Manual de conversa

ca La cita   »   no Avtale

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [tjuefire]

Avtale

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Que has perdut l’autobús? R-k- du---k- bussen? R___ d_ i___ b______ R-k- d- i-k- b-s-e-? -------------------- Rakk du ikke bussen? 0
T’he esperat durant mitja hora. J-g-ha- v-n-et-på d-g i -----lv --m-. J__ h__ v_____ p_ d__ i e_ h___ t____ J-g h-r v-n-e- p- d-g i e- h-l- t-m-. ------------------------------------- Jeg har ventet på deg i en halv time. 0
No portes el mòbil? Ha- -u-ik-e---bile- -e---eg? H__ d_ i___ m______ m__ d___ H-r d- i-k- m-b-l-n m-d d-g- ---------------------------- Har du ikke mobilen med deg? 0
Sigues puntual la pròxima vegada! V-r-pu--tlig neste --n-! V__ p_______ n____ g____ V-r p-n-t-i- n-s-e g-n-! ------------------------ Vær punktlig neste gang! 0
Pren un taxi la pròxima vegada! T--d----e --s-- ----! T_ d_____ n____ g____ T- d-o-j- n-s-e g-n-! --------------------- Ta drosje neste gang! 0
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! T- med --g ----p-y -es-e-g-n-! T_ m__ d__ p______ n____ g____ T- m-d d-g p-r-p-y n-s-e g-n-! ------------------------------ Ta med deg paraply neste gang! 0
Demà estic lliure. I mo--en har -e- fri. I m_____ h__ j__ f___ I m-r-e- h-r j-g f-i- --------------------- I morgen har jeg fri. 0
Podem veure’ns demà? S--l-----r------i-morge-? S___ v_ t______ i m______ S-a- v- t-e-f-s i m-r-e-? ------------------------- Skal vi treffes i morgen? 0
Em sap greu, demà no puc. Be-----r,-jeg---n-ikk-----o---n. B________ j__ k__ i___ i m______ B-k-a-e-, j-g k-n i-k- i m-r-e-. -------------------------------- Beklager, jeg kan ikke i morgen. 0
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? H-r -- --e- -la-er-i he---? H__ d_ n___ p_____ i h_____ H-r d- n-e- p-a-e- i h-l-a- --------------------------- Har du noen planer i helga? 0
O ja has quedat amb algú? El--r-har-du -llere-e e- av-al-? E____ h__ d_ a_______ e_ a______ E-l-r h-r d- a-l-r-d- e- a-t-l-? -------------------------------- Eller har du allerede en avtale? