Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   am ምክንያቶችን መስጠት 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [ሰባ ስድስት]

76 [seba sidisiti]

ምክንያቶችን መስጠት 2

mikiniyati mak’irebi 2

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Per què no vas venir? ለም---ል-ጣህ-/ --? ለ__ አ______ ሽ__ ለ-ን አ-መ-ህ-/ ሽ-? --------------- ለምን አልመጣህም/ ሽም? 0
l--ini-āli-et’-h-----sh-mi? l_____ ā____________ s_____ l-m-n- ā-i-e-’-h-m-/ s-i-i- --------------------------- lemini ālimet’ahimi/ shimi?
Estava malalt / -a. አ-ኝ -በ-። አ__ ነ___ አ-ኝ ነ-ረ- -------- አሞኝ ነበረ። 0
ā--n-- -e-e--. ā_____ n______ ā-o-y- n-b-r-. -------------- āmonyi nebere.
No vaig venir perquè estava malalt / -a. ያ--ጣሁ--አሞኝ ---በር --። ያ_____ አ__ ስ____ ነ__ ያ-መ-ሁ- አ-ኝ ስ-ነ-ር ነ-። -------------------- ያልመጣሁት አሞኝ ስለነበር ነው። 0
y--im-----ut--ā-o--i -----eber---e-i. y____________ ā_____ s_________ n____ y-l-m-t-a-u-i ā-o-y- s-l-n-b-r- n-w-. ------------------------------------- yalimet’ahuti āmonyi sileneberi newi.
Per què no va venir (ella)? እሷ---ን --መጣ--? እ_ ለ__ አ______ እ- ለ-ን አ-መ-ች-? -------------- እሷ ለምን አልመጣችም? 0
i-wa-le--ni-ā-ime-’---im-? i___ l_____ ā_____________ i-w- l-m-n- ā-i-e-’-c-i-i- -------------------------- iswa lemini ālimet’achimi?
Estava cansada. ደክሟት-ነ--። ደ___ ነ___ ደ-ሟ- ነ-ረ- --------- ደክሟት ነበረ። 0
deki---ti---b---. d________ n______ d-k-m-a-i n-b-r-. ----------------- dekimwati nebere.
No va venir perquè estava cansada. ያ-መ--- -ክ-ት ---በ- -ው። ያ_____ ደ___ ስ____ ነ__ ያ-መ-ች- ደ-ሟ- ስ-ነ-ር ነ-። --------------------- ያልመጣችው ደክሟት ስለነበር ነው። 0
y-------a--iwi d-kimwa----i-----er---ewi. y_____________ d________ s_________ n____ y-l-m-t-a-h-w- d-k-m-a-i s-l-n-b-r- n-w-. ----------------------------------------- yalimet’achiwi dekimwati sileneberi newi.
Per què no ha vingut (ell)? እሱ--ም- አል-ጣም? እ_ ለ__ አ_____ እ- ለ-ን አ-መ-ም- ------------- እሱ ለምን አልመጣም? 0
i------i-i ---me--am-? i__ l_____ ā__________ i-u l-m-n- ā-i-e-’-m-? ---------------------- isu lemini ālimet’ami?
No en tenia ganes. ፍላጎት የለውም ፍ___ የ___ ፍ-ጎ- የ-ው- --------- ፍላጎት የለውም 0
fil---ti -el----i f_______ y_______ f-l-g-t- y-l-w-m- ----------------- filagoti yelewimi
No ha vingut perquè no en tenia ganes. ፍ--ት-ስ--ነበ-----መ--። ፍ___ ስ______ አ_____ ፍ-ጎ- ስ-ል-በ-ው አ-መ-ም- ------------------- ፍላጎት ስላልነበረው አልመጣም። 0
f--a-o-i -i---in---re-i-ā-im---ami. f_______ s_____________ ā__________ f-l-g-t- s-l-l-n-b-r-w- ā-i-e-’-m-. ----------------------------------- filagoti silalineberewi ālimet’ami.
Per què no heu vingut? እና---ለም- አ-መጣች-ም? እ___ ለ__ አ_______ እ-ን- ለ-ን አ-መ-ች-ም- ----------------- እናንተ ለምን አልመጣችሁም? 0
