Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   am ሌሎችን ማወቅ

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [ሶስት]

3 [sositi]

ሌሎችን ማወቅ

[sewochini metewawek’i]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Hola! ጤ- -ስጥል-！ ጤ_ ይ_____ ጤ- ይ-ጥ-ኝ- --------- ጤና ይስጥልኝ！ 0
t--na-yi-i-’i-in-i！ t____ y____________ t-ē-a y-s-t-i-i-y-！ ------------------- t’ēna yisit’ilinyi！
Bon dia! መ-ካም --！ መ___ ቀ__ መ-ካ- ቀ-！ -------- መልካም ቀን！ 0
meli-----k’--i！ m_______ k_____ m-l-k-m- k-e-i- --------------- melikami k’eni！
Com va? እ-ደ-- ነ---ሽ? እ____ ነ_____ እ-ደ-ን ነ-/-ሽ- ------------ እንደምን ነህ/ነሽ? 0
in--e--ni--ehi/-es-i? i________ n__________ i-i-e-i-i n-h-/-e-h-? --------------------- inidemini nehi/neshi?
Que és d’Europa vostè? ከ--ሮፓ -ው የመ--? ከ____ ነ_ የ____ ከ-ው-ፓ ነ- የ-ጡ-? -------------- ከአውሮፓ ነው የመጡት? 0
k----iro-a------y-m---uti? k_________ n___ y_________ k-’-w-r-p- n-w- y-m-t-u-i- -------------------------- ke’āwiropa newi yemet’uti?
Que és d’Amèrica vostè? ከ-ሜ-ካ-ነው የ--ት? ከ____ ነ_ የ____ ከ-ሜ-ካ ነ- የ-ጡ-? -------------- ከአሜሪካ ነው የመጡት? 0
k--ām-rīk--ne-i-yemet’u--? k_________ n___ y_________ k-’-m-r-k- n-w- y-m-t-u-i- -------------------------- ke’āmērīka newi yemet’uti?
Que és d’Àsia vostè? ከኤስያ ----መጡት? ከ___ ነ_ የ____ ከ-ስ- ነ- የ-ጡ-? ------------- ከኤስያ ነው የመጡት? 0
k--ēsiya--e-i -em-t’-ti? k_______ n___ y_________ k-’-s-y- n-w- y-m-t-u-i- ------------------------ ke’ēsiya newi yemet’uti?
En quin hotel s’allotja vostè? በየት-ው---- ነው ያረ--/-ተ--ጡት？ በ____ ሆ__ ነ_ ያ___________ በ-ት-ው ሆ-ል ነ- ያ-ፉ-/-ተ-መ-ት- ------------------------- በየትኛው ሆቴል ነው ያረፉት/የተቀመጡት？ 0
b--eti-ya-i--otē-i----- yar-f-t-----e---m--’u--？ b__________ h_____ n___ y_______________________ b-y-t-n-a-i h-t-l- n-w- y-r-f-t-/-e-e-’-m-t-u-i- ------------------------------------------------ beyetinyawi hotēli newi yarefuti/yetek’emet’uti？
Quant fa que és aquí? ም- -ክል-ጊ- ቆዩ--ዚ-? ም_ ያ__ ጊ_ ቆ_ እ___ ም- ያ-ል ጊ- ቆ- እ-ህ- ----------------- ምን ያክል ጊዜ ቆዩ እዚህ? 0
mi-- yak-l---ī-ē -’-----zī--? m___ y_____ g___ k____ i_____ m-n- y-k-l- g-z- k-o-u i-ī-i- ----------------------------- mini yakili gīzē k’oyu izīhi?
Fins quan es quedarà? ለ----ክል ጊዜ----ሉ? ለ__ ያ__ ጊ_ ይ____ ለ-ን ያ-ል ጊ- ይ-ያ-? ---------------- ለምን ያክል ጊዜ ይቆያሉ? 0
l------ya-i-- -īzē -ik----l-? l_____ y_____ g___ y_________ l-m-n- y-k-l- g-z- y-k-o-a-u- ----------------------------- lemini yakili gīzē yik’oyalu?
