Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   am የሆነ ነገር ለመወዳደር

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [ሰባ]

70 [seba]

የሆነ ነገር ለመወዳደር

mewidedi

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? ማጨ- ይፈ-ጋ-? ማ__ ይ_____ ማ-ስ ይ-ል-ሉ- ---------- ማጨስ ይፈልጋሉ? 0
m-c-’e---y-fel--a--? m_______ y__________ m-c-’-s- y-f-l-g-l-? -------------------- mach’esi yifeligalu?
Que li agradaria ballar a vostè? መደነስ -ፈ--ሉ? መ___ ይ_____ መ-ነ- ይ-ል-ሉ- ----------- መደነስ ይፈልጋሉ? 0
m---n--i--ife----lu? m_______ y__________ m-d-n-s- y-f-l-g-l-? -------------------- medenesi yifeligalu?
Que li agradaria passejar a vostè? የእ----- ማ-ረ- --ል-ሉ? የ___ ጉ_ ማ___ ይ_____ የ-ግ- ጉ- ማ-ረ- ይ-ል-ሉ- ------------------- የእግር ጉዞ ማድረግ ይፈልጋሉ? 0
ye’igiri-gu---m-d-r-g------li----? y_______ g___ m_______ y__________ y-’-g-r- g-z- m-d-r-g- y-f-l-g-l-? ---------------------------------- ye’igiri guzo madiregi yifeligalu?
M’agradaria fumar. ማ----ፈ---ው ማ__ እ_____ ማ-ስ እ-ል-ለ- ---------- ማጨስ እፈልጋለው 0
m----esi i-el---l-wi m_______ i__________ m-c-’-s- i-e-i-a-e-i -------------------- mach’esi ifeligalewi
Voldries un cigarret? ሲጋ---ፈ-ጋ--/----? ሲ__ ት___________ ሲ-ራ ት-ል-ለ-/-ያ-ሽ- ---------------- ሲጋራ ትፈልጋለህ/ጊያለሽ? 0
sīg-r- t-fe-----e----ī-a-es--? s_____ t______________________ s-g-r- t-f-l-g-l-h-/-ī-a-e-h-? ------------------------------ sīgara tifeligalehi/gīyaleshi?
(Ell) voldria foc. እ----ተ- --ል-ል እ_ ላ___ ይ____ እ- ላ-ተ- ይ-ል-ል ------------- እሱ ላይተር ይፈልጋል 0
isu -ayiteri-yife-i-a-i i__ l_______ y_________ i-u l-y-t-r- y-f-l-g-l- ----------------------- isu layiteri yifeligali
M’agradaria beure alguna cosa. ጥቂ---ገር ---- -ፈልጋ-ው። ጥ__ ነ__ መ___ እ______ ጥ-ት ነ-ር መ-ጣ- እ-ል-ለ-። -------------------- ጥቂት ነገር መጠጣት እፈልጋለው። 0
t’-k-īti-n--er--met’-----i-if---g---w-. t_______ n_____ m_________ i___________ t-i-’-t- n-g-r- m-t-e-’-t- i-e-i-a-e-i- --------------------------------------- t’ik’īti negeri met’et’ati ifeligalewi.
M’agradaria menjar alguna cosa. ጥቂት -ገ- --ላት--ፈልጋ--። ጥ__ ነ__ መ___ እ______ ጥ-ት ነ-ር መ-ላ- እ-ል-ለ-። -------------------- ጥቂት ነገር መብላት እፈልጋለው። 0
t--k’-ti -e--r- --b-lat--i--li-ale--. t_______ n_____ m_______ i___________ t-i-’-t- n-g-r- m-b-l-t- i-e-i-a-e-i- ------------------------------------- t’ik’īti negeri mebilati ifeligalewi.
M’agradaria descansar una mica. ት-- ማ----ፈ-ጋ--። ት__ ማ__ እ______ ት-ሽ ማ-ፍ እ-ል-ለ-። --------------- ትንሽ ማረፍ እፈልጋለው። 0
tin-shi -a---i i--liga-e--. t______ m_____ i___________ t-n-s-i m-r-f- i-e-i-a-e-i- --------------------------- tinishi marefi ifeligalewi.
