Manual de conversa

ca L’esport   »   am ስፖርት

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [አርባ ዘጠኝ]

49 [āriba zet’enyi]

ስፖርት

siporiti

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Practiques cap esport? የ-ው-ት -ን-ስቃ- ት-ራ--/ሪያ--? የ____ እ_____ ት__________ የ-ው-ት እ-ቅ-ቃ- ት-ራ-ህ-ሪ-ለ-? ------------------------ የሰውነት እንቅስቃሴ ትሰራለህ/ሪያለሽ? 0
y-se-ineti--ni--i-i----- -is-ra-e-i/-ī---e---? y_________ i____________ t____________________ y-s-w-n-t- i-i-’-s-k-a-ē t-s-r-l-h-/-ī-a-e-h-? ---------------------------------------------- yesewineti inik’isik’asē tiseralehi/rīyaleshi?
Sí, em cal moure. አ--፤----ስ-- -ድረ---ለ-ኝ። አ_ ፤ እ_____ ማ___ አ____ አ- ፤ እ-ቅ-ቃ- ማ-ረ- አ-ብ-። ---------------------- አዎ ፤ እንቅስቃሴ ማድረግ አለብኝ። 0
āwo - ini----i-’a-ē ----r------e--n-i. ā__ ; i____________ m_______ ā________ ā-o ; i-i-’-s-k-a-ē m-d-r-g- ā-e-i-y-. -------------------------------------- āwo ; inik’isik’asē madiregi ālebinyi.
Vaig al centre esportiu. እኔ--ስ-ርት-ክለ- -ባል ነኝ። እ_ የ____ ክ__ አ__ ነ__ እ- የ-ፖ-ት ክ-ቡ አ-ል ነ-። -------------------- እኔ የስፖርት ክለቡ አባል ነኝ። 0
in--y-s------i-k-l-----ba-- nen--. i__ y_________ k_____ ā____ n_____ i-ē y-s-p-r-t- k-l-b- ā-a-i n-n-i- ---------------------------------- inē yesiporiti kilebu ābali nenyi.
Juguem a futbol. እኛ-እ-ር ---እን-ወ---። እ_ እ__ ካ_ እ_______ እ- እ-ር ካ- እ-ጫ-ታ-ን- ------------------ እኛ እግር ካስ እንጫወታለን። 0
i--a -gi-i-k-s- -ni-h-aweta---i. i___ i____ k___ i_______________ i-y- i-i-i k-s- i-i-h-a-e-a-e-i- -------------------------------- inya igiri kasi inich’awetaleni.
A vegades nedem. አ-ዳ-ዴ-እ----ን። አ____ እ______ አ-ዳ-ዴ እ-ዋ-ለ-። ------------- አንዳንዴ እንዋኛለን። 0
ā-ida--dē-in-w-nyal--i. ā________ i____________ ā-i-a-i-ē i-i-a-y-l-n-. ----------------------- ānidanidē iniwanyaleni.
O fem moto. ወ-ም ሳይ-- ---ዳለ-። ወ__ ሳ___ እ______ ወ-ም ሳ-ክ- እ-ነ-ለ-። ---------------- ወይም ሳይክል እንነዳለን። 0
we-------y-------n-n-d--en-. w_____ s_______ i___________ w-y-m- s-y-k-l- i-i-e-a-e-i- ---------------------------- weyimi sayikili ininedaleni.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. በ- ከ---ውስጥ-የ--ር ካስ -- (-ታ-የም)-አለ። በ_ ከ__ ው__ የ___ ካ_ ሜ_ (______ አ__ በ- ከ-ማ ው-ጥ የ-ግ- ካ- ሜ- (-ታ-የ-) አ-። --------------------------------- በኛ ከተማ ውስጥ የእግር ካስ ሜዳ (ስታዲየም) አለ። 0
b--ya ------ w-s-t---ye---i-i -asi mēda -sitadī-emi---le. b____ k_____ w______ y_______ k___ m___ (___________ ā___ b-n-a k-t-m- w-s-t-i y-’-g-r- k-s- m-d- (-i-a-ī-e-i- ā-e- --------------------------------------------------------- benya ketema wisit’i ye’igiri kasi mēda (sitadīyemi) āle.
També hi ha una piscina amb sauna. መ---ገ-- ከ--ው--ጋ-- አለ። መ__ ገ__ ከ ሳ__ ጋ__ አ__ መ-ኛ ገ-ዳ ከ ሳ-ና ጋ-ም አ-። --------------------- መዋኛ ገንዳ ከ ሳውና ጋርም አለ። 0
me-any--ge--d------aw-n- g-r-m- ---. m______ g_____ k_ s_____ g_____ ā___ m-w-n-a g-n-d- k- s-w-n- g-r-m- ā-e- ------------------------------------ mewanya genida ke sawina garimi āle.
