Manual de conversa

ca Passat 1   »   am ያለፈው አስጨናቂ 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [ሰማንያ አንድ]

81 [semaniya ānidi]

ያለፈው አስጨናቂ 1

halafī gīzē

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
escriure መ-ፍ መ__ መ-ፍ --- መፃፍ 0
m-t͟s-afi m_______ m-t-s-a-i --------- met͟s’afi
Ell va escriure una carta. እሱ ደብ-ቤ ፃፈ። እ_ ደ___ ፃ__ እ- ደ-ዳ- ፃ-። ----------- እሱ ደብዳቤ ፃፈ። 0
i-u debida-ē-t-s’---. i__ d_______ t͟______ i-u d-b-d-b- t-s-a-e- --------------------- isu debidabē t͟s’afe.
I ella va escriure una postal. እና-እሷ ----ካ-ድ -ፈ-። እ_ እ_ ፖ__ ካ__ ፃ___ እ- እ- ፖ-ት ካ-ድ ፃ-ች- ------------------ እና እሷ ፖስት ካርድ ፃፈች። 0
in--is-- -o------ari-i-t͟s’a-echi. i__ i___ p_____ k_____ t͟_________ i-a i-w- p-s-t- k-r-d- t-s-a-e-h-. ---------------------------------- ina iswa positi karidi t͟s’afechi.
llegir ማን-ብ ማ___ ማ-በ- ---- ማንበብ 0
mani-e-i m_______ m-n-b-b- -------- manibebi
Ell llegia una revista. እሱ ---ት አነ-በ። እ_ መ___ አ____ እ- መ-ሔ- አ-በ-። ------------- እሱ መጽሔት አነበበ። 0
is- ----’i-̣ēti --ebebe. i__ m_________ ā_______ i-u m-t-’-h-ē-i ā-e-e-e- ------------------------ isu mets’iḥēti ānebebe.
I ella llegia un llibre. እ- -- -ፅ-ፍ -ነ-በ-። እ_ እ_ መ___ አ_____ እ- እ- መ-ሐ- አ-በ-ች- ----------------- እና እሷ መፅሐፍ አነበበች። 0
i-a -s---m-t---iḥ-fi----b--ech-. i__ i___ m_________ ā__________ i-a i-w- m-t-s-i-̣-f- ā-e-e-e-h-. --------------------------------- ina iswa met͟s’iḥāfi ānebebechi.
prendre / agafar መ-ሰድ መ___ መ-ሰ- ---- መውሰድ 0
m-wisedi m_______ m-w-s-d- -------- mewisedi
Ell va prendre un cigarret. እ--ሲጋ- --ደ። እ_ ሲ__ ወ___ እ- ሲ-ራ ወ-ደ- ----------- እሱ ሲጋራ ወሰደ። 0
i-- -ī-ar- we----. i__ s_____ w______ i-u s-g-r- w-s-d-. ------------------ isu sīgara wesede.
Ella va agafar un tros de xocolata. እሷ--ጠላ ---ት ወሰ--። እ_ ነ__ ቸ___ ወ____ እ- ነ-ላ ቸ-ላ- ወ-ደ-። ----------------- እሷ ነጠላ ቸኮላት ወሰደች። 0
iswa --t-e-- -h-kol-ti -ese-----. i___ n______ c________ w_________ i-w- n-t-e-a c-e-o-a-i w-s-d-c-i- --------------------------------- iswa net’ela chekolati wesedechi.
Ell era infidel, però ella era fidel. እ---ማይታመ--ነበር -- እ- ታ-ኝ ነ---። እ_ የ_____ ነ__ ግ_ እ_ ታ__ ነ____ እ- የ-ይ-መ- ነ-ር ግ- እ- ታ-ኝ ነ-ረ-። ----------------------------- እሱ የማይታመን ነበር ግን እሷ ታማኝ ነበረች። 0
isu ye----ta---i-n-b--i---ni--swa --m--y--n-----ch-. i__ y___________ n_____ g___ i___ t______ n_________ i-u y-m-y-t-m-n- n-b-r- g-n- i-w- t-m-n-i n-b-r-c-i- ---------------------------------------------------- isu yemayitameni neberi gini iswa tamanyi neberechi.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. እ--ሰ-ፍ -በረ-ግን----ታ----ራ-ኛ ነበ--። እ_ ሰ__ ነ__ ግ_ እ_ ታ__ ስ___ ነ____ እ- ሰ-ፍ ነ-ረ ግ- እ- ታ-ሪ ስ-ተ- ነ-ረ-። ------------------------------- እሱ ሰነፍ ነበረ ግን እሷ ታታሪ ስራተኛ ነበረች። 0
i----e-ef--ne--r--g--i --w--t-ta-ī-sir-t--ya -eber----. i__ s_____ n_____ g___ i___ t_____ s________ n_________ i-u s-n-f- n-b-r- g-n- i-w- t-t-r- s-r-t-n-a n-b-r-c-i- ------------------------------------------------------- isu senefi nebere gini iswa tatarī siratenya neberechi.
Ell era pobre, però ella era rica. እ- -ሃ-ነ---ግን -ሷ--ብታም --ረች። እ_ ድ_ ነ__ ግ_ እ_ ሀ___ ነ____ እ- ድ- ነ-ረ ግ- እ- ሀ-ታ- ነ-ረ-። -------------------------- እሱ ድሃ ነበረ ግን እሷ ሀብታም ነበረች። 0
