Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ps یو څه کول

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [ دوه اویا ]

72 [ دوه اویا ]

یو څه کول

yo tsa kol

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
haver de ل--می ل____ ل-ز-ی ----- لازمی 0
lāzmy l____ l-z-y ----- lāzmy
Haig d’enviar una carta. زه بای- --ک ولی-م. ز_ ب___ ل__ و_____ ز- ب-ی- ل-ک و-ی-م- ------------------ زه باید لیک ولیږم. 0
زه-بای- ل-ک --یږم. ز_ ب___ ل__ و_____ ز- ب-ی- ل-ک و-ی-م- ------------------ زه باید لیک ولیږم.
Haig de pagar l’hotel. زه -ا - هو-ل-پ--ې -ر-ړم ز_ ب_ د ه___ پ___ و____ ز- ب- د ه-ټ- پ-س- و-ک-م ----------------------- زه با د هوټل پیسې ورکړم 0
za b- d --ṯl p----o---m z_ b_ d a___ p___ o____ z- b- d a-ṯ- p-s- o-k-m ----------------------- za bā d aoṯl pysê orkṟm
T’has de llevar d’hora. تاسو با-وخ-- وی----. ت___ ب_ و___ و__ ش__ ت-س- ب- و-ت- و-ښ ش-. -------------------- تاسو با وختي ویښ شئ. 0
t-so-----ǩ-êy-oy- š t___ b_ o____ o__ š t-s- b- o-t-y o-ǩ š ------------------- tāso bā oǩtêy oyǩ š
Has de treballar molt. تا-و--ا -ی---ار ---ئ. ت___ ب_ ډ__ ک__ و____ ت-س- ب- ډ-ر ک-ر و-ړ-. --------------------- تاسو با ډیر کار وکړئ. 0
tā-o--ā ḏ-r kār okṟ t___ b_ ḏ__ k__ o__ t-s- b- ḏ-r k-r o-ṟ ------------------- tāso bā ḏyr kār okṟ
Has d’arribar a temps. ت--و-با په--خت-وي. ت___ ب_ پ_ و__ و__ ت-س- ب- پ- و-ت و-. ------------------ تاسو با په وخت وي. 0
t--o -ā-p- -ǩt oêy t___ b_ p_ o__ o__ t-s- b- p- o-t o-y ------------------ tāso bā pa oǩt oêy
(Ell] ha de posar benzina. ه-- -- پ---ل -- ک--. ه__ ب_ پ____ ډ_ ک___ ه-ه ب- پ-ر-ل ډ- ک-ي- -------------------- هغه با پطرول ډک کړي. 0
aǧ--bā ptr----k--ṟêy a__ b_ p____ ḏ_ k___ a-a b- p-r-l ḏ- k-ê- -------------------- aǧa bā ptrol ḏk kṟêy
(Ell] ha de reparar el cotxe. ه-ه--ا---ټر----ک--. ه__ ب_ م___ س_ ک___ ه-ه ب- م-ټ- س- ک-ي- ------------------- هغه با موټر سم کړي. 0
aǧ--bā-m-ṯr -m ---y a__ b_ m___ s_ k___ a-a b- m-ṯ- s- k-ê- ------------------- aǧa bā moṯr sm kṟêy
(Ell] ha de rentar el cotxe. هغه ب- موټ--وم-نځي. ه__ ب_ م___ و______ ه-ه ب- م-ټ- و-ی-ځ-. ------------------- هغه با موټر ومینځي. 0
aǧa ---mo-------d--y a__ b_ m___ o_______ a-a b- m-ṯ- o-y-d-ê- -------------------- aǧa bā moṯr omyndzêy
(Ella] ha de fer compres. هغ--ب---یر-- -ه--ا-ه -ي. ه__ ب_ پ____ ت_ ل___ ش__ ه-ه ب- پ-ر-د ت- ل-ړ- ش-. ------------------------ هغه با پیرود ته لاړه شي. 0
aǧ-------rod ta---ṟ- šêy a__ b_ p____ t_ l___ š__ a-a b- p-r-d t- l-ṟ- š-y ------------------------ aǧa bā pyrod ta lāṟa šêy
