Manual de conversa

ca Negació 2   »   am ግድየለሽነት 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [ስልሳ አምስት]

65 [silisa āmisiti]

ግድየለሽነት 2

[tek’aranī 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
És car l’anell? ቀ-በ--ውድ-ነው? ቀ___ ው_ ነ__ ቀ-በ- ው- ነ-? ----------- ቀለበቱ ውድ ነው? 0
k-e-e-et- wid- ----? k________ w___ n____ k-e-e-e-u w-d- n-w-? -------------------- k’elebetu widi newi?
No, només costa cent euros. አይደለ--፤ ዋ-- አንድ -ቶ--ውሮ--ቻ-ነ-። አ____ ፤ ዋ__ አ__ መ_ ኢ__ ብ_ ነ__ አ-ደ-ም ፤ ዋ-ው አ-ድ መ- ኢ-ሮ ብ- ነ-። ----------------------------- አይደለም ፤ ዋጋው አንድ መቶ ኢውሮ ብቻ ነው። 0
āyi-----i-;-w----i--ni-i me-o-ī--ro--i-ha---wi. ā________ ; w_____ ā____ m___ ī____ b____ n____ ā-i-e-e-i ; w-g-w- ā-i-i m-t- ī-i-o b-c-a n-w-. ----------------------------------------------- āyidelemi ; wagawi ānidi meto īwiro bicha newi.
Però només en tinc cinquanta. ግ----ኝ-ሃም-----ነው። ግ_ ያ__ ሃ__ ብ_ ነ__ ግ- ያ-ኝ ሃ-ሳ ብ- ነ-። ----------------- ግን ያለኝ ሃምሳ ብቻ ነው። 0
g-n-----e-yi--amis- -ich- --w-. g___ y______ h_____ b____ n____ g-n- y-l-n-i h-m-s- b-c-a n-w-. ------------------------------- gini yalenyi hamisa bicha newi.
Has acabat? ጨርሰ-ል- ሻል? ጨ_____ ሻ__ ጨ-ሰ-ል- ሻ-? ---------- ጨርሰካል/ ሻል? 0
ch’e-is-ka--- s-a--? c____________ s_____ c-’-r-s-k-l-/ s-a-i- -------------------- ch’erisekali/ shali?
No, encara no. አይ-፤-ገ---ኝ። አ_ ፤ ገ_ ነ__ አ- ፤ ገ- ነ-። ----------- አይ ፤ ገና ነኝ። 0
ā-- - ge-- ---y-. ā__ ; g___ n_____ ā-i ; g-n- n-n-i- ----------------- āyi ; gena nenyi.
Però aviat acabo. ግን-----እ----ው። ግ_ አ__ እ______ ግ- አ-ን እ-ር-ለ-። -------------- ግን አሁን እጨርሳለው። 0
g--- -h--i--c---risa-e-i. g___ ā____ i_____________ g-n- ā-u-i i-h-e-i-a-e-i- ------------------------- gini āhuni ich’erisalewi.
Vols més sopa? ተጨማ--ሾርባ -ፈልጋለህ/ጊ-ለሽ? ተ___ ሾ__ ት___________ ተ-ማ- ሾ-ባ ት-ል-ለ-/-ያ-ሽ- --------------------- ተጨማሪ ሾርባ ትፈልጋለህ/ጊያለሽ? 0
t-ch’e-arī-shor-b---ifeli--l-hi-g-------i? t_________ s______ t______________________ t-c-’-m-r- s-o-i-a t-f-l-g-l-h-/-ī-a-e-h-? ------------------------------------------ tech’emarī shoriba tifeligalehi/gīyaleshi?
No, ja no en vull. አይ-፤--ጨ-- አ-ፈልግም። አ_ ፤ ተ___ አ______ አ- ፤ ተ-ማ- አ-ፈ-ግ-። ----------------- አይ ፤ ተጨማሪ አልፈልግም። 0
āy--;-t---’--ar--ā--------m-. ā__ ; t_________ ā___________ ā-i ; t-c-’-m-r- ā-i-e-i-i-i- ----------------------------- āyi ; tech’emarī ālifeligimi.
Però un altre gelat. ግን -ላ-አይ- ክ-ም ግ_ ሌ_ አ__ ክ__ ግ- ሌ- አ-ስ ክ-ም ------------- ግን ሌላ አይስ ክሬም 0
g----lē-a ā-is--k----i g___ l___ ā____ k_____ g-n- l-l- ā-i-i k-r-m- ---------------------- gini lēla āyisi kirēmi
Que fa gaire que vius aquí? ለ-- ------ -----? ለ__ ጊ_ እ__ ኖ_____ ለ-ዙ ጊ- እ-ህ ኖ-ክ-ሽ- ----------------- ለብዙ ጊዜ እዚህ ኖርክ/ሽ? 0
