Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   am መገናኛዎች 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [ዘጠና አራት]

94 [ዘጠና አራት]

መገናኛዎች 1

mesitets’amiri 1

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. ቆ--፤ ዝ-----ከሚቆም ቆ_ ፤ ዝ__ እ_____ ቆ- ፤ ዝ-ቡ እ-ከ-ቆ- --------------- ቆይ ፤ ዝናቡ እስከሚቆም 0
k’--i-;-z----- -sikem---omi k____ ; z_____ i___________ k-o-i ; z-n-b- i-i-e-ī-’-m- --------------------------- k’oyi ; zinabu isikemīk’omi
Espera fins que (jo) acabi. ቆ--፤--ስ----ስ ቆ_ ፤ እ______ ቆ- ፤ እ-ከ-ጨ-ስ ------------ ቆይ ፤ እስከምጨርስ 0
k’o-i----s-k---c-’-r--i k____ ; i______________ k-o-i ; i-i-e-i-h-e-i-i ----------------------- k’oyi ; isikemich’erisi
Espera fins que (ell) torni. ቆይ፤-እ--እስ--ለ----ስ ቆ__ እ_ እ_____ ድ__ ቆ-፤ እ- እ-ኪ-ለ- ድ-ስ ----------------- ቆይ፤ እሱ እስኪመለስ ድረስ 0
k--yi------isi-īmel--i diresi k_____ i__ i__________ d_____ k-o-i- i-u i-i-ī-e-e-i d-r-s- ----------------------------- k’oyi; isu isikīmelesi diresi
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. ፀጉ--እ--ደ-ቅ-------ብ--ው/እቆ-ለ-። ፀ__ እ_____ ድ__ እ____________ ፀ-ሬ እ-ኪ-ር- ድ-ስ እ-ብ-ለ-/-ቆ-ለ-። ---------------------------- ፀጉሬ እስኪደርቅ ድረስ እጠብቃለው/እቆያለው። 0
t͟--e--rē--s-kī-er-k-i-dir--i--t’ebi--al-wi/i-’-y--e--. t͟_______ i___________ d_____ i________________________ t-s-e-u-ē i-i-ī-e-i-’- d-r-s- i-’-b-k-a-e-i-i-’-y-l-w-. ------------------------------------------------------- t͟s’egurē isikīderik’i diresi it’ebik’alewi/ik’oyalewi.
Espero fins que acabi la pel•lícula. ፊል----ከሚያል- ድ---እ-ብቃ----ቆያለው። ፊ__ እ______ ድ__ እ____________ ፊ-ሙ እ-ከ-ያ-ቅ ድ-ስ እ-ብ-ለ-/-ቆ-ለ-። ----------------------------- ፊልሙ እስከሚያልቅ ድረስ እጠብቃለው/እቆያለው። 0
fīli------k-mīyalik’i-d---s- -t-ebi---le-i--k’----ewi. f_____ i_____________ d_____ i________________________ f-l-m- i-i-e-ī-a-i-’- d-r-s- i-’-b-k-a-e-i-i-’-y-l-w-. ------------------------------------------------------ fīlimu isikemīyalik’i diresi it’ebik’alewi/ik’oyalewi.
Espero que es posi verd el semàfor. የ-ራ-----ራቱ--ረንጋ------ራ -----ጠብቃ-ው/-ቆ-ለው። የ____ መ___ አ____ እ____ ድ__ እ____________ የ-ራ-ክ መ-ራ- አ-ን-ዴ እ-ኪ-ራ ድ-ስ እ-ብ-ለ-/-ቆ-ለ-። ---------------------------------------- የትራፊክ መብራቱ አረንጋዴ እስኪበራ ድረስ እጠብቃለው/እቆያለው። 0
ye-i--fī-i-mebi---u ā-e--------s--īber--d--e-i -t’ebik-a--------oya----. y_________ m_______ ā________ i________ d_____ i________________________ y-t-r-f-k- m-b-r-t- ā-e-i-a-ē i-i-ī-e-a d-r-s- i-’-b-k-a-e-i-i-’-y-l-w-. ------------------------------------------------------------------------ yetirafīki mebiratu ārenigadē isikībera diresi it’ebik’alewi/ik’oyalewi.
