Manual de conversa

ca La cita   »   ps ملاقات

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [ څلوروېشت ]

24 [ څلوروېشت ]

ملاقات

[mlākāt]

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
Que has perdut l’autobús? ایا ---و-- ب- خط- س-؟ ا__ ت_____ ب_ خ__ س__ ا-ا ت-س-ن- ب- خ-ا س-؟ --------------------- ایا تاسونه بس خطا سه؟ 0
āy- tā--na--s ǩtā-sa ā__ t_____ b_ ǩ__ s_ ā-ā t-s-n- b- ǩ-ā s- -------------------- āyā tāsona bs ǩtā sa
T’he esperat durant mitja hora. م--ت--- -ه ن---سا-ت ----ا- وکړ. م_ ت___ ت_ ن__ س___ ا_____ و___ م- ت-س- ت- ن-م س-ع- ا-ت-ا- و-ړ- ------------------------------- ما تاسو ته نیم ساعت انتظار وکړ. 0
mā---so t----- -ā-t -n-z---okṟ m_ t___ t_ n__ s___ ā_____ o__ m- t-s- t- n-m s-a- ā-t-ā- o-ṟ ------------------------------ mā tāso ta nym sāat āntzār okṟ
No portes el mòbil? تاسو---ی-و- ن- ---؟ ت___ ت_____ ن_ ل___ ت-س- ت-ی-و- ن- ل-ئ- -------------------- تاسو تلیفون نه لرئ؟ 0
-ā-o t-y--n -a lr t___ t_____ n_ l_ t-s- t-y-o- n- l- ------------------ tāso tlyfon na lr
Sigues puntual la pròxima vegada! بل -ل- -- وخ--ا--ئ! ب_ ځ__ پ_ و__ ا____ ب- ځ-ې پ- و-ت ا-س-! ------------------- بل ځلې پر وخت اوسئ! 0
bl--zl- -- oǩ- āos b_ d___ p_ o__ ā__ b- d-l- p- o-t ā-s ------------------ bl dzlê pr oǩt āos
Pren un taxi la pròxima vegada! بل-ځل--ک-- -ا-ل-! ب_ ځ_ ټ___ و_____ ب- ځ- ټ-س- و-خ-ئ- ----------------- بل ځل ټکسي واخلئ! 0
ب---ل----ي -ا-لئ! ب_ ځ_ ټ___ و_____ ب- ځ- ټ-س- و-خ-ئ- ----------------- بل ځل ټکسي واخلئ!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! بل ځ-----ۍ ر--ړ-! ب_ ځ_ چ___ ر_____ ب- ځ- چ-ر- ر-و-ه- ----------------- بل ځل چترۍ راوړه! 0
بل--ل-چ-رۍ--اوړ-! ب_ ځ_ چ___ ر_____ ب- ځ- چ-ر- ر-و-ه- ----------------- بل ځل چترۍ راوړه!
Demà estic lliure. س----ه ---ت-ی-. س__ ز_ ر___ ی__ س-ا ز- ر-ص- ی-. --------------- سبا زه رخصت یم. 0
س----ه --ص--یم. س__ ز_ ر___ ی__ س-ا ز- ر-ص- ی-. --------------- سبا زه رخصت یم.
Podem veure’ns demà? س-- ب------ا- --ړو؟ س__ ب_ م_____ و____ س-ا ب- م-ا-ا- و-ړ-؟ ------------------- سبا به ملاقات وکړو؟ 0
سب--ب--مل---------؟ س__ ب_ م_____ و____ س-ا ب- م-ا-ا- و-ړ-؟ ------------------- سبا به ملاقات وکړو؟
Em sap greu, demà no puc. زه ----ه---ا--،-زه--ش---ولی-د- --- ت-سره ک-م. ز_ ب____ غ_____ ز_ ن__ ک___ د_ س__ ت____ ک___ ز- ب-ښ-ه غ-ا-م- ز- ن-م ک-ل- د- س-ا ت-س-ه ک-م- --------------------------------------------- زه بخښنه غواړم، زه نشم کولی دا سبا ترسره کړم. 0
زه -خ-ن--غو--م، ---ن------ی-دا -با--ر--ه ک--. ز_ ب____ غ_____ ز_ ن__ ک___ د_ س__ ت____ ک___ ز- ب-ښ-ه غ-ا-م- ز- ن-م ک-ل- د- س-ا ت-س-ه ک-م- --------------------------------------------- زه بخښنه غواړم، زه نشم کولی دا سبا ترسره کړم.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? ایا -ا-و د-د- ا-نۍ---- --اره --ا- ل--؟ ا__ ت___ د د_ ا___ پ__ ل____ پ___ ل___ ا-ا ت-س- د د- ا-ن- پ-ی ل-ا-ه پ-ا- ل-ئ- -------------------------------------- ایا تاسو د دې اونۍ پای لپاره پلان لرئ؟ 0
