Manual de conversa

ca Fer neteja   »   am ቤት ጽዳት

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [አስራ ስምንት]

18 [āsira siminiti]

ቤት ጽዳት

[yebēti ts’idati]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Avui és dissabte. ዛሬ-ቅዳ- --። ዛ_ ቅ__ ነ__ ዛ- ቅ-ሜ ነ-። ---------- ዛሬ ቅዳሜ ነው። 0
z----k---a-ē-n---. z___ k______ n____ z-r- k-i-a-ē n-w-. ------------------ zarē k’idamē newi.
Avui tenim temps. ዛሬ--ኛ-ጊዜ አለ-። ዛ_ እ_ ጊ_ አ___ ዛ- እ- ጊ- አ-ን- ------------- ዛሬ እኛ ጊዜ አለን። 0
z----i--a----ē-āl-ni. z___ i___ g___ ā_____ z-r- i-y- g-z- ā-e-i- --------------------- zarē inya gīzē āleni.
Avui netegem l’apartament. ዛ---ኛ -ት--ና----። ዛ_ እ_ ቤ_ እ______ ዛ- እ- ቤ- እ-ፀ-ለ-። ---------------- ዛሬ እኛ ቤት እናፀዳለን። 0
z-r- -n-a -ēti -nat--’e-ale-i. z___ i___ b___ i_____________ z-r- i-y- b-t- i-a-͟-’-d-l-n-. ------------------------------ zarē inya bēti inat͟s’edaleni.
Jo netejo la cambra de bany. እ---ታጠቢ---ቱን-እ-ፀ-ው-ነ-። እ_ መ____ ቤ__ እ____ ነ__ እ- መ-ጠ-ያ ቤ-ን እ-ፀ-ው ነ-። ---------------------- እኔ መታጠቢያ ቤቱን እያፀዳው ነው። 0
i-- met-t-e-ī-a b-tu-i i--t͟s-ed-wi---w-. i__ m__________ b_____ i__________ n____ i-ē m-t-t-e-ī-a b-t-n- i-a-͟-’-d-w- n-w-. ----------------------------------------- inē metat’ebīya bētuni iyat͟s’edawi newi.
El meu marit renta el cotxe. የእኔ -ል--ኪና እያ-በ -ው የ__ ባ_ መ__ እ___ ነ_ የ-ኔ ባ- መ-ና እ-ጠ- ነ- ------------------ የእኔ ባል መኪና እያጠበ ነው 0
ye-inē -a---mek-na-iy---ebe n-wi y_____ b___ m_____ i_______ n___ y-’-n- b-l- m-k-n- i-a-’-b- n-w- -------------------------------- ye’inē bali mekīna iyat’ebe newi
Els nens netegen les bicicletes. ልጆ- ሳ-ክ-ች--እ--ዱ--ቸ-። ል__ ሳ_____ እ___ ና___ ል-ቹ ሳ-ክ-ች- እ-ፀ- ና-ው- -------------------- ልጆቹ ሳይክሎችን እያፀዱ ናቸው። 0
l-j--h- -a--k-loc-ini-iy--͟-’-----a---w-. l______ s____________ i________ n_______ l-j-c-u s-y-k-l-c-i-i i-a-͟-’-d- n-c-e-i- ----------------------------------------- lijochu sayikilochini iyat͟s’edu nachewi.
L’àvia rega les flors. ሴት-አ-ቴ--በቦቹ- -ሃ -ያጠጣች ነ-። ሴ_ አ__ አ____ ው_ እ____ ነ__ ሴ- አ-ቴ አ-ቦ-ን ው- እ-ጠ-ች ነ-። ------------------------- ሴት አያቴ አበቦቹን ውሃ እያጠጣች ነው። 0
s-t---y-t- ā-e-o--u-i-w--- ------t-achi -e--. s___ ā____ ā_________ w___ i___________ n____ s-t- ā-a-ē ā-e-o-h-n- w-h- i-a-’-t-a-h- n-w-. --------------------------------------------- sēti āyatē ābebochuni wiha iyat’et’achi newi.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. ል-- -ል-ችን---ል-እያ-ዱ-ናቸው። ል__ የ____ ክ__ እ___ ና___ ል-ቹ የ-ጆ-ን ክ-ል እ-ጸ- ና-ው- ----------------------- ልጆቹ የልጆችን ክፍል እያጸዱ ናቸው። 0
l-----u-y-l-j-c-i-----fi---iya-s’--u --c--w-. l______ y__________ k_____ i________ n_______ l-j-c-u y-l-j-c-i-i k-f-l- i-a-s-e-u n-c-e-i- --------------------------------------------- lijochu yelijochini kifili iyats’edu nachewi.
El meu marit ordena el seu escriptori. ባሌ የራ-- ጠረዼ- እያ-- --። ባ_ የ___ ጠ___ እ___ ነ__ ባ- የ-ሱ- ጠ-ዼ- እ-ፀ- ነ-። --------------------- ባሌ የራሱን ጠረዼዛ እያፀዳ ነው። 0
b-lē-y-r------t---eዼz---y-t-s---a-n-wi. b___ y_______ t_______ i________ n____ b-l- y-r-s-n- t-e-e-z- i-a-͟-’-d- n-w-. --------------------------------------- balē yerasuni t’ereዼza iyat͟s’eda newi.
