Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   am መግለጫዎች 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [ሰባ ዘጠኝ]

79 [seba zet’enyi]

መግለጫዎች 2

k’it͟s’ili 2

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Porto un vestit blau. ስ--ዊ ቀ-- ለ---ው። ስ___ ቀ__ ለ_____ ስ-ያ- ቀ-ስ ለ-ሻ-ው- --------------- ስማያዊ ቀሚስ ለብሻለው። 0
si-a-awī k’emī----ebi-----w-. s_______ k______ l___________ s-m-y-w- k-e-ī-i l-b-s-a-e-i- ----------------------------- simayawī k’emīsi lebishalewi.
Porto un vestit vermell. ቀይ -ሚስ ለ-ሻለ-። ቀ_ ቀ__ ለ_____ ቀ- ቀ-ስ ለ-ሻ-ው- ------------- ቀይ ቀሚስ ለብሻለው። 0
k’e---k’emīsi-l-bis-ale--. k____ k______ l___________ k-e-i k-e-ī-i l-b-s-a-e-i- -------------------------- k’eyi k’emīsi lebishalewi.
Porto un vestit verd. አረ-ጋዴ -ሚ- ለ-ሻ--። አ____ ቀ__ ለ_____ አ-ን-ዴ ቀ-ስ ለ-ሻ-ው- ---------------- አረንጋዴ ቀሚስ ለብሻለው። 0
ā--ni--d---’-m-s--leb-shal-w-. ā________ k______ l___________ ā-e-i-a-ē k-e-ī-i l-b-s-a-e-i- ------------------------------ ārenigadē k’emīsi lebishalewi.
Compro una bossa negra. ጥቁር ቦ-- እየገዛ- ነ-። ጥ__ ቦ__ እ____ ነ__ ጥ-ር ቦ-ሳ እ-ገ-ው ነ-። ----------------- ጥቁር ቦርሳ እየገዛው ነኝ። 0
t’--’u-i -ori-a-i-e-ez-w----nyi. t_______ b_____ i________ n_____ t-i-’-r- b-r-s- i-e-e-a-i n-n-i- -------------------------------- t’ik’uri borisa iyegezawi nenyi.
Compro una bossa marró. ቡ- ቦር---የ-ዛው -ኝ። ቡ_ ቦ__ እ____ ነ__ ቡ- ቦ-ሳ እ-ገ-ው ነ-። ---------------- ቡኒ ቦርሳ እየገዛው ነኝ። 0
bunī-b--i-------ez--i neny-. b___ b_____ i________ n_____ b-n- b-r-s- i-e-e-a-i n-n-i- ---------------------------- bunī borisa iyegezawi nenyi.
Compro una bossa blanca. ነ---ር- እ-ገዛ- ነኝ። ነ_ ቦ__ እ____ ነ__ ነ- ቦ-ሳ እ-ገ-ው ነ-። ---------------- ነጭ ቦርሳ እየገዛው ነኝ። 0
n--h’- ---i-a iye-eza-- ne---. n_____ b_____ i________ n_____ n-c-’- b-r-s- i-e-e-a-i n-n-i- ------------------------------ nech’i borisa iyegezawi nenyi.
Necessito un cotxe nou. አዲስ--ኪ- -ስፈል--ል። አ__ መ__ ያ_______ አ-ስ መ-ና ያ-ፈ-ገ-ል- ---------------- አዲስ መኪና ያስፈልገኛል። 0
ād----m-k-na--a----l---ny-l-. ā____ m_____ y_______________ ā-ī-i m-k-n- y-s-f-l-g-n-a-i- ----------------------------- ādīsi mekīna yasifeligenyali.
Necessito un cotxe ràpid. ፈ-ን--ኪና ያስፈ----። ፈ__ መ__ ያ_______ ፈ-ን መ-ና ያ-ፈ-ገ-ል- ---------------- ፈጣን መኪና ያስፈልገኛል። 0
fet---- ---īn--y--if--i--nya--. f______ m_____ y_______________ f-t-a-i m-k-n- y-s-f-l-g-n-a-i- ------------------------------- fet’ani mekīna yasifeligenyali.
Necessito un cotxe còmode. ምቹ---- ያስፈል-ኛል። ም_ መ__ ያ_______ ም- መ-ና ያ-ፈ-ገ-ል- --------------- ምቹ መኪና ያስፈልገኛል። 0
michu-m-kī-a-y---f-li-e-y--i. m____ m_____ y_______________ m-c-u m-k-n- y-s-f-l-g-n-a-i- ----------------------------- michu mekīna yasifeligenyali.
A dalt hi viu una dona gran / vella. ትል- ሴ- --ይ-ት-ራለች። ት__ ሴ_ ከ__ ት_____ ት-ቅ ሴ- ከ-ይ ት-ራ-ች- ----------------- ትልቅ ሴት ከላይ ትኖራለች። 0
