Manual de conversa

ca gran - petit   »   am ትልቅ ትንሽ

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [ስልሳ ስምንት]

68 [silisa siminiti]

ትልቅ ትንሽ

[tilik’i – tinishi]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
gran i petit ት-- እና---ሽ ት__ እ_ ት__ ት-ቅ እ- ት-ሽ ---------- ትልቅ እና ትንሽ 0
t-li-’i i---tinishi t______ i__ t______ t-l-k-i i-a t-n-s-i ------------------- tilik’i ina tinishi
L’elefant és gran. ዝ-ን--ል--ነው ዝ__ ት__ ነ_ ዝ-ን ት-ቅ ነ- ---------- ዝሆን ትልቅ ነው 0
z----- ti---’i ---i z_____ t______ n___ z-h-n- t-l-k-i n-w- ------------------- zihoni tilik’i newi
El ratolí és petit. አይጥ --- -ት አ__ ት__ ና_ አ-ጥ ት-ሽ ና- ---------- አይጥ ትንሽ ናት 0
āy--’- t-ni--- n--i ā_____ t______ n___ ā-i-’- t-n-s-i n-t- ------------------- āyit’i tinishi nati
fosc i clar ጨለማ-እና-ብር-ን ጨ__ እ_ ብ___ ጨ-ማ እ- ብ-ሃ- ----------- ጨለማ እና ብርሃን 0
ch’-le-- i---b--ih-ni c_______ i__ b_______ c-’-l-m- i-a b-r-h-n- --------------------- ch’elema ina birihani
La nit és fosca. ለሊት --ማ ነ-። ለ__ ጨ__ ነ__ ለ-ት ጨ-ማ ነ-። ----------- ለሊት ጨለማ ነው። 0
l-l--i-c--elema ---i. l_____ c_______ n____ l-l-t- c-’-l-m- n-w-. --------------------- lelīti ch’elema newi.
El dia és clar. ቀን--ር-ን-ነ-። ቀ_ ብ___ ነ__ ቀ- ብ-ሃ- ነ-። ----------- ቀን ብርሃን ነው። 0
k’-ni-b-r-h--- n--i. k____ b_______ n____ k-e-i b-r-h-n- n-w-. -------------------- k’eni birihani newi.
vell i jove ሽማ-ሌ -ና---ት ሽ___ እ_ ወ__ ሽ-ግ- እ- ወ-ት ----------- ሽማግሌ እና ወጣት 0
s-imag-lē ina w-t-ati s________ i__ w______ s-i-a-i-ē i-a w-t-a-i --------------------- shimagilē ina wet’ati
El nostre avi és molt vell. የ-- ወንድ--ያ- -----ማ-----። የ__ ወ__ አ__ በ__ ሽ___ ነ__ የ-ኛ ወ-ድ አ-ት በ-ም ሽ-ግ- ነ-። ------------------------ የእኛ ወንድ አያት በጣም ሽማግሌ ነው። 0
y--i-----e-id----at- b-t’--- shim----ē ne--.-| y______ w_____ ā____ b______ s________ n____ | y-’-n-a w-n-d- ā-a-i b-t-a-i s-i-a-i-ē n-w-. | ---------------------------------------------- ye’inya wenidi āyati bet’ami shimagilē newi. |
Fa 70 anys encara era jove. ከ -- -መት በፊት ---ወጣት ነበረ። ከ 7_ አ__ በ__ እ_ ወ__ ነ___ ከ 7- አ-ት በ-ት እ- ወ-ት ነ-ረ- ------------------------ ከ 70 አመት በፊት እሱ ወጣት ነበረ። 0
ke-----m--i-befī-i-i-u---t’-t--n--ere. k_ 7_ ā____ b_____ i__ w______ n______ k- 7- ā-e-i b-f-t- i-u w-t-a-i n-b-r-. -------------------------------------- ke 70 āmeti befīti isu wet’ati nebere.
