Manual de conversa

ca L’hora   »   am ጊዜው

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [ስምንት]

8 [siminiti]

ጊዜው

se‘ati

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Perdoni! ይቅር--ን! ይ______ ይ-ር-ዎ-! ------- ይቅርታዎን! 0
y-k’----a-oni! y_____________ y-k-i-i-a-o-i- -------------- yik’iritawoni!
Quina hora és, si us plau? እ----ሽ--ዓ--ስ-ት -ው? እ_____ ሰ__ ስ__ ነ__ እ-ክ-/- ሰ-ት ስ-ት ነ-? ------------------ እባክህ/ሽ ሰዓት ስንት ነው? 0
i-a---i-s---s----i sinit- -e-i? i__________ s_____ s_____ n____ i-a-i-i-s-i s-‘-t- s-n-t- n-w-? ------------------------------- ibakihi/shi se‘ati siniti newi?
Moltes gràcies. እ---በ-ም-አመ--ና-ው። እ__ በ__ አ_______ እ-ግ በ-ም አ-ሰ-ና-ው- ---------------- እጅግ በጣም አመሰግናለው። 0
i-i-i --t---i--mes--------i. i____ b______ ā_____________ i-i-i b-t-a-i ā-e-e-i-a-e-i- ---------------------------- ijigi bet’ami āmeseginalewi.
És la una. አ-ድ-ሰ-- --። አ__ ሰ__ ነ__ አ-ድ ሰ-ት ነ-። ----------- አንድ ሰዓት ነው። 0
āni----e‘a-- ---i. ā____ s_____ n____ ā-i-i s-‘-t- n-w-. ------------------ ānidi se‘ati newi.
Són les dues. ሁ-ት--ዓት---። ሁ__ ሰ__ ነ__ ሁ-ት ሰ-ት ነ-። ----------- ሁለት ሰዓት ነው። 0
hul--- --‘--i-n-wi. h_____ s_____ n____ h-l-t- s-‘-t- n-w-. ------------------- huleti se‘ati newi.
Són les tres. ሶ-ት--ዓ--ነ-። ሶ__ ሰ__ ነ__ ሶ-ት ሰ-ት ነ-። ----------- ሶስት ሰዓት ነው። 0
so---- --‘a-i-newi. s_____ s_____ n____ s-s-t- s-‘-t- n-w-. ------------------- sositi se‘ati newi.
Són les quatre. አ-- ሰዓ----። አ__ ሰ__ ነ__ አ-ት ሰ-ት ነ-። ----------- አራት ሰዓት ነው። 0
ā-a-- --‘--i---wi. ā____ s_____ n____ ā-a-i s-‘-t- n-w-. ------------------ ārati se‘ati newi.
Són les cinc. አም-- ሰ-ት-ነው። አ___ ሰ__ ነ__ አ-ስ- ሰ-ት ነ-። ------------ አምስት ሰዓት ነው። 0
ā--s----s---ti --w-. ā______ s_____ n____ ā-i-i-i s-‘-t- n-w-. -------------------- āmisiti se‘ati newi.
Són les sis. ስ--- ሰ-ት--ው። ስ___ ሰ__ ነ__ ስ-ስ- ሰ-ት ነ-። ------------ ስድስት ሰዓት ነው። 0
si--s--i se-a----ew-. s_______ s_____ n____ s-d-s-t- s-‘-t- n-w-. --------------------- sidisiti se‘ati newi.
Són les set. ሰ-ት ሰ-- ነው። ሰ__ ሰ__ ነ__ ሰ-ት ሰ-ት ነ-። ----------- ሰባት ሰዓት ነው። 0
s-bat---e--ti new-. s_____ s_____ n____ s-b-t- s-‘-t- n-w-. ------------------- sebati se‘ati newi.
Són les vuit. ስምንት-ሰ-- --። ስ___ ሰ__ ነ__ ስ-ን- ሰ-ት ነ-። ------------ ስምንት ሰዓት ነው። 0
sim---t--se-at---e--. s_______ s_____ n____ s-m-n-t- s-‘-t- n-w-. --------------------- siminiti se‘ati newi.
Són les nou. ዘ-- ----ነው። ዘ__ ሰ__ ነ__ ዘ-ኝ ሰ-ት ነ-። ----------- ዘጠኝ ሰዓት ነው። 0
ze-’---- s-‘-t- -ewi. z_______ s_____ n____ z-t-e-y- s-‘-t- n-w-. --------------------- zet’enyi se‘ati newi.
Són les deu. አስ---ዓት -ው። አ__ ሰ__ ነ__ አ-ር ሰ-ት ነ-። ----------- አስር ሰዓት ነው። 0
ā--r- -e-------wi. ā____ s_____ n____ ā-i-i s-‘-t- n-w-. ------------------ āsiri se‘ati newi.
Són les onze. አስ- አ--------ው። አ__ አ__ ሰ__ ነ__ አ-ራ አ-ድ ሰ-ት ነ-። --------------- አስራ አንድ ሰዓት ነው። 0
ā-i-a ā-id--s-‘--i -ewi. ā____ ā____ s_____ n____ ā-i-a ā-i-i s-‘-t- n-w-. ------------------------ āsira ānidi se‘ati newi.
Són les dotze. አስራ--ለት ----ነው። አ__ ሁ__ ሰ__ ነ__ አ-ራ ሁ-ት ሰ-ት ነ-። --------------- አስራ ሁለት ሰዓት ነው። 0
ā---- hu-e-- -----i--ewi. ā____ h_____ s_____ n____ ā-i-a h-l-t- s-‘-t- n-w-. ------------------------- āsira huleti se‘ati newi.
Un minut té seixanta segons. አ-ድ -ቂ- ስልሳ ሰ------ሉ-። አ__ ደ__ ስ__ ሰ____ አ___ አ-ድ ደ-ቃ ስ-ሳ ሰ-ን-ች አ-ት- ---------------------- አንድ ደቂቃ ስልሳ ሰከንዶች አሉት። 0
ā-idi d-k--k’- s-li---s-k--i-ochi -l---. ā____ d_______ s_____ s__________ ā_____ ā-i-i d-k-ī-’- s-l-s- s-k-n-d-c-i ā-u-i- ---------------------------------------- ānidi dek’īk’a silisa sekenidochi āluti.
Una hora té seixanta minuts. አን- ሰዓት ----ደቂ-ዎች አሉ-። አ__ ሰ__ ስ__ ደ____ አ___ አ-ድ ሰ-ት ስ-ሳ ደ-ቃ-ች አ-ት- ---------------------- አንድ ሰዓት ስልሳ ደቂቃዎች አሉት። 0
āni-i se-ati-s--isa---k---’-w-ch--ā--ti. ā____ s_____ s_____ d____________ ā_____ ā-i-i s-‘-t- s-l-s- d-k-ī-’-w-c-i ā-u-i- ---------------------------------------- ānidi se‘ati silisa dek’īk’awochi āluti.
Un dia té vint-i-quatre hores. አ-- -- ሃ--አራ- --ቶች-አ-ት። አ__ ቀ_ ሃ_ አ__ ሰ___ አ___ አ-ድ ቀ- ሃ- አ-ት ሰ-ቶ- አ-ት- ----------------------- አንድ ቀን ሃያ አራት ሰዓቶች አሉት። 0
āni----’-n--h--- --a-- --‘--o-h--ā----. ā____ k____ h___ ā____ s________ ā_____ ā-i-i k-e-i h-y- ā-a-i s-‘-t-c-i ā-u-i- --------------------------------------- ānidi k’eni haya ārati se‘atochi āluti.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.