቢሮ መጥቼ እወስድካለው/ ሻለው። 0
k-b------t’i-h--iwes-dikalewi/---a--w-. k_____ m_______ i_____________ s_______ k-b-r- m-t-i-h- i-e-i-i-a-e-i- s-a-e-i- --------------------------------------- kebīro met’ichē iwesidikalewi/ shalewi.
Et vinc a buscar a casa. ከቤት መጥ----ስድካለ-/-ሻ--። ከ__ መ__ እ_______ ሻ___ ከ-ት መ-ቼ እ-ስ-ካ-ው- ሻ-ው- --------------------- ከቤት መጥቼ እወስድካለው/ ሻለው። 0
keb-t- m----c----w-si-ika--w-/-sh-l--i. k_____ m_______ i_____________ s_______ k-b-t- m-t-i-h- i-e-i-i-a-e-i- s-a-e-i- --------------------------------------- kebēti met’ichē iwesidikalewi/ shalewi.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. ከ---- ማቆሚያ-ጋ------ካለ-- ሻ-ው። ከ____ ማ___ ጋ_ እ_______ ሻ___ ከ-ቶ-ስ ማ-ሚ- ጋ- እ-ስ-ካ-ው- ሻ-ው- --------------------------- ከአቶቢስ ማቆሚያ ጋር እወስድካለው/ ሻለው። 0
k----obīsi -a--o-----g-ri--we-i-ik-l---/ ---l---. k_________ m________ g___ i_____________ s_______ k-’-t-b-s- m-k-o-ī-a g-r- i-e-i-i-a-e-i- s-a-e-i- ------------------------------------------------- ke’ātobīsi mak’omīya gari iwesidikalewi/ shalewi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.