Manual de conversa

ca Conversa 3   »   am አነስተኛ ንግግር 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [ሃያ ሁለት]

22 [haya huleti]

አነስተኛ ንግግር 3

āch’ach’iri nigigiri 3

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Fuma vostè? ሲ-ራ-----? ሲ__ ያ____ ሲ-ራ ያ-ሳ-? --------- ሲጋራ ያጨሳሉ? 0
sī-a-a y-c-’---lu? s_____ y__________ s-g-r- y-c-’-s-l-? ------------------ sīgara yach’esalu?
Abans, sí. በፊ---ጨ---በ-። በ__ አ__ ነ___ በ-ት አ-ስ ነ-ረ- ------------ በፊት አጨስ ነበረ። 0
befī---āc--e-- ne---e. b_____ ā______ n______ b-f-t- ā-h-e-i n-b-r-. ---------------------- befīti āch’esi nebere.
Però ara ja no fumo. ግን አ----ላጨ--። ግ_ አ__ አ_____ ግ- አ-ን አ-ጨ-ም- ------------- ግን አሁን አላጨስም። 0
gini-ā-un- --ac-’esimi. g___ ā____ ā___________ g-n- ā-u-i ā-a-h-e-i-i- ----------------------- gini āhuni ālach’esimi.
Li importa si fumo? ሲ------ ይረ-ሾ--? ሲ__ ባ__ ይ______ ሲ-ራ ባ-ስ ይ-ብ-ታ-? --------------- ሲጋራ ባጨስ ይረብሾታል? 0
sīg--- b---’--i yir-bi-------? s_____ b_______ y_____________ s-g-r- b-c-’-s- y-r-b-s-o-a-i- ------------------------------ sīgara bach’esi yirebishotali?
No, no gens. አያይ-በፍ-ም-። አ__ በ___ ። አ-ይ በ-ጹ- ። ---------- አያይ በፍጹም ። 0
āya-i befi-s--m--. ā____ b_________ . ā-a-i b-f-t-’-m- . ------------------ āyayi befits’umi .
No em molesta pas. እኔ--አይ-ብ-ኝ-። እ__ አ_______ እ-ን አ-ረ-ሽ-ም- ------------ እኔን አይረብሽኝም። 0
inē-i---ir--i-h-n--mi. i____ ā_______________ i-ē-i ā-i-e-i-h-n-i-i- ---------------------- inēni āyirebishinyimi.
Que vol res de beure? የሆነ -ገር ይጠጣ-? የ__ ነ__ ይ____ የ-ነ ነ-ር ይ-ጣ-? ------------- የሆነ ነገር ይጠጣሉ? 0
yehone--eger- -it--t’a-u? y_____ n_____ y__________ y-h-n- n-g-r- y-t-e-’-l-? ------------------------- yehone negeri yit’et’alu?
Un conyac? ኮኛክ? ኮ___ ኮ-ክ- ---- ኮኛክ? 0
k----ki? k_______ k-n-a-i- -------- konyaki?
No, més aviat una cervesa. አ----ቢ--ቢ-ን -ወ-ለ-። አ___ ቢ_ ቢ__ እ_____ አ-ይ- ቢ- ቢ-ን እ-ዳ-ው- ------------------ አያይ። ቢራ ቢሆን እወዳለው። 0
ā-a--. bīra-bī---- -w--a-e-i. ā_____ b___ b_____ i_________ ā-a-i- b-r- b-h-n- i-e-a-e-i- ----------------------------- āyayi. bīra bīhoni iwedalewi.
Que viatja molt vostè? ብ---- ---ሌላ ሃገ- -ሄዳሉ? ብ_ ጊ_ ወ_ ሌ_ ሃ__ ይ____ ብ- ጊ- ወ- ሌ- ሃ-ር ይ-ዳ-? --------------------- ብዙ ጊዜ ወደ ሌላ ሃገር ይሄዳሉ? 0