in-n-t---em--i -limet-a-hi-umi? i______ l_____ ā_______________ i-a-i-e l-m-n- ā-i-e-’-c-i-u-i- ------------------------------- inanite lemini ālimet’achihumi?
El cotxe se’ns va espatllar. መ--ችን -በላሽቶ--ው። መ____ ተ____ ነ__ መ-ና-ን ተ-ላ-ቶ ነ-። --------------- መኪናችን ተበላሽቶ ነው። 0
m--īn-c-in----b-l-sh--- n-wi. m__________ t__________ n____ m-k-n-c-i-i t-b-l-s-i-o n-w-. ----------------------------- mekīnachini tebelashito newi.
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. ያልመጣ-ው መ--ች-------ሸ--ው። ያ_____ መ____ ስ_____ ነ__ ያ-መ-ነ- መ-ና-ን ስ-ተ-ላ- ነ-። ----------------------- ያልመጣነው መኪናችን ስለተበላሸ ነው። 0
ya-im-t’a-e-i--e-ī-a---ni sile-----ashe -e-i. y____________ m__________ s____________ n____ y-l-m-t-a-e-i m-k-n-c-i-i s-l-t-b-l-s-e n-w-. --------------------------------------------- yalimet’anewi mekīnachini siletebelashe newi.
Per què no ha vingut la gent? ለምን-ን -ው--ዎ- ያልመ--? ለ____ ነ_ ሰ__ ያ_____ ለ-ን-ን ነ- ሰ-ች ያ-መ-ት- ------------------- ለምንድን ነው ሰዎች ያልመጡት? 0
l-m-n-dini---wi--e--c---ya-i-----t-? l_________ n___ s______ y___________ l-m-n-d-n- n-w- s-w-c-i y-l-m-t-u-i- ------------------------------------ leminidini newi sewochi yalimet’uti?
Han perdut el tren. ባ-ር--መ---ው ባ__ አ_____ ባ-ር አ-ለ-ቸ- ---------- ባቡር አመለጣቸው 0
b--u-i āme-e-’a-h-wi b_____ ā____________ b-b-r- ā-e-e-’-c-e-i -------------------- baburi āmelet’achewi
No han vingut perquè han perdut el tren. እ-ሱ--ል-ጡ- -ቡር---ል--- ---። እ__ ያ____ ባ__ አ_____ ነ_ ። እ-ሱ ያ-መ-ት ባ-ር አ-ል-ቸ- ነ- ። ------------------------- እነሱ ያልመጡት ባቡር አምልጣቸው ነው ። 0
i-e-u-y-li-e---ti--a-ur--ām--it’a--ew- -ewi . i____ y__________ b_____ ā____________ n___ . i-e-u y-l-m-t-u-i b-b-r- ā-i-i-’-c-e-i n-w- . --------------------------------------------- inesu yalimet’uti baburi āmilit’achewi newi .
Per què no has vingut? ለም- -ል-ጣ-ም/---? ለ__ አ______ ሽ__ ለ-ን አ-መ-ህ-/ ሽ-? --------------- ለምን አልመጣህም/ ሽም? 0
l-min- --ime-’-h--i- -hi-i? l_____ ā____________ s_____ l-m-n- ā-i-e-’-h-m-/ s-i-i- --------------------------- lemini ālimet’ahimi/ shimi?
No podia. አ-ተ---ል-ም አ________ አ-ተ-ቀ-ል-ም --------- አልተፈቀደልኝም 0
ā--t-f---edeli--i-i ā__________________ ā-i-e-e-’-d-l-n-i-i ------------------- ālitefek’edelinyimi
No he vingut perquè no podia fer-ho. ያ-መ-ሁት-ስ---ፈ-ደ----በ-። ያ_____ ስ________ ነ___ ያ-መ-ሁ- ስ-ል-ፈ-ደ-ኝ ነ-ረ- --------------------- ያልመጣሁት ስላልተፈቀደልኝ ነበረ። 0
ya---e--ah-ti si-a-ite-e---d-l--yi ne-er-. y____________ s___________________ n______ y-l-m-t-a-u-i s-l-l-t-f-k-e-e-i-y- n-b-r-. ------------------------------------------ yalimet’ahuti silalitefek’edelinyi nebere.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...