Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   am የያዙ ተውላጠሮች 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [ስልሳ ስድስት]

66 [ስልሳ ስድስት]

የያዙ ተውላጠሮች 1

āgenazabī tewilat’e simi 1

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
jo – el meu እ- --የኔ እ_ – የ_ እ- – የ- ------- እኔ – የኔ 0
i-- –---nē i__ – y___ i-ē – y-n- ---------- inē – yenē
No trobo la meva clau. ቁ----ማግኘት-አልቻ-ኩም። ቁ___ ማ___ አ______ ቁ-ፌ- ማ-ኘ- አ-ቻ-ኩ-። ----------------- ቁልፌን ማግኘት አልቻልኩም። 0
k-uli--n- ma--n---i---i-h-------. k________ m________ ā____________ k-u-i-ē-i m-g-n-e-i ā-i-h-l-k-m-. --------------------------------- k’ulifēni maginyeti ālichalikumi.
No trobo el meu bitllet. ት-ቴን-ማ-ኘ--አ-ቻ-ኩም። ት___ ማ___ አ______ ት-ቴ- ማ-ኘ- አ-ቻ-ኩ-። ----------------- ትኬቴን ማግኘት አልቻልኩም። 0
t---tēn--magi-y-ti-āli-ha-i-um-. t_______ m________ ā____________ t-k-t-n- m-g-n-e-i ā-i-h-l-k-m-. -------------------------------- tikētēni maginyeti ālichalikumi.
tu – el teu አን-----------ቺ አ___ ቺ – ያ____ አ-ተ- ቺ – ያ-ተ-ቺ -------------- አንተ/ ቺ – ያንተ/ቺ 0
ānite---hī - y----e-chī ā_____ c__ – y_________ ā-i-e- c-ī – y-n-t-/-h- ----------------------- ānite/ chī – yanite/chī
Has trobat la teva clau? ቁልፍህን/ሽን-አ-ኘ-ው-ሽው? ቁ_______ አ________ ቁ-ፍ-ን-ሽ- አ-ኘ-ው-ሽ-? ------------------ ቁልፍህን/ሽን አገኘከው/ሽው? 0
k-ulif--i----h-ni -g--y--e-i-s-i-i? k________________ ā________________ k-u-i-i-i-i-s-i-i ā-e-y-k-w-/-h-w-? ----------------------------------- k’ulifihini/shini āgenyekewi/shiwi?
Has trobat el teu bitllet? ት-ት-ን/ሽን-አገኘ--/--? ት_______ አ________ ት-ት-ን-ሽ- አ-ኘ-ው-ሽ-? ------------------ ትኬትህን/ሽን አገኘከው/ሽው? 0
t-kē-i---i/shini----ny-ke-i/---w-? t_______________ ā________________ t-k-t-h-n-/-h-n- ā-e-y-k-w-/-h-w-? ---------------------------------- tikētihini/shini āgenyekewi/shiwi?
ell – el seu እ--–-የሱ እ_ – የ_ እ- – የ- ------- እሱ – የሱ 0
is- – -e-u i__ – y___ i-u – y-s- ---------- isu – yesu
Saps on és la seva clau? የ----- የ- -ን-----ቃ--/-ለሽ? የ_ ቁ__ የ_ እ___ ታ_________ የ- ቁ-ፍ የ- እ-ዳ- ታ-ቃ-ህ-ያ-ሽ- ------------------------- የሱ ቁልፍ የት እንዳለ ታውቃለህ/ያለሽ? 0
ye-u-k’----i y--- --ida-e---w--’al---/yal-sh-? y___ k______ y___ i______ t___________________ y-s- k-u-i-i y-t- i-i-a-e t-w-k-a-e-i-y-l-s-i- ---------------------------------------------- yesu k’ulifi yeti inidale tawik’alehi/yaleshi?
Saps on és el seu bitllet? የ----ት-የት--ን-ለ ታ---ህ/---? የ_ ት__ የ_ እ___ ታ_________ የ- ት-ት የ- እ-ዳ- ታ-ቃ-ህ-ያ-ሽ- ------------------------- የሱ ትኬት የት እንዳለ ታውቃለህ/ያለሽ? 0
y-----i-ē-- ye---in-dal--t--i-’-le-i-y-le---? y___ t_____ y___ i______ t___________________ y-s- t-k-t- y-t- i-i-a-e t-w-k-a-e-i-y-l-s-i- --------------------------------------------- yesu tikēti yeti inidale tawik’alehi/yaleshi?