biz--g-zē wed--l-la hag-ri--i--d---? b___ g___ w___ l___ h_____ y________ b-z- g-z- w-d- l-l- h-g-r- y-h-d-l-? ------------------------------------ bizu gīzē wede lēla hageri yihēdalu?
Sí, però són sobretot viatges de negocis. አ-፤----ኛ----ስ--ጉዞዎች -ቸ-። አ__ አ_____ ለ__ ጉ___ ና___ አ-፤ አ-ዛ-ዎ- ለ-ራ ጉ-ዎ- ና-ው- ------------------------ አዎ፤ አብዛኛዎቹ ለስራ ጉዞዎች ናቸው። 0
āwo---b-z---a--c-- -e-i---g-z--------ac-ewi. ā___ ā____________ l_____ g________ n_______ ā-o- ā-i-a-y-w-c-u l-s-r- g-z-w-c-i n-c-e-i- -------------------------------------------- āwo; ābizanyawochu lesira guzowochi nachewi.
Però ara fem vacances. ግ- -ሁ- እ- -ረ-ት-----ድን---። ግ_ አ__ እ_ እ___ እ_____ ነ__ ግ- አ-ን እ- እ-ፍ- እ-ወ-ድ- ነ-። ------------------------- ግን አሁን እኛ እረፍት እየወሰድን ነው። 0
gini--hu-- in-- ---fiti iye--sedin---ew-. g___ ā____ i___ i______ i__________ n____ g-n- ā-u-i i-y- i-e-i-i i-e-e-e-i-i n-w-. ----------------------------------------- gini āhuni inya irefiti iyewesedini newi.
Quina calor! በጣም ቃ-ሎ--ው! በ__ ቃ__ ነ__ በ-ም ቃ-ሎ ነ-! ----------- በጣም ቃጠሎ ነው! 0
be--am- k-----lo-n---! b______ k_______ n____ b-t-a-i k-a-’-l- n-w-! ---------------------- bet’ami k’at’elo newi!
Sí, avui fa molta calor. አዎ------ም -ቃ--ነ-። አ_ ዛ_ በ__ ሞ__ ነ__ አ- ዛ- በ-ም ሞ-ት ነ-። ----------------- አዎ ዛሬ በጣም ሞቃት ነው። 0
ā-o za-ē bet’ami--ok---i n-wi. ā__ z___ b______ m______ n____ ā-o z-r- b-t-a-i m-k-a-i n-w-. ------------------------------ āwo zarē bet’ami mok’ati newi.
Anem al balcó. ወ--በ-ንዳ እንሂድ። ወ_ በ___ እ____ ወ- በ-ን- እ-ሂ-። ------------- ወደ በረንዳ እንሂድ። 0
w----be----------hīdi. w___ b_______ i_______ w-d- b-r-n-d- i-i-ī-i- ---------------------- wede berenida inihīdi.
Demà hi haurà una festa. ነገ---- --ስ -ለ። ነ_ እ__ ድ__ አ__ ነ- እ-ህ ድ-ስ አ-። -------------- ነገ እዚህ ድግስ አለ። 0
n-ge-izīh- d-g--i ---. n___ i____ d_____ ā___ n-g- i-ī-i d-g-s- ā-e- ---------------------- nege izīhi digisi āle.
Que vol venir també? እ-ስ-ም ይመ--? እ____ ይ____ እ-ስ-ም ይ-ጣ-? ----------- እርስዎም ይመጣሉ? 0
i--s-wo-i-y-met-a-u? i________ y_________ i-i-i-o-i y-m-t-a-u- -------------------- irisiwomi yimet’alu?
Sí, també hi som convidats. አ-- -ኛ- ------። አ__ እ__ ተ______ አ-። እ-ም ተ-ብ-ና-። --------------- አዎ። እኛም ተጋብዘናል። 0
āw-- i---mi tegab-z---li. ā___ i_____ t____________ ā-o- i-y-m- t-g-b-z-n-l-. ------------------------- āwo. inyami tegabizenali.

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!