Manual de conversa

ca A casa   »   hy տանը

17 [disset]

A casa

A casa

17 [տասնյոթ]

17 [tasnyot’]

տանը

[tany]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. Ս--մեր տ-ւ-ն է: Ս_ մ__ տ____ է_ Ս- մ-ր տ-ւ-ն է- --------------- Սա մեր տունն է: 0
Sa-me- tu-n-e S_ m__ t___ e S- m-r t-n- e ------------- Sa mer tunn e
El teulat és a dalt. Վերև--մ տ---քն -: Վ______ տ_____ է_ Վ-ր-ո-մ տ-ն-ք- է- ----------------- Վերևում տանիքն է: 0
Ver---m tan-k-n-e V______ t______ e V-r-v-m t-n-k-n e ----------------- Verevum tanik’n e
El celler es troba a baix. Ն---և-ւ----ուղն է: Ն_______ ն_____ է_ Ն-ր-և-ւ- ն-ո-ղ- է- ------------------ Ներքևում նկուղն է: 0
Ne-k’y-v-m nkug-n-e N_________ n_____ e N-r-’-e-u- n-u-h- e ------------------- Nerk’yevum nkughn e
Hi ha un jardí darrera de la casa. Տ---հ-տ-ում պ-րտե-ն--: Տ__ հ______ պ______ է_ Տ-ն հ-տ-ո-մ պ-ր-ե-ն է- ---------------------- Տան հետևում պարտեզն է: 0
T-n-h-te--- p-rtezn e T__ h______ p______ e T-n h-t-v-m p-r-e-n e --------------------- Tan hetevum partezn e
No hi ha cap carrer davant de la casa. Տ-ն դ-մ-- փ-ղո--չ--: Տ__ դ____ փ____ չ___ Տ-ն դ-մ-ց փ-ղ-ց չ-ա- -------------------- Տան դիմաց փողոց չկա: 0
Tan -ima--’-p-vo-hot-’ --’ka T__ d______ p_________ c____ T-n d-m-t-’ p-v-g-o-s- c-’-a ---------------------------- Tan dimats’ p’voghots’ ch’ka
Hi ha arbres al costat de la casa. Տան կո-ք-ն ծառ-- --: Տ__ կ_____ ծ____ ե__ Տ-ն կ-ղ-ի- ծ-ռ-ր ե-: -------------------- Տան կողքին ծառեր են: 0
Ta----ghk’-- t-ar----yen T__ k_______ t______ y__ T-n k-g-k-i- t-a-r-r y-n ------------------------ Tan koghk’in tsarrer yen
Aquí és el meu apartament. Սա ի---նակ----ն -: Ս_ ի_ բ________ է_ Ս- ի- բ-ա-ա-ա-ն է- ------------------ Սա իմ բնակարանն է: 0
Sa--m-b-ak-r-nn-e S_ i_ b________ e S- i- b-a-a-a-n e ----------------- Sa im bnakarann e
Aquí és la cuina i el bany. Ս---ոհ--ո-ն-է ո- լո-ա--ն-: Ս_ խ_______ է ո_ լ________ Ս- խ-հ-ն-ց- է ո- լ-գ-ր-ն-: -------------------------- Սա խոհանոցն է ու լոգարանը: 0
Sa k---a--t-’n e-------ra-y S_ k__________ e u l_______ S- k-o-a-o-s-n e u l-g-r-n- --------------------------- Sa khohanots’n e u logarany
Aquí són la sala d’estar i la cambra. Ա-նտե- հ-ո-ր----յա-ն-է--- ն-ջ--ան-: Ա_____ հ____________ է ո_ ն________ Ա-ն-ե- հ-ո-ր-ս-ն-ա-ն է ո- ն-ջ-ր-ն-: ----------------------------------- Այնտեղ հյուրասենյակն է ու ննջարանը: 0
Ayn-egh----rase-y--n --- --j--a-y A______ h___________ e u n_______ A-n-e-h h-u-a-e-y-k- e u n-j-r-n- --------------------------------- Ayntegh hyurasenyakn e u nnjarany