M’agradaria preguntar-li una cosa. ጥ-- -ገር--ጠይቅ- እ----ው። ጥ__ ነ__ ል____ እ______ ጥ-ት ነ-ር ል-ይ-ዎ እ-ል-ለ-። --------------------- ጥቂት ነገር ልጠይቅዎ እፈልጋለው። 0
t’ik-ī----e-eri -it--yik---- i--l--a--w-. t_______ n_____ l___________ i___________ t-i-’-t- n-g-r- l-t-e-i-’-w- i-e-i-a-e-i- ----------------------------------------- t’ik’īti negeri lit’eyik’iwo ifeligalewi.
M’agradaria demanar-li una cosa. ጥቂት ነገር --ዲሰ-- ----- እፈ-ጋለ-። ጥ__ ነ__ እ_____ ል____ እ______ ጥ-ት ነ-ር እ-ዲ-ጡ- ል-ይ-ዎ እ-ል-ለ-። ---------------------------- ጥቂት ነገር እንዲሰጡኝ ልጠይቅዎ እፈልጋለው። 0
t-i-’ī-------r- -----s-t’---i li---yi-’iwo -f-lig--e-i. t_______ n_____ i____________ l___________ i___________ t-i-’-t- n-g-r- i-i-ī-e-’-n-i l-t-e-i-’-w- i-e-i-a-e-i- ------------------------------------------------------- t’ik’īti negeri inidīset’unyi lit’eyik’iwo ifeligalewi.
M’agradaria convidar-li a una cosa. ል-ብ-ዎ እፈ-ጋለው። ል____ እ______ ል-ብ-ዎ እ-ል-ለ-። ------------- ልጋብዝዎ እፈልጋለው። 0
l-gab--iwo-ife-------i. l_________ i___________ l-g-b-z-w- i-e-i-a-e-i- ----------------------- ligabiziwo ifeligalewi.
Què li agradaria prendre, si us plau? ም- -ን-ቀ---ዎ -ፈ-ጋ-? ም_ እ_______ ይ_____ ም- እ-ዳ-ር-ል- ይ-ል-ሉ- ------------------ ምን እንዳቀርብልዎ ይፈልጋሉ? 0
m--- ini-ak’er--il--------l-----? m___ i_______________ y__________ m-n- i-i-a-’-r-b-l-w- y-f-l-g-l-? --------------------------------- mini inidak’eribiliwo yifeligalu?
Voldria un cafè? ቡና ይፈ-ጋሉ? ቡ_ ይ_____ ቡ- ይ-ል-ሉ- --------- ቡና ይፈልጋሉ? 0
b--a ---e-ig--u? b___ y__________ b-n- y-f-l-g-l-? ---------------- buna yifeligalu?
O preferiria un te? ወ-ስ-ሻይ -ወዳሉ? ወ__ ሻ_ ይ____ ወ-ስ ሻ- ይ-ዳ-? ------------ ወይስ ሻይ ይወዳሉ? 0
w-y------ay- --wed---? w_____ s____ y________ w-y-s- s-a-i y-w-d-l-? ---------------------- weyisi shayi yiwedalu?
Ens agradaria anar a casa. ወ--ቤ- መ--- እ-ፈ-ጋለን። ወ_ ቤ_ መ___ እ_______ ወ- ቤ- መ-ዳ- እ-ፈ-ጋ-ን- ------------------- ወደ ቤት መንዳት እንፈልጋለን። 0
we-e--ēt- m--id-t- --i--l-g-l---. w___ b___ m_______ i_____________ w-d- b-t- m-n-d-t- i-i-e-i-a-e-i- --------------------------------- wede bēti menidati inifeligaleni.
Voleu un taxi? ታ-ሲ ይ--ጋሉ? ታ__ ይ_____ ታ-ሲ ይ-ል-ሉ- ---------- ታክሲ ይፈልጋሉ? 0
takisī y-f--igal-? t_____ y__________ t-k-s- y-f-l-g-l-? ------------------ takisī yifeligalu?
Voldrien trucar per telèfon. ስ-ክ--ደ-- ይ----？ ስ__ መ___ ይ_____ ስ-ክ መ-ወ- ይ-ል-ሉ- --------------- ስልክ መደወል ይፈልጋሉ？ 0
s-l--i medew-l- ----lig---？ s_____ m_______ y__________ s-l-k- m-d-w-l- y-f-l-g-l-？ --------------------------- siliki medeweli yifeligalu？

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...