Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   am ወቅቶች እና የአየር ሁኔታ

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [አስራ ስድስት]

16 [āsira sidisiti]

ወቅቶች እና የአየር ሁኔታ

[wek’itochina ye’āyeri hunēta]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: እ-ዚ- ወ-ቶች ናቸው። እ___ ወ___ ና___ እ-ዚ- ወ-ቶ- ና-ው- -------------- እነዚህ ወቅቶች ናቸው። 0
i--zī-i -e---t-c---n-c--wi. i______ w_________ n_______ i-e-ī-i w-k-i-o-h- n-c-e-i- --------------------------- inezīhi wek’itochi nachewi.
La primavera, l’estiu, ጸ-- ፤ በጋ ጸ__ ፤ በ_ ጸ-ይ ፤ በ- -------- ጸደይ ፤ በጋ 0
ts’---y--- b-ga t_______ ; b___ t-’-d-y- ; b-g- --------------- ts’edeyi ; bega
la tardor i l’hivern. በል- - -ረ-ት በ__ ፤ ክ___ በ-ግ ፤ ክ-ም- ---------- በልግ ፤ ክረምት 0
b-ligi - k--emiti b_____ ; k_______ b-l-g- ; k-r-m-t- ----------------- beligi ; kiremiti
L’estiu és calorós. በ----ታማ-ነው። በ_ ሞ___ ነ__ በ- ሞ-ታ- ነ-። ----------- በጋ ሞቃታማ ነው። 0
bega -o-’atam- --wi. b___ m________ n____ b-g- m-k-a-a-a n-w-. -------------------- bega mok’atama newi.
A l’estiu, fa sol. ጸሐ--በበ--ት-ም----/-ት----። ጸ__ በ__ ት_____ / ት_____ ጸ-ይ በ-ጋ ት-ም-ለ- / ት-ራ-ች- ----------------------- ጸሐይ በበጋ ትደምቃለች / ትበራለች። 0
t-’e-̣--i b--eg- t-dem-k’al---i-/--ib---l---i. t_______ b_____ t_____________ / t___________ t-’-h-ā-i b-b-g- t-d-m-k-a-e-h- / t-b-r-l-c-i- ---------------------------------------------- ts’eḥāyi bebega tidemik’alechi / tiberalechi.
A l’estiu, ens agrada passejar. በ-ጋ-እኛ-የ-ግር----ማድረግ እን----። በ__ እ_ የ___ ጉ_ ማ___ እ______ በ-ጋ እ- የ-ግ- ጉ- ማ-ረ- እ-ወ-ለ-። --------------------------- በበጋ እኛ የእግር ጉዞ ማድረግ እንወዳለን። 0
be---- in-a --’i-ir--g-zo-ma-iregi--niw----e-i. b_____ i___ y_______ g___ m_______ i___________ b-b-g- i-y- y-’-g-r- g-z- m-d-r-g- i-i-e-a-e-i- ----------------------------------------------- bebega inya ye’igiri guzo madiregi iniwedaleni.
L’hivern és fred. ክረ-ት ቀዝቃዛ -ው። ክ___ ቀ___ ነ__ ክ-ም- ቀ-ቃ- ነ-። ------------- ክረምት ቀዝቃዛ ነው። 0
kir-mit- -’-z--’a-- new-. k_______ k_________ n____ k-r-m-t- k-e-i-’-z- n-w-. ------------------------- kiremiti k’ezik’aza newi.
A l’hivern neva o plou. በ-ረ---በ-ዶ-ይ-----ይ--ይ--ባ-። በ____ በ__ ይ___ ወ__ ይ_____ በ-ረ-ት በ-ዶ ይ-ላ- ወ-ም ይ-ን-ል- ------------------------- በክረምት በረዶ ይጥላል ወይም ይዘንባል። 0