Quan te’n vas de vacances? እረፍት -- ---ሄደ---- -----？ እ___ ጉ_ የ________ መ_ ነ__ እ-ፍ- ጉ- የ-ት-ደ-/-ው መ- ነ-？ ------------------------ እረፍት ጉዞ የምትሄደው/ጂው መቼ ነው？ 0
ire-iti g-zo -e-iti--d--i------me-hē n---？ i______ g___ y________________ m____ n____ i-e-i-i g-z- y-m-t-h-d-w-/-ī-i m-c-ē n-w-？ ------------------------------------------ irefiti guzo yemitihēdewi/jīwi mechē newi？
Abans de les vacances d’estiu? ከ--- -ረ-ት/በአል -ፊት? ከ___ እ_______ በ___ ከ-ጋ- እ-ፍ-/-አ- በ-ት- ------------------ ከበጋው እረፍት/በአል በፊት? 0
k--e--w- i-e---i/--’ā-i befī--? k_______ i_____________ b______ k-b-g-w- i-e-i-i-b-’-l- b-f-t-? ------------------------------- kebegawi irefiti/be’āli befīti?
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. አ- - -በ-ው እረፍት-ከ-ጀ-----ት። አ_ ፤ የ___ እ___ ከ____ በ___ አ- ፤ የ-ጋ- እ-ፍ- ከ-ጀ-ሩ በ-ት- ------------------------- አዎ ፤ የበጋው እረፍት ከመጀመሩ በፊት። 0
ā-o ----b-g--- -ref-t----mej-me-----fīt-. ā__ ; y_______ i______ k_________ b______ ā-o ; y-b-g-w- i-e-i-i k-m-j-m-r- b-f-t-. ----------------------------------------- āwo ; yebegawi irefiti kemejemeru befīti.
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. ክረም----ጀ-----ያ-ን-ጠ-ን። ክ___ ሳ____ ጣ____ ጠ___ ክ-ም- ሳ-ጀ-ር ጣ-ያ-ን ጠ-ን- --------------------- ክረምቱ ሳይጀምር ጣሪያውን ጠግን። 0
kir---t------jemi-i--’arīyaw--i t-e---i. k_______ s_________ t__________ t_______ k-r-m-t- s-y-j-m-r- t-a-ī-a-i-i t-e-i-i- ---------------------------------------- kiremitu sayijemiri t’arīyawini t’egini.
Renta’t les mans abans de seure a taula. ጠ-ጴ------ከመቀመ--/ሽ በ-- -ጅ-ን-ሽን-ታጠ-/ቢ። ጠ____ ጋ_ ከ_______ በ__ እ______ ታ_____ ጠ-ጴ-ው ጋ- ከ-ቀ-ጥ-/- በ-ት እ-ህ-/-ን ታ-ብ-ቢ- ------------------------------------ ጠረጴዛው ጋር ከመቀመጥህ/ሽ በፊት እጅህን/ሽን ታጠብ/ቢ። 0
t--re-----w- --ri------’emet----/s-i--e-ī---iji--n-/-h--i----’---/-ī. t___________ g___ k_________________ b_____ i____________ t__________ t-e-e-’-z-w- g-r- k-m-k-e-e-’-h-/-h- b-f-t- i-i-i-i-s-i-i t-t-e-i-b-. --------------------------------------------------------------------- t’erep’ēzawi gari kemek’emet’ihi/shi befīti ijihini/shini tat’ebi/bī.