Li agrada la seva estada aquí? እ-ዴት ---ት-አ-ህ？/ ----- እ--? እ___ አ___ አ____ ወ____ እ___ እ-ዴ- አ-ኙ- አ-ህ-/ ወ-ዉ-ል እ-ህ- -------------------------- እንዴት አገኙት አዚህ？/ ወደዉታል እዚህ? 0
i-id-t---geny--- āzī--？- wed--ut--i -zī--? i______ ā_______ ā______ w_________ i_____ i-i-ē-i ā-e-y-t- ā-ī-i-/ w-d-w-t-l- i-ī-i- ------------------------------------------ inidēti āgenyuti āzīhi？/ wedewutali izīhi?
Que fa vacances aquí? ለ---ት-ለመዝ--- -ው --ህ-ያሉት? ለ___________ ነ_ እ__ ያ___ ለ-ረ-ት-ለ-ዝ-ና- ነ- እ-ህ ያ-ት- ------------------------ ለእረፍት/ለመዝናናት ነው እዚህ ያሉት? 0
l-’i-e--ti-lemezina--ti-n----i-ī-i--a-uti? l______________________ n___ i____ y______ l-’-r-f-t-/-e-e-i-a-a-i n-w- i-ī-i y-l-t-? ------------------------------------------ le’irefiti/lemezinanati newi izīhi yaluti?
Visiti’m! እባክዎ --ዳን- --ብ-ኝ! እ___ አ____ ይ_____ እ-ክ- አ-ዳ-ዴ ይ-ብ-ኝ- ----------------- እባክዎ አንዳንዴ ይጎብኙኝ! 0
ib-ki---ānidan--ē y--obi--u-yi! i______ ā________ y____________ i-a-i-o ā-i-a-i-ē y-g-b-n-u-y-! ------------------------------- ibakiwo ānidanidē yigobinyunyi!
Aquesta és la meva adreça. የኔ -ድ-----ህ-ነው። የ_ አ___ እ__ ነ__ የ- አ-ራ- እ-ህ ነ-። --------------- የኔ አድራሻ እዚህ ነው። 0
y--- ādir---- izīh-----i. y___ ā_______ i____ n____ y-n- ā-i-a-h- i-ī-i n-w-. ------------------------- yenē ādirasha izīhi newi.
Ens veiem demà? ነገ -ንገናኛ--? ነ_ እ_______ ነ- እ-ገ-ኛ-ን- ----------- ነገ እንገናኛለን? 0
n-g--i---e-a--al-ni? n___ i______________ n-g- i-i-e-a-y-l-n-? -------------------- nege inigenanyaleni?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. አ-ናለው- -- -ዳይ ---። አ_____ ሌ_ ጉ__ አ___ አ-ና-ው- ሌ- ጉ-ይ አ-ኝ- ------------------ አዝናለው! ሌላ ጉዳይ አለኝ። 0
āz-na-e-i---ēla g-d--- āl--yi. ā_________ l___ g_____ ā______ ā-i-a-e-i- l-l- g-d-y- ā-e-y-. ------------------------------ āzinalewi! lēla gudayi ālenyi.
Adéu! ቻው! ቻ__ ቻ-! --- ቻው! 0
ch-wi! c_____ c-a-i- ------ chawi!
A reveure! ደ-ና -ን----ኚ! ደ__ ሁ_ / ሁ__ ደ-ና ሁ- / ሁ-! ------------ ደህና ሁን / ሁኚ! 0
d--i-a --ni / -u-yī! d_____ h___ / h_____ d-h-n- h-n- / h-n-ī- -------------------- dehina huni / hunyī!
Fins aviat! በቅርቡ--ይ-ለ-/--ሻለ-!--ን-ናኛ-ን። በ___ አ___________ እ_______ በ-ር- አ-ካ-ው-አ-ሻ-ው- እ-ገ-ኛ-ን- -------------------------- በቅርቡ አይካለው/አይሻለው! እንገናኛለን። 0
b-k-i-ibu --i----w-/-y-sh-l-w-!-----e-a-ya--ni. b________ ā____________________ i______________ b-k-i-i-u ā-i-a-e-i-ā-i-h-l-w-! i-i-e-a-y-l-n-. ----------------------------------------------- bek’iribu āyikalewi/āyishalewi! inigenanyaleni.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!