is--di-a--e---e--ini-is-- h---ta-i-neb-r--h-. i__ d___ n_____ g___ i___ h_______ n_________ i-u d-h- n-b-r- g-n- i-w- h-b-t-m- n-b-r-c-i- --------------------------------------------- isu diha nebere gini iswa hābitami neberechi.
Ell no tenia diners, sinó deutes. እ----ም ገ-----ልነበረውም-፤-እዳ እንጂ። እ_ ም__ ገ___ አ______ ፤ እ_ እ___ እ- ም-ም ገ-ዘ- አ-ነ-ረ-ም ፤ እ- እ-ጂ- ----------------------------- እሱ ምንም ገንዘብ አልነበረውም ፤ እዳ እንጂ። 0
i----ini----en---b--āl-n-------mi-- i-a-i-i--. i__ m_____ g_______ ā____________ ; i__ i_____ i-u m-n-m- g-n-z-b- ā-i-e-e-e-i-i ; i-a i-i-ī- ---------------------------------------------- isu minimi genizebi ālineberewimi ; ida inijī.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. እ- ም---ጥ--እ----ልነ--ውም-፤---ፎ እድ--እን-። እ_ ም__ ጥ_ እ__ አ______ ፤ መ__ እ__ እ___ እ- ም-ም ጥ- እ-ል አ-ነ-ረ-ም ፤ መ-ፎ እ-ል እ-ጂ- ------------------------------------ እሱ ምንም ጥሩ እድል አልነበረውም ፤ መጥፎ እድል እንጂ። 0
i-u-mini-- t--r- id-li-ā--neber--i-i ; -et---o---il- i---ī. i__ m_____ t____ i____ ā____________ ; m______ i____ i_____ i-u m-n-m- t-i-u i-i-i ā-i-e-e-e-i-i ; m-t-i-o i-i-i i-i-ī- ----------------------------------------------------------- isu minimi t’iru idili ālineberewimi ; met’ifo idili inijī.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. እ--ስኬታማ ----ረ- ፤---ይ--ለ- -ን-። እ_ ስ___ አ_____ ፤ የ______ እ___ እ- ስ-ታ- አ-ነ-ረ- ፤ የ-ይ-ካ-ት እ-ጂ- ----------------------------- እሱ ስኬታማ አልነበረም ፤ የማይሳካለት እንጂ። 0
i-- s-k-tama-ā--n--e-e-i-; ---a------leti --i-ī. i__ s_______ ā__________ ; y_____________ i_____ i-u s-k-t-m- ā-i-e-e-e-i ; y-m-y-s-k-l-t- i-i-ī- ------------------------------------------------ isu sikētama ālineberemi ; yemayisakaleti inijī.
Ell no era feliç, sinó infeliç. እ---ረክ- አልነበ-- ፤--ር-ታ--ስ-እ-ጂ። እ_ እ___ አ_____ ፤ እ___ ቢ_ እ___ እ- እ-ክ- አ-ነ-ረ- ፤ እ-ካ- ቢ- እ-ጂ- ----------------------------- እሱ እረክቶ አልነበረም ፤ እርካታ ቢስ እንጂ። 0
isu-ir-ki---ā----beremi - iri-a-a----i---i-ī. i__ i______ ā__________ ; i______ b___ i_____ i-u i-e-i-o ā-i-e-e-e-i ; i-i-a-a b-s- i-i-ī- --------------------------------------------- isu irekito ālineberemi ; irikata bīsi inijī.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. እሱ--ስ-ኛ --ነበረም-፤ -ዘን-- -ን-። እ_ ደ___ አ_____ ፤ ሐ____ እ___ እ- ደ-ተ- አ-ነ-ረ- ፤ ሐ-ን-ኛ እ-ጂ- --------------------------- እሱ ደስተኛ አልነበረም ፤ ሐዘንተኛ እንጂ። 0
isu -esi----a --inebe---i-; --āz---t--y--in-jī. i__ d________ ā__________ ; ḥ__________ i_____ i-u d-s-t-n-a ā-i-e-e-e-i ; h-ā-e-i-e-y- i-i-ī- ----------------------------------------------- isu desitenya ālineberemi ; ḥāzenitenya inijī.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. እሱ-ሰው--ግባቢ አ-ነበ-ም-፤--ተጠ---ንጂ። እ_ ሰ_ ተ___ አ_____ ፤ የ___ እ___ እ- ሰ- ተ-ባ- አ-ነ-ረ- ፤ የ-ጠ- እ-ጂ- ----------------------------- እሱ ሰው ተግባቢ አልነበረም ፤ የተጠላ እንጂ። 0
i-u se---teg--ab- āline--re-i-- ye-----l- inij-. i__ s___ t_______ ā__________ ; y________ i_____ i-u s-w- t-g-b-b- ā-i-e-e-e-i ; y-t-t-e-a i-i-ī- ------------------------------------------------ isu sewi tegibabī ālineberemi ; yetet’ela inijī.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...