t--i-’i----i-k-la---ti---alec--. t______ s___ k_____ t___________ t-l-k-i s-t- k-l-y- t-n-r-l-c-i- -------------------------------- tilik’i sēti kelayi tinoralechi.
A dalt hi viu una dona grassa. ወፍራ- -ት -ላይ ት-ራለች። ወ___ ሴ_ ከ__ ት_____ ወ-ራ- ሴ- ከ-ይ ት-ራ-ች- ------------------ ወፍራም ሴት ከላይ ትኖራለች። 0
w--ira-- sē---ke-ay--t--------hi. w_______ s___ k_____ t___________ w-f-r-m- s-t- k-l-y- t-n-r-l-c-i- --------------------------------- wefirami sēti kelayi tinoralechi.
A baix hi viu una dona curiosa. ጉ---ት-ከላይ ትኖ-ለች። ጉ_ ሴ_ ከ__ ት_____ ጉ- ሴ- ከ-ይ ት-ራ-ች- ---------------- ጉጉ ሴት ከላይ ትኖራለች። 0
gug- -ēt- ke--yi-t-no--l-chi. g___ s___ k_____ t___________ g-g- s-t- k-l-y- t-n-r-l-c-i- ----------------------------- gugu sēti kelayi tinoralechi.
Els nostres convidats eren gent simpàtica. እ-ግዶቻች- -ሩ --ች-ነ-ሩ። እ______ ጥ_ ሰ__ ነ___ እ-ግ-ቻ-ን ጥ- ሰ-ች ነ-ሩ- ------------------- እንግዶቻችን ጥሩ ሰዎች ነበሩ። 0
i---id-ch-----i---i-u -e------neb--u. i______________ t____ s______ n______ i-i-i-o-h-c-i-i t-i-u s-w-c-i n-b-r-. ------------------------------------- inigidochachini t’iru sewochi neberu.
Els nostres convidats eren gent educada. እ---ቻችን ትሁ- ሰ-ች----። እ______ ት__ ሰ__ ነ___ እ-ግ-ቻ-ን ት-ት ሰ-ች ነ-ሩ- -------------------- እንግዶቻችን ትሁት ሰዎች ነበሩ። 0
inig---c---hin- t-huti s--och- n----u. i______________ t_____ s______ n______ i-i-i-o-h-c-i-i t-h-t- s-w-c-i n-b-r-. -------------------------------------- inigidochachini tihuti sewochi neberu.
Els nostres convidats eren gent interessant. እንግዶ-ች--አ--ሳች------በ-። እ______ አ____ ሰ__ ነ___ እ-ግ-ቻ-ን አ-ደ-ች ሰ-ች ነ-ሩ- ---------------------- እንግዶቻችን አስደሳች ሰዎች ነበሩ። 0
i---id--h--h--i ā-i-esac-i s-woch---e-e-u. i______________ ā_________ s______ n______ i-i-i-o-h-c-i-i ā-i-e-a-h- s-w-c-i n-b-r-. ------------------------------------------ inigidochachini āsidesachi sewochi neberu.
Tinc uns fills encantadors. ፍቅር ----ልጆ- አ-ኝ ፍ__ የ__ ል__ አ__ ፍ-ር የ-ኑ ል-ች አ-ኝ --------------- ፍቅር የሆኑ ልጆች አሉኝ 0
f-k-i-----h----l--o-hi-ālun-i f______ y_____ l______ ā_____ f-k-i-i y-h-n- l-j-c-i ā-u-y- ----------------------------- fik’iri yehonu lijochi ālunyi
Però els veïns tenen uns nens maleducats. ግ- ጎ--ቶቼ-አ-ቸ-ሪ ልጆች -ላ-ው ግ_ ጎ____ አ____ ል__ አ___ ግ- ጎ-ቤ-ቼ አ-ቸ-ሪ ል-ች አ-ቸ- ----------------------- ግን ጎረቤቶቼ አስቸጋሪ ልጆች አላቸው 0
gini -o-eb--o--ē-ā--ch--a-ī----oc-i āl---e-i g___ g__________ ā_________ l______ ā_______ g-n- g-r-b-t-c-ē ā-i-h-g-r- l-j-c-i ā-a-h-w- -------------------------------------------- gini gorebētochē āsichegarī lijochi ālachewi
Que es porten bé els seus fills? የእናን- -ጆ---- ናቸው? የ____ ል__ ጨ_ ና___ የ-ና-ተ ል-ች ጨ- ና-ው- ----------------- የእናንተ ልጆች ጨዋ ናቸው? 0
ye’-na--te --joch--c--e-- na---wi? y_________ l______ c_____ n_______ y-’-n-n-t- l-j-c-i c-’-w- n-c-e-i- ---------------------------------- ye’inanite lijochi ch’ewa nachewi?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...