(Jo) poso la roba a la rentadora. እኔ ---ቹን --ቢ- ማ-ን--ስ--እ--ገባ--ነው። እ_ ል____ ማ___ ማ__ ው__ እ_____ ነ__ እ- ል-ሶ-ን ማ-ቢ- ማ-ን ው-ጥ እ-ስ-ባ- ነ-። -------------------------------- እኔ ልብሶቹን ማጠቢያ ማሽን ውስጥ እያስገባው ነው። 0
inē li-i-o-hu------’-b--a-m--hi-i -i-i--i---as-ge---i -e-i. i__ l__________ m________ m______ w______ i__________ n____ i-ē l-b-s-c-u-i m-t-e-ī-a m-s-i-i w-s-t-i i-a-i-e-a-i n-w-. ----------------------------------------------------------- inē libisochuni mat’ebīya mashini wisit’i iyasigebawi newi.
(Jo) estenc la roba. እኔ-ል---እያ-ጣ----። እ_ ል__ እ____ ነ__ እ- ል-ስ እ-ሰ-ው ነ-። ---------------- እኔ ልብስ እያሰጣው ነው። 0
inē-l-b--- iyaset’--i ---i. i__ l_____ i_________ n____ i-ē l-b-s- i-a-e-’-w- n-w-. --------------------------- inē libisi iyaset’awi newi.
(Jo) planxo la roba. እኔ--ብ-ቹን-እየተ-ስ-- --። እ_ ል____ እ______ ነ__ እ- ል-ሶ-ን እ-ተ-ስ-ኝ ነ-። -------------------- እኔ ልብሶቹን እየተኮስኩኝ ነው። 0
inē--ibiso----i --e-ekosi--ny--n-wi. i__ l__________ i_____________ n____ i-ē l-b-s-c-u-i i-e-e-o-i-u-y- n-w-. ------------------------------------ inē libisochuni iyetekosikunyi newi.
Les finestres estan brutes. መ-ኮቶ- ቆሻ--ና-ው። መ____ ቆ__ ና___ መ-ኮ-ቹ ቆ-ሻ ና-ው- -------------- መስኮቶቹ ቆሻሻ ናቸው። 0
m--i-otoc-u-k-o-h--h- na--ewi. m__________ k________ n_______ m-s-k-t-c-u k-o-h-s-a n-c-e-i- ------------------------------ mesikotochu k’oshasha nachewi.
El terra està brut. ወ-----ሻ ነው። ወ__ ቆ__ ነ__ ወ-ሉ ቆ-ሻ ነ-። ----------- ወለሉ ቆሻሻ ነው። 0
we---u-k’-sha--a-n-w-. w_____ k________ n____ w-l-l- k-o-h-s-a n-w-. ---------------------- welelu k’oshasha newi.
La vaixella és bruta. መ-ገቢ- እቃ- ቆ-ሻ-ነ-። መ____ እ__ ቆ__ ነ__ መ-ገ-ያ እ-ው ቆ-ሻ ነ-። ----------------- መመገቢያ እቃው ቆሻሻ ነው። 0
mem-ge-īy--i-’-wi--’osh-----ne--. m_________ i_____ k________ n____ m-m-g-b-y- i-’-w- k-o-h-s-a n-w-. --------------------------------- memegebīya ik’awi k’oshasha newi.
Qui neteja les finestres? መ-ኮ-ቹን -ሚ--ዳ--ማ- ነው? መ_____ የ_____ ማ_ ነ__ መ-ኮ-ቹ- የ-ያ-ዳ- ማ- ነ-? -------------------- መስኮቶቹን የሚያጸዳው ማን ነው? 0
m----ot--hu-- --mīya---eda------i -ewi? m____________ y_____________ m___ n____ m-s-k-t-c-u-i y-m-y-t-’-d-w- m-n- n-w-? --------------------------------------- mesikotochuni yemīyats’edawi mani newi?
Qui passa l’aspiradora? ወለ--ስ-የ-ጠር-ው ---ነ-? ወ____ የ_____ ማ_ ነ__ ወ-ሉ-ስ የ-ጠ-ገ- ማ- ነ-? ------------------- ወለሉንስ የሚጠርገው ማን ነው? 0
w-l---nisi --m--’----ewi----i n---? w_________ y____________ m___ n____ w-l-l-n-s- y-m-t-e-i-e-i m-n- n-w-? ----------------------------------- welelunisi yemīt’erigewi mani newi?
Qui renta la vaixella? መ--ቢ- -ቃው-ስ-የሚ--በ- -ን-ነው? መ____ እ____ የ_____ ማ_ ነ__ መ-ገ-ያ እ-ው-ስ የ-ያ-በ- ማ- ነ-? ------------------------- መመገቢያ እቃውንስ የሚያጥበው ማን ነው? 0
memeg-b-y- i--a--n----y-mī-at-i-ew----n- ne--? m_________ i_________ y____________ m___ n____ m-m-g-b-y- i-’-w-n-s- y-m-y-t-i-e-i m-n- n-w-? ---------------------------------------------- memegebīya ik’awinisi yemīyat’ibewi mani newi?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!