La porta principal està tancada. Տան ----ը-փակ -: Տ__ դ____ փ__ է_ Տ-ն դ-ւ-ը փ-կ է- ---------------- Տան դուռը փակ է: 0
T-- d-r-- --ak e T__ d____ p___ e T-n d-r-y p-a- e ---------------- Tan durry p’ak e
Però les finestres estan obertes. Բա-ց ---ո-հ-ն-ե-- -աց են: Բ___ պ___________ բ__ ե__ Բ-յ- պ-տ-ւ-ա-ն-ր- բ-ց ե-: ------------------------- Բայց պատուհանները բաց են: 0
B-y----pat-h--n-r- --t-’-yen B_____ p__________ b____ y__ B-y-s- p-t-h-n-e-y b-t-’ y-n ---------------------------- Bayts’ patuhannery bats’ yen
Avui fa calor. Այ--ր---գ-է: Ա____ շ__ է_ Ա-ս-ր շ-գ է- ------------ Այսօր շոգ է: 0
Ays-r-sh---e A____ s___ e A-s-r s-o- e ------------ Aysor shog e
Entrem a la sala d’estar. Մ-ն- --ո-մ --- հյուր---նյ--: Մ___ գ____ ե__ հ____________ Մ-ն- գ-ո-մ ե-ք հ-ո-ր-ս-ն-ա-: ---------------------------- Մենք գնում ենք հյուրասենյակ: 0
M---- --um-ye-----yu-ase---k M____ g___ y____ h__________ M-n-’ g-u- y-n-’ h-u-a-e-y-k ---------------------------- Menk’ gnum yenk’ hyurasenyak
Hi ha un sofà i una butaca. Այ--ե- --զ---ն -----զկ-թ-ռն--ն: Ա_____ բ______ ո_ բ________ ե__ Ա-ն-ե- բ-զ-ո-ն ո- բ-զ-ա-ո-ն ե-: ------------------------------- Այնտեղ բազմոցն ու բազկաթոռն են: 0
Aynte-- bazmo-s---- --zkat---r-----n A______ b________ u b___________ y__ A-n-e-h b-z-o-s-n u b-z-a-’-o-r- y-n ------------------------------------ Ayntegh bazmots’n u bazkat’vorrn yen
Assegui’s! Ն--ե-! Ն_____ Ն-տ-ք- ------ Նստեք! 0
N-tek’! N______ N-t-k-! ------- Nstek’!
El meu ordinador és aquí. Այ-տեղ-ի- համ--արգի-ն--: Ա_____ ի_ հ__________ է_ Ա-ն-ե- ի- հ-մ-կ-ր-ի-ն է- ------------------------ Այնտեղ իմ համակարգիչն է: 0
A---e-- im--ama---g--h’n-e A______ i_ h____________ e A-n-e-h i- h-m-k-r-i-h-n e -------------------------- Ayntegh im hamakargich’n e
La meva cadena estèreo és allà. Այնտ-- -- ձա-ն----չ--է: Ա_____ ի_ ձ_________ է_ Ա-ն-ե- ի- ձ-յ-ա-կ-չ- է- ----------------------- Այնտեղ իմ ձայնարկիչն է: 0
A-n-----im-d----a-ki---n-e A______ i_ d____________ e A-n-e-h i- d-a-n-r-i-h-n e -------------------------- Ayntegh im dzaynarkich’n e
El televisor és ben nou. Հ-ռ---տ-ց-ւյ-ը--ատ -----: Հ_____________ շ__ ն__ է_ Հ-ռ-ւ-տ-ց-ւ-ց- շ-տ ն-ր է- ------------------------- Հեռուստացույցը շատ նոր է: 0
Herru---ts-u-ts’y-s----n-r e H________________ s___ n__ e H-r-u-t-t-’-y-s-y s-a- n-r e ---------------------------- Herrustats’uyts’y shat nor e

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!