le--zu g--ē--zīhi nor---/--i? l_____ g___ i____ n__________ l-b-z- g-z- i-ī-i n-r-k-/-h-? ----------------------------- lebizu gīzē izīhi noriki/shi?
No, només un mes. አያይ ፤--- -ንድ ወር-ብቻ አ__ ፤ ገ_ አ__ ወ_ ብ_ አ-ይ ፤ ገ- አ-ድ ወ- ብ- ------------------ አያይ ፤ ገና አንድ ወር ብቻ 0
āy-yi-----na-ānidi w--i b--ha ā____ ; g___ ā____ w___ b____ ā-a-i ; g-n- ā-i-i w-r- b-c-a ----------------------------- āyayi ; gena ānidi weri bicha
Però ja conec un munt de gent. ግን -ዙ-ሰዎችን ---ለ-። ግ_ ብ_ ሰ___ አ_____ ግ- ብ- ሰ-ች- አ-ቃ-ው- ----------------- ግን ብዙ ሰዎችን አውቃለው። 0
gi-- --zu-s--oc---i āwik--l-wi. g___ b___ s________ ā__________ g-n- b-z- s-w-c-i-i ā-i-’-l-w-. ------------------------------- gini bizu sewochini āwik’alewi.
Vas a casa demà? ነ- -ደ -- -ሄ-ለህ-ሽ? ነ_ ወ_ ቤ_ ት_______ ነ- ወ- ቤ- ት-ዳ-ህ-ሽ- ----------------- ነገ ወደ ቤት ትሄዳለህ/ሽ? 0
n-ge w-de b--- t--ē-aleh-/---? n___ w___ b___ t______________ n-g- w-d- b-t- t-h-d-l-h-/-h-? ------------------------------ nege wede bēti tihēdalehi/shi?
No, només els caps de setmana. አ-ይ-፤-በ-ም-- መ------- ---ነው። አ__ ፤ በ____ መ___ ቀ__ ብ_ ነ__ አ-ይ ፤ በ-ም-ቱ መ-ረ- ቀ-ች ብ- ነ-። --------------------------- አያይ ፤ በሳምንቱ መጨረሻ ቀኖች ብቻ ነው። 0
āya-- ---es--in--u ----’----ha -’-n--hi--ich- -ewi. ā____ ; b_________ m__________ k_______ b____ n____ ā-a-i ; b-s-m-n-t- m-c-’-r-s-a k-e-o-h- b-c-a n-w-. --------------------------------------------------- āyayi ; besaminitu mech’eresha k’enochi bicha newi.
Però ja torno diumenge. ግን --ድ-እ-ለ---። ግ_ እ__ እ______ ግ- እ-ድ እ-ለ-ለ-። -------------- ግን እሁድ እመለሳለው። 0
gi----h-di -me-e-a-e-i. g___ i____ i___________ g-n- i-u-i i-e-e-a-e-i- ----------------------- gini ihudi imelesalewi.
La teva filla ja és major d’edat? ሴ- ልጅህ/--ለአቅ--ሄ-- ደ-ሳ-ች? ሴ_ ል____ ለ___ ሄ__ ደ_____ ሴ- ል-ህ-ሽ ለ-ቅ- ሄ-ን ደ-ሳ-ች- ------------------------ ሴት ልጅህ/ሽ ለአቅመ ሄዋን ደርሳለች? 0
sēti---j--i-s-i---’-k’-m- h--a-----r--a-e-h-? s___ l_________ l________ h_____ d___________ s-t- l-j-h-/-h- l-’-k-i-e h-w-n- d-r-s-l-c-i- --------------------------------------------- sēti lijihi/shi le’āk’ime hēwani derisalechi?
No, té només disset anys. አያ-----ሷ -ስራ -ባ---መ--ነ-። አ__ ፣ እ_ አ__ ሰ__ አ__ ነ__ አ-ይ ፣ እ- አ-ራ ሰ-ት አ-ቷ ነ-። ------------------------ አያይ ፣ እሷ አስራ ሰባት አመቷ ነው። 0
ā-a-- ----wa ---------a-- -me-wa-newi. ā____ , i___ ā____ s_____ ā_____ n____ ā-a-i , i-w- ā-i-a s-b-t- ā-e-w- n-w-. -------------------------------------- āyayi , iswa āsira sebati āmetwa newi.
Però ja té xicot. ግ---ወን- ጋ-ኛ አላት። ግ_ የ___ ጋ__ አ___ ግ- የ-ን- ጋ-ኛ አ-ት- ---------------- ግን የወንድ ጋደኛ አላት። 0
gini -ewen-d---a-e-y- āla--. g___ y_______ g______ ā_____ g-n- y-w-n-d- g-d-n-a ā-a-i- ---------------------------- gini yewenidi gadenya ālati.

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!