bell i lleig ው--እና--ስ-ያሚ ው_ እ_ አ____ ው- እ- አ-ቀ-ሚ ----------- ውብ እና አስቀያሚ 0
wib- i-a-ā-ik--yamī w___ i__ ā_________ w-b- i-a ā-i-’-y-m- ------------------- wibi ina āsik’eyamī
La papallona és bonica. ቢ-ቢሮ ቆ-ጆ---። ቢ___ ቆ__ ነ__ ቢ-ቢ- ቆ-ጆ ነ-። ------------ ቢራቢሮ ቆንጆ ነው። 0
bī--bī-o --o--j- new-. b_______ k______ n____ b-r-b-r- k-o-i-o n-w-. ---------------------- bīrabīro k’onijo newi.
L’aranya és lletja. ሸ--ት-----ሚ -ት። ሸ___ አ____ ና__ ሸ-ሪ- አ-ቀ-ሚ ና-። -------------- ሸረሪት አስቀያሚ ናት። 0
s-e-e---i--si---y-m--n--i. s________ ā_________ n____ s-e-e-ī-i ā-i-’-y-m- n-t-. -------------------------- shererīti āsik’eyamī nati.
gras i prim ወፍራ---ና ቀጭን ወ___ እ_ ቀ__ ወ-ራ- እ- ቀ-ን ----------- ወፍራም እና ቀጭን 0
wef--am----a k’-ch’ini w_______ i__ k________ w-f-r-m- i-a k-e-h-i-i ---------------------- wefirami ina k’ech’ini
Una dona de cent quilos és grassa. መ-----የምት-ዝን--- ወ--ም--ት። መ_ ኪ_ የ_____ ሴ_ ወ___ ና__ መ- ኪ- የ-ት-ዝ- ሴ- ወ-ራ- ና-። ------------------------ መቶ ኪሎ የምትመዝን ሴት ወፍራም ናት። 0
me-o kīl- -em-t-mezini--ē-i-wef-ram----ti. m___ k___ y___________ s___ w_______ n____ m-t- k-l- y-m-t-m-z-n- s-t- w-f-r-m- n-t-. ------------------------------------------ meto kīlo yemitimezini sēti wefirami nati.
Un home de cinquanta quilos és prim. ሃ-- ኪሎ የ-መዝ--ወ-ድ -ጫ---ው። ሃ__ ኪ_ የ____ ወ__ ቀ__ ነ__ ሃ-ሳ ኪ- የ-መ-ን ወ-ድ ቀ-ጫ ነ-። ------------------------ ሃምሳ ኪሎ የሚመዝን ወንድ ቀጫጫ ነው። 0
h--------lo--e---e--n- w-n--i-k----’a-h-a ne--. h_____ k___ y_________ w_____ k__________ n____ h-m-s- k-l- y-m-m-z-n- w-n-d- k-e-h-a-h-a n-w-. ----------------------------------------------- hamisa kīlo yemīmezini wenidi k’ech’ach’a newi.
car i barat ው- -ና--ር-ሽ ው_ እ_ እ___ ው- እ- እ-ካ- ---------- ውድ እና እርካሽ 0
w--i i-a-ir-k---i w___ i__ i_______ w-d- i-a i-i-a-h- ----------------- widi ina irikashi
El cotxe és car. መ--ው-ውድ ነ-። መ___ ው_ ነ__ መ-ና- ው- ነ-። ----------- መኪናው ውድ ነው። 0
me-īna----idi----i. m_______ w___ n____ m-k-n-w- w-d- n-w-. ------------------- mekīnawi widi newi.
El diari és barat. ጋዜጣ- እ--- -ው ። ጋ___ እ___ ነ_ ። ጋ-ጣ- እ-ካ- ነ- ። -------------- ጋዜጣው እርካሽ ነው ። 0
ga-----w- ir--a-hi ---i . g________ i_______ n___ . g-z-t-a-i i-i-a-h- n-w- . ------------------------- gazēt’awi irikashi newi .

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...