Manual de conversa

ca L’esport   »   ps سپورت

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [ نهه څلویښت ]

49 [ نهه څلویښت ]

سپورت

[سپورت]

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
Practiques cap esport? ای- تا-و --ور----ئ؟ ا__ ت___ س____ ک___ ا-ا ت-س- س-و-ت ک-ئ- ------------------- ایا تاسو سپورت کوئ؟ 0
ای--ت-س- سپ--ت ک-ئ؟ ا__ ت___ س____ ک___ ا-ا ت-س- س-و-ت ک-ئ- ------------------- ایا تاسو سپورت کوئ؟
Sí, em cal moure. هو،--ه-بای--حر-ت---ړم. ه__ ز_ ب___ ح___ و____ ه-، ز- ب-ی- ح-ک- و-ړ-. ---------------------- هو، زه باید حرکت وکړم. 0
ه-،--ه--ای-----ت -کړ-. ه__ ز_ ب___ ح___ و____ ه-، ز- ب-ی- ح-ک- و-ړ-. ---------------------- هو، زه باید حرکت وکړم.
Vaig al centre esportiu. زه----پ-رت ک-- -ه--م. ز_ د س____ ک__ ت_ ځ__ ز- د س-و-ت ک-ب ت- ځ-. --------------------- زه د سپورت کلب ته ځم. 0
زه - س-و-ت --ب-ت--ځ-. ز_ د س____ ک__ ت_ ځ__ ز- د س-و-ت ک-ب ت- ځ-. --------------------- زه د سپورت کلب ته ځم.
Juguem a futbol. موږ فوټ-ال کو-. م__ ف_____ ک___ م-ږ ف-ټ-ا- ک-و- --------------- موږ فوټبال کوو. 0
م-ږ فو-با--ک-و. م__ ف_____ ک___ م-ږ ف-ټ-ا- ک-و- --------------- موږ فوټبال کوو.
A vegades nedem. ځ-نې وخ-و-ه -و- لا--و----. ځ___ و_____ م__ ل____ و___ ځ-ن- و-ت-ن- م-ږ ل-م-و و-و- -------------------------- ځینې وختونه موږ لامبو وهو. 0
dzyn- o----a --g l---o -ao d____ o_____ m__ l____ o__ d-y-ê o-t-n- m-g l-m-o o-o -------------------------- dzynê oǩtona mog lāmbo oao
O fem moto. ی---و---ا---ل-چل--. ی_ م__ ب_____ چ____ ی- م-ږ ب-ی-ک- چ-و-. ------------------- یا موږ بایسکل چلوو. 0
یا موږ---ی-کل ----. ی_ م__ ب_____ چ____ ی- م-ږ ب-ی-ک- چ-و-. ------------------- یا موږ بایسکل چلوو.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. ز----پ--ښ-- -ې د -وټ--- ی- ا--ی--م -ی. ز___ پ_ ښ__ ک_ د ف_____ ی_ ا______ د__ ز-و- پ- ښ-ر ک- د ف-ټ-ا- ی- ا-ٹ-ڈ-م د-. -------------------------------------- زموږ په ښار کې د فوټبال یو اسٹیڈیم دی. 0
z-og p- --r k- d fo-b-l -- āsyym dy z___ p_ ǩ__ k_ d f_____ y_ ā____ d_ z-o- p- ǩ-r k- d f-ṯ-ā- y- ā-y-m d- ----------------------------------- zmog pa ǩār kê d foṯbāl yo āsyym dy
També hi ha una piscina amb sauna. د-سو----ه-د -امبو -م-شت-. د س______ د ل____ ه_ ش___ د س-ن-س-ه د ل-م-و ه- ش-ه- ------------------------- د سوناسره د لامبو هم شته. 0
d --nā--- d-lā-bo am-šta d s______ d l____ a_ š__ d s-n-s-a d l-m-o a- š-a ------------------------ d sonāsra d lāmbo am šta
I hi ha un camp de golf. ا--ګ--ف --رس-ه- شته. ا_ ګ___ ک___ ه_ ش___ ا- ګ-ل- ک-ر- ه- ش-ه- -------------------- او ګالف کورس هم شته. 0