ا-ا----و - -- -ون- ----ل---- -ل---لرئ؟ ا__ ت___ د د_ ا___ پ__ ل____ پ___ ل___ ا-ا ت-س- د د- ا-ن- پ-ی ل-ا-ه پ-ا- ل-ئ- -------------------------------------- ایا تاسو د دې اونۍ پای لپاره پلان لرئ؟
O ja has quedat amb algú? ی- ت--و د-خه--ی-ه--ر-؟ ی_ ت___ د___ ن___ ل___ ی- ت-س- د-خ- ن-ټ- ل-ئ- ---------------------- یا تاسو دمخه نیټه لرئ؟ 0
ی- --س-----ه ن-ټ--ل--؟ ی_ ت___ د___ ن___ ل___ ی- ت-س- د-خ- ن-ټ- ل-ئ- ---------------------- یا تاسو دمخه نیټه لرئ؟
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. زه---اون- ---پای کې-د -ی-و-وړ--د-----م ز_ د ا___ پ_ پ__ ک_ د ل___ و______ ک__ ز- د ا-ن- پ- پ-ی ک- د ل-د- و-ا-د-ز ک-م -------------------------------------- زه د اونۍ په پای کې د لیدو وړاندیز کوم 0
za - ā-nê- p- pā- k- d -y-----ā---z--om z_ d ā____ p_ p__ k_ d l___ o______ k__ z- d ā-n-y p- p-y k- d l-d- o-ā-d-z k-m --------------------------------------- za d āonêy pa pāy kê d lydo oṟāndyz kom
Què et sembla si fem un pícnic? ا-ا------ه -کن-- ک--لاړ --؟ ا__ م__ پ_ پ____ ک_ ل__ ش__ ا-ا م-ږ پ- پ-ن-ک ک- ل-ړ ش-؟ --------------------------- ایا موږ په پکنیک کې لاړ شو؟ 0
āy- mog--- pknyk k--lāṟ--o ā__ m__ p_ p____ k_ l__ š_ ā-ā m-g p- p-n-k k- l-ṟ š- -------------------------- āyā mog pa pknyk kê lāṟ šo
Què et sembla si anem a la platja? ساح--ته -و؟ س___ ت_ ځ__ س-ح- ت- ځ-؟ ----------- ساحل ته ځو؟ 0
s-ḩ- ta-d-o s___ t_ d__ s-ḩ- t- d-o ----------- sāḩl ta dzo
Què et sembla si anem a la muntanya? غرو----- --؟ غ____ ت_ ځ__ غ-و-و ت- ځ-؟ ------------ غرونو ته ځو؟ 0
ǧ-ono t- d-o ǧ____ t_ d__ ǧ-o-o t- d-o ------------ ǧrono ta dzo
Et vinc a buscar a l’oficina. زه-ب--ت--و-ل---فتر-څخ- او-- ک-م. ز_ ب_ ت___ ل_ د___ څ__ ا___ ک___ ز- ب- ت-س- ل- د-ت- څ-ه ا-چ- ک-م- -------------------------------- زه به تاسو له دفتر څخه اوچت کړم. 0
z- -a-tās- la --tr-tsǩ---oçt-kṟm z_ b_ t___ l_ d___ t___ ā___ k__ z- b- t-s- l- d-t- t-ǩ- ā-ç- k-m -------------------------------- za ba tāso la dftr tsǩa āoçt kṟm
Et vinc a buscar a casa. ز---ه --س--ل--ک-- -خ----چ--کړم. ز_ ب_ ت___ ل_ ک__ څ__ ا___ ک___ ز- ب- ت-س- ل- ک-ر څ-ه ا-چ- ک-م- ------------------------------- زه به تاسو له کور څخه اوچت کړم. 0
z---a----- -- k-- t-ǩa --çt kṟm z_ b_ t___ l_ k__ t___ ā___ k__ z- b- t-s- l- k-r t-ǩ- ā-ç- k-m ------------------------------- za ba tāso la kor tsǩa āoçt kṟm
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. زه-ب--تا-و---بس--ډ- ک--ا--- ک-م. ز_ ب_ ت___ د ب_ ا__ ک_ ا___ ک___ ز- ب- ت-س- د ب- ا-ی ک- ا-چ- ک-م- -------------------------------- زه به تاسو د بس اډی کې اوچت کړم. 0
za -- t-so--------- kê-ā--t --m z_ b_ t___ d b_ ā__ k_ ā___ k__ z- b- t-s- d b- ā-y k- ā-ç- k-m ------------------------------- za ba tāso d bs āḏy kê āoçt kṟm

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 paixtu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.