ella – el seu እሷ-----ሷ እ_ – የ__ እ- – የ-ሷ -------- እሷ – የእሷ 0
is-a ----’iswa i___ – y______ i-w- – y-’-s-a -------------- iswa – ye’iswa
Els seus diners han desaparegut. የእሷ ገንዘ- -ለም። የ__ ገ___ የ___ የ-ሷ ገ-ዘ- የ-ም- ------------- የእሷ ገንዘብ የለም። 0
ye’is-a -e-i--b---e-emi. y______ g_______ y______ y-’-s-a g-n-z-b- y-l-m-. ------------------------ ye’iswa genizebi yelemi.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. እ- -እሷ--ባን- ካ-ድም የለም። እ_ የ__ የ___ ካ___ የ___ እ- የ-ሷ የ-ን- ካ-ድ- የ-ም- --------------------- እና የእሷ የባንክ ካርድም የለም። 0
i-- ye’-sw- y----i-- -a---imi ----mi. i__ y______ y_______ k_______ y______ i-a y-’-s-a y-b-n-k- k-r-d-m- y-l-m-. ------------------------------------- ina ye’iswa yebaniki karidimi yelemi.
nosaltres – el nostre እ--– የእኛ እ_ – የ__ እ- – የ-ኛ -------- እኛ – የእኛ 0
i--a----e’-nya i___ – y______ i-y- – y-’-n-a -------------- inya – ye’inya
El nostre avi està malalt. የእኛ-ወ----ያት-ህ---- --። የ__ ወ__ አ__ ህ____ ነ__ የ-ኛ ወ-ድ አ-ት ህ-ም-ኛ ነ-። --------------------- የእኛ ወንድ አያት ህመምተኛ ነው። 0
ye---ya ---i---ā--t- him-m-te-ya ne--. y______ w_____ ā____ h__________ n____ y-’-n-a w-n-d- ā-a-i h-m-m-t-n-a n-w-. -------------------------------------- ye’inya wenidi āyati himemitenya newi.
La nostra àvia està bé de salut. የ----ት -ያ- --- ናት። የ__ ሴ_ አ__ ጤ__ ና__ የ-ኛ ሴ- አ-ት ጤ-ኛ ና-። ------------------ የእኛ ሴት አያት ጤነኛ ናት። 0
ye------sēti-āy----t---eny--n---. y______ s___ ā____ t_______ n____ y-’-n-a s-t- ā-a-i t-ē-e-y- n-t-. --------------------------------- ye’inya sēti āyati t’ēnenya nati.
vosaltres – el vostre እ-ን- – የ-ና-ተ እ___ – የ____ እ-ን- – የ-ና-ተ ------------ እናንተ – የእናንተ 0
i---i-- –--e’---nite i______ – y_________ i-a-i-e – y-’-n-n-t- -------------------- inanite – ye’inanite
Nens, on és el vostre pare? ልጆች- የ---ተ--ባ- የ- --? ል___ የ____ አ__ የ_ ነ__ ል-ች- የ-ና-ተ አ-ት የ- ነ-? --------------------- ልጆች! የእናንተ አባት የት ነው? 0
lijoc------’i-----e ---ti ---- -ew-? l_______ y_________ ā____ y___ n____ l-j-c-i- y-’-n-n-t- ā-a-i y-t- n-w-? ------------------------------------ lijochi! ye’inanite ābati yeti newi?
Nens, on és la vostra mare? ልጆች--የእ-ንተ-እናት-የት-ና-? ል___ የ____ እ__ የ_ ና__ ል-ች- የ-ና-ተ እ-ት የ- ና-? --------------------- ልጆች! የእናንተ እናት የት ናት? 0
li--chi- --’i-an-te i-a----et--n---? l_______ y_________ i____ y___ n____ l-j-c-i- y-’-n-n-t- i-a-i y-t- n-t-? ------------------------------------ lijochi! ye’inanite inati yeti nati?

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!