āo ---- -ors--- šta ā_ g___ k___ a_ š__ ā- g-l- k-r- a- š-a ------------------- āo gālf kors am šta
Què hi ha a la televisió? په-تلوی--ون-----ه--ي؟ پ_ ت_______ ک_ څ_ د__ پ- ت-و-ز-و- ک- څ- د-؟ --------------------- په تلویزیون کې څه دي؟ 0
په --ویزی-ن ک--څ--دي؟ پ_ ت_______ ک_ څ_ د__ پ- ت-و-ز-و- ک- څ- د-؟ --------------------- په تلویزیون کې څه دي؟
Hi ha un partit de futbol. همد- -وس-د--وټب-- لوب- ده. ه___ ا__ د ف_____ ل___ د__ ه-د- ا-س د ف-ټ-ا- ل-ب- د-. -------------------------- همدا اوس د فوټبال لوبه ده. 0
ه-د- -وس-د ---بال---به -ه. ه___ ا__ د ف_____ ل___ د__ ه-د- ا-س د ف-ټ-ا- ل-ب- د-. -------------------------- همدا اوس د فوټبال لوبه ده.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. ج--ني-ل-بډ---د-ا-ګل-ت-ن سر--ل--ه -وي. ج____ ل_____ د ا_______ س__ ل___ ک___ ج-م-ي ل-ب-ل- د ا-ګ-س-ا- س-ه ل-ب- ک-ي- ------------------------------------- جرمني لوبډله د انګلستان سره لوبه کوي. 0
j--n---l-b--a d-----st-n -ra-l-ba -oêy j_____ l_____ d ā_______ s__ l___ k___ j-m-ê- l-b-l- d ā-g-s-ā- s-a l-b- k-ê- -------------------------------------- jrmnêy lobḏla d ānglstān sra loba koêy
Qui guanya? څ------؟ څ__ ګ___ څ-ک ګ-ي- -------- څوک ګټي؟ 0
ts-k g--y t___ g___ t-o- g-ê- --------- tsok gṯêy
No en tinc ni idea. ز- هی- ا-دازہ-نلر-. ز_ ه__ ا_____ ن____ ز- ه-څ ا-د-ز- ن-ر-. ------------------- زه هیڅ اندازہ نلرم. 0
za a-t- -nd-z n-rm z_ a___ ā____ n___ z- a-t- ā-d-z n-r- ------------------ za ayts āndāz nlrm
De moment, és un empat. د---- --- وخ- -ې ---بر --. د_ پ_ ا__ و__ ک_ ب____ د__ د- پ- ا-س و-ت ک- ب-ا-ر د-. -------------------------- دا په اوس وخت کې برابر دی. 0
dā pa ā-s -ǩ--kê--rā----y d_ p_ ā__ o__ k_ b____ d_ d- p- ā-s o-t k- b-ā-r d- ------------------------- dā pa āos oǩt kê brābr dy
L’àrbitre és de Bèlgica. ری-ری-د --ج-- د-. ر____ د ب____ د__ ر-ف-ی د ب-ج-م د-. ----------------- ریفری د بلجیم دی. 0
ریف-ی-- بل--- -ی. ر____ د ب____ د__ ر-ف-ی د ب-ج-م د-. ----------------- ریفری د بلجیم دی.
Ara hi ha un penal. ا---ی--ل- م-ت-- ش-- دې. ا__ ی_ ل_ م____ ش__ د__ ا-س ی- ل- م-ت-ر ش-ټ د-. ----------------------- اوس یو لس مېتېر شوټ دې. 0
ā-s -- l---êt-r -o- -ê ā__ y_ l_ m____ š__ d_ ā-s y- l- m-t-r š-ṯ d- ---------------------- āos yo ls mêtêr šoṯ dê
Gol! U a zero! گ-ل---و-تر صفر! گ___ ی_ ت_ ص___ گ-ل- ی- ت- ص-ر- --------------- گول! یو تر صفر! 0
go---o tr---r g__ y_ t_ s__ g-l y- t- s-r ------------- gol yo tr sfr

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 paixtu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!