Tanca la finestra abans de sortir. ከ---ት--በፊ---ስ-ቱ--ዝጋ/-። ከ_____ በ__ መ____ ዝ____ ከ-ው-ት- በ-ት መ-ኮ-ን ዝ-/-። ---------------------- ከመውጣትህ በፊት መስኮቱን ዝጋ/ጊ። 0
keme-it---ihi --fīt- m-si-o-un- ---a--ī. k____________ b_____ m_________ z_______ k-m-w-t-a-i-i b-f-t- m-s-k-t-n- z-g-/-ī- ---------------------------------------- kemewit’atihi befīti mesikotuni ziga/gī.
Quan véns a casa? ወ--ቤ- ----መ-ለ---? ወ_ ቤ_ መ_ ት_______ ወ- ቤ- መ- ት-ጣ-ህ-ሽ- ----------------- ወደ ቤት መቼ ትመጣለህ/ሽ? 0
we-e-b-ti mec-ē --m--’al-----hi? w___ b___ m____ t_______________ w-d- b-t- m-c-ē t-m-t-a-e-i-s-i- -------------------------------- wede bēti mechē timet’alehi/shi?
Després de la classe? ከ-ም-ር--በኋላ? ከ_____ በ___ ከ-ም-ር- በ-ላ- ----------- ከትምህርት በኋላ? 0
ketim-hi-it--beḫ----? k___________ b_______ k-t-m-h-r-t- b-h-w-l-? ---------------------- ketimihiriti beḫwala?
Sí, després que s’hagi acabat la classe. አ- ፤---ህ----ለ- --ላ። አ_ ፤ ት____ ካ__ በ___ አ- ፤ ት-ህ-ት ካ-ቀ በ-ላ- ------------------- አዎ ፤ ትምህርት ካለቀ በኋላ። 0
āwo-- timi-i-i-i --l--’- -e-̮--l-. ā__ ; t_________ k______ b_______ ā-o ; t-m-h-r-t- k-l-k-e b-h-w-l-. ---------------------------------- āwo ; timihiriti kalek’e beḫwala.
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. አደጋ--ደ--በት በ-- መስራት-አይች--። አ__ ከ_____ በ__ መ___ አ_____ አ-ጋ ከ-ረ-በ- በ-ላ መ-ራ- አ-ች-ም- -------------------------- አደጋ ከደረሰበት በኋላ መስራት አይችልም። 0
ād--a-k---r----e-i be-̮---a -esi-a-i --ichil-mi. ā____ k___________ b______ m_______ ā__________ ā-e-a k-d-r-s-b-t- b-h-w-l- m-s-r-t- ā-i-h-l-m-. ------------------------------------------------ ādega kederesebeti beḫwala mesirati āyichilimi.
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. ስራ-ን--ጣ በ-- ወደ --ሪካ--ደ። ስ___ ካ_ በ__ ወ_ አ___ ሄ__ ስ-ው- ካ- በ-ላ ወ- አ-ሪ- ሄ-። ----------------------- ስራውን ካጣ በኋላ ወደ አሜሪካ ሄደ። 0
s--awi-i----’a -e-̮-----w-d------ī-a--ēde. s_______ k____ b______ w___ ā______ h____ s-r-w-n- k-t-a b-h-w-l- w-d- ā-ē-ī-a h-d-. ------------------------------------------ sirawini kat’a beḫwala wede āmērīka hēde.
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. አሜ-- ከ-- ብ-ላ ---ም ሆነ። አ___ ከ__ ብ__ ሃ___ ሆ__ አ-ሪ- ከ-ደ ብ-ላ ሃ-ታ- ሆ-። --------------------- አሜሪካ ከሄደ ብኋላ ሃብታም ሆነ። 0
āmēr--a -e----------al- -a--t--- -on-. ā______ k_____ b______ h_______ h____ ā-ē-ī-a k-h-d- b-h-w-l- h-b-t-m- h-n-. -------------------------------------- āmērīka kehēde biḫwala habitami hone.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...