(Ella] ha de netejar l’apartament. هغ---پا-ت--ن-پا--کړي. ه__ ا_______ پ__ ک___ ه-ه ا-ا-ت-ا- پ-ک ک-ي- --------------------- هغه اپارتمان پاک کړي. 0
a---ā--rtmān---k kṟêy a__ ā_______ p__ k___ a-a ā-ā-t-ā- p-k k-ê- --------------------- aǧa āpārtmān pāk kṟêy
(Ella] ha de rentar la roba. ه-ه-------ی--می-ځي ه__ ب_ ک___ و_____ ه-ه ب- ک-ل- و-ی-ځ- ------------------ هغه با کالی ومینځي 0
a-------āly -mynd-êy a__ b_ k___ o_______ a-a b- k-l- o-y-d-ê- -------------------- aǧa bā kāly omyndzêy
Hem d’anar de seguida a l’escola. موږ سمد-ت----ون----ه--ا--شو. م__ س_____ ښ_____ ت_ ل__ ش__ م-ږ س-د-ت- ښ-و-ځ- ت- ل-ړ ش-. ---------------------------- موږ سمدستي ښوونځي ته لاړ شو. 0
mo---m--têy -oon-----ta--ā- -o m__ s______ ǩ_______ t_ l__ š_ m-g s-d-t-y ǩ-o-d-ê- t- l-ṟ š- ------------------------------ mog smdstêy ǩoondzêy ta lāṟ šo
Hem d’anar de seguida a treballar. م-ږ-سمد--ي --ر ته-ل-- -و. م__ س_____ ک__ ت_ ل__ ش__ م-ږ س-د-ت- ک-ر ت- ل-ړ ش-. ------------------------- موږ سمدستي کار ته لاړ شو. 0
mog-sm-st-------t- lāṟ -o m__ s______ k__ t_ l__ š_ m-g s-d-t-y k-r t- l-ṟ š- ------------------------- mog smdstêy kār ta lāṟ šo
Hem d’anar de seguida al metge. م-ږ -مد--ي--ا--ر -- -اړ شو. م__ س_____ ډ____ ت_ ل__ ش__ م-ږ س-د-ت- ډ-ک-ر ت- ل-ړ ش-. --------------------------- موږ سمدستي ډاکټر ته لاړ شو. 0
mog--mdst-y--ā--r-t--l-ṟ-šo m__ s______ ḏ____ t_ l__ š_ m-g s-d-t-y ḏ-k-r t- l-ṟ š- --------------------------- mog smdstêy ḏākṯr ta lāṟ šo
Heu d’esperar l’autobús. ت-سو --ب-----ان-ظ-ر--کړ-. ت___ د ب_ ت_ ا_____ و____ ت-س- د ب- ت- ا-ت-ا- و-ړ-. ------------------------- تاسو د بس ته انتظار وکړئ. 0
tāso d ----a ----ār-o-ṟ t___ d b_ t_ ā_____ o__ t-s- d b- t- ā-t-ā- o-ṟ ----------------------- tāso d bs ta āntzār okṟ
Heu d’esperar el tren. ت--و---اور-ا-- -ن-ظار-و-ړ-. ت___ د ا______ ا_____ و____ ت-س- د ا-ر-ا-ي ا-ت-ا- و-ړ-. --------------------------- تاسو د اورګاډي انتظار وکړئ. 0
t--- - --r-ā--- --tz-r--kṟ t___ d ā_______ ā_____ o__ t-s- d ā-r-ā-ê- ā-t-ā- o-ṟ -------------------------- tāso d āorgāḏêy āntzār okṟ
Heu d’esperar el taxi. تا-و-ټ-----ه ا-تظا- ----. ت___ ټ___ ت_ ا_____ و____ ت-س- ټ-س- ت- ا-ت-ا- و-ړ-. ------------------------- تاسو ټکسي ته انتظار وکړئ. 0
tā-- ----y--a ān--ār-okṟ t___ ṯ____ t_ ā_____ o__ t-s- ṯ-s-y t- ā-t-ā- o-ṟ ------------------------ tāso ṯksêy ta āntzār okṟ

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 paixtu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...