b-k-r-mi-i -ered- y---ilal- w-yim- -izen--a--. b_________ b_____ y________ w_____ y__________ b-k-r-m-t- b-r-d- y-t-i-a-i w-y-m- y-z-n-b-l-. ---------------------------------------------- bekiremiti beredo yit’ilali weyimi yizenibali.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. በ--ምት -ት ውስ- --መጥ -----ወ--ን። በ____ ቤ_ ው__ መ___ እ_ እ______ በ-ረ-ት ቤ- ው-ጥ መ-መ- እ- እ-ወ-ለ-። ---------------------------- በክረምት ቤት ውስጥ መቀመጥ እኛ እንወዳለን። 0
b-ki-----i -----w---t’i-mek--me--i in-a--n-w-da---i. b_________ b___ w______ m_________ i___ i___________ b-k-r-m-t- b-t- w-s-t-i m-k-e-e-’- i-y- i-i-e-a-e-i- ---------------------------------------------------- bekiremiti bēti wisit’i mek’emet’i inya iniwedaleni.
Fa fred. ቀ-ቃ- -ው። ቀ___ ነ__ ቀ-ቃ- ነ-። -------- ቀዝቃዛ ነው። 0
k---i-’aza-n--i. k_________ n____ k-e-i-’-z- n-w-. ---------------- k’ezik’aza newi.
Plou. እየዘ---ነው። እ____ ነ__ እ-ዘ-በ ነ-። --------- እየዘነበ ነው። 0
iy---nebe -ewi. i________ n____ i-e-e-e-e n-w-. --------------- iyezenebe newi.
Fa vent. ነፋሻ----። ነ___ ነ__ ነ-ሻ- ነ-። -------- ነፋሻማ ነው። 0
nefash-ma newi. n________ n____ n-f-s-a-a n-w-. --------------- nefashama newi.
Fa calor. ሞ-ታ- -ው። ሞ___ ነ__ ሞ-ታ- ነ-። -------- ሞቃታማ ነው። 0
mok’ata-a ne--. m________ n____ m-k-a-a-a n-w-. --------------- mok’atama newi.
Fa sol. ፀሐ-- ነው። ፀ___ ነ__ ፀ-ያ- ነ-። -------- ፀሐያማ ነው። 0
t͟----̣ā---a--e--. t͟_________ n____ t-s-e-̣-y-m- n-w-. ------------------ t͟s’eḥāyama newi.
Fa un bon dia. አ-ደ---ነ-። አ____ ነ__ አ-ደ-ች ነ-። --------- አስደሳች ነው። 0
ās-d--a--i --w-. ā_________ n____ ā-i-e-a-h- n-w-. ---------------- āsidesachi newi.
Quin temps fa avui? የ-የር--ኔ-ው ም- -ይ-ት-ነ- -ሬ? የ___ ሁ___ ም_ አ___ ነ_ ዛ__ የ-የ- ሁ-ታ- ም- አ-ነ- ነ- ዛ-? ------------------------ የአየር ሁኔታው ምን አይነት ነው ዛሬ? 0
ye-ā--r--h-nēta-i-m-n--āyi--ti ne-i --r-? y_______ h_______ m___ ā______ n___ z____ y-’-y-r- h-n-t-w- m-n- ā-i-e-i n-w- z-r-? ----------------------------------------- ye’āyeri hunētawi mini āyineti newi zarē?
Avui fa fred. ዛሬ ቀዝቃ--ነ-። ዛ_ ቀ___ ነ__ ዛ- ቀ-ቃ- ነ-። ----------- ዛሬ ቀዝቃዛ ነው። 0
z-rē k-e-i--aza n---. z___ k_________ n____ z-r- k-e-i-’-z- n-w-. --------------------- zarē k’ezik’aza newi.
Avui fa calor. ዛ- -ቃታ- --። ዛ_ ሞ___ ነ__ ዛ- ሞ-ታ- ነ-። ----------- ዛሬ ሞቃታማ ነው። 0
za-------atam--n-wi. z___ m________ n____ z-r- m-k-a-a-a n-w-. -------------------- zarē mok’atama newi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!