I hi ha un camp de golf. እ---ጎ-- -ዳ አለ። እ_ የ___ ሜ_ አ__ እ- የ-ል- ሜ- አ-። -------------- እና የጎልፍ ሜዳ አለ። 0
i---yego-ifi ---- āle. i__ y_______ m___ ā___ i-a y-g-l-f- m-d- ā-e- ---------------------- ina yegolifi mēda āle.
Què hi ha a la televisió? በቴ--ዥ- ም--አለ? በ_____ ም_ አ__ በ-ሌ-ዥ- ም- አ-? ------------- በቴሌቪዥን ምን አለ? 0
b-t-lēvī--ini----i-ā-e? b____________ m___ ā___ b-t-l-v-z-i-i m-n- ā-e- ----------------------- betēlēvīzhini mini āle?
Hi ha un partit de futbol. አ-- የእግር ካስ--ዋታ አለ። አ__ የ___ ካ_ ጨ__ አ__ አ-ን የ-ግ- ካ- ጨ-ታ አ-። ------------------- አሁን የእግር ካስ ጨዋታ አለ። 0
ā---i --’--iri----i--h’e---a---e. ā____ y_______ k___ c_______ ā___ ā-u-i y-’-g-r- k-s- c-’-w-t- ā-e- --------------------------------- āhuni ye’igiri kasi ch’ewata āle.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. የ-ር-ን-ቡ-ን--እን----ጋር-እየ--ወ- ነው። የ____ ቡ__ ከ_____ ጋ_ እ_____ ነ__ የ-ር-ን ቡ-ን ከ-ን-ሊ- ጋ- እ-ተ-ወ- ነ-። ------------------------------ የጀርመን ቡድን ከእንግሊዝ ጋር እየተጫወተ ነው። 0
yej-------------i-ke----gilīz--g--i-i--t-c-’-we-e--e-i. y_________ b_____ k___________ g___ i____________ n____ y-j-r-m-n- b-d-n- k-’-n-g-l-z- g-r- i-e-e-h-a-e-e n-w-. ------------------------------------------------------- yejerimeni budini ke’inigilīzi gari iyetech’awete newi.
Qui guanya? ማን ያሸ-ፋል? ማ_ ያ_____ ማ- ያ-ን-ል- --------- ማን ያሸንፋል? 0
m-n--y--henif-li? m___ y___________ m-n- y-s-e-i-a-i- ----------------- mani yashenifali?
No en tinc ni idea. ለመ--ት-ያ-ግ-ኛ-። ለ____ ያ______ ለ-ገ-ት ያ-ግ-ኛ-። ------------- ለመገመት ያዳግተኛል። 0
l--e--m--i ----g--e---l-. l_________ y_____________ l-m-g-m-t- y-d-g-t-n-a-i- ------------------------- lemegemeti yadagitenyali.
De moment, és un empat. እ-ከ-አሁ- አ--ፊው አልታ----። እ__ አ__ አ____ አ_____ ። እ-ከ አ-ን አ-ና-ው አ-ታ-ቀ- ። ---------------------- እስከ አሁን አሸናፊው አልታወቀም ። 0
is-ke -h-ni---h-n---w--āl-----k--m- . i____ ā____ ā_________ ā___________ . i-i-e ā-u-i ā-h-n-f-w- ā-i-a-e-’-m- . ------------------------------------- isike āhuni āshenafīwi ālitawek’emi .
L’àrbitre és de Bèlgica. ዳኛ--------ነ-። ዳ__ ከ____ ነ__ ዳ-ው ከ-ል-ም ነ-። ------------- ዳኛው ከቤልጄም ነው። 0
dany--i-k-b--i---- -ew-. d______ k_________ n____ d-n-a-i k-b-l-j-m- n-w-. ------------------------ danyawi kebēlijēmi newi.
Ara hi ha un penal. አ-ን--ፁም-ቅጣ--ምት---። አ__ ፍ__ ቅ__ ም_ ነ__ አ-ን ፍ-ም ቅ-ት ም- ነ-። ------------------ አሁን ፍፁም ቅጣት ምት ነው። 0
ā---i-f-t-s-u-i--’i-’a-i-m--i-----. ā____ f_______ k_______ m___ n____ ā-u-i f-t-s-u-i k-i-’-t- m-t- n-w-. ----------------------------------- āhuni fit͟s’umi k’it’ati miti newi.
Gol! U a zero! ጎ----ን--ለ--። ጎ__ አ__ ለ___ ጎ-! አ-ድ ለ-ሮ- ------------ ጎል! አንድ ለዜሮ። 0
g-l-! -n-d---ezē--. g____ ā____ l______ g-l-! ā-i-i l-z-r-. ------------------- goli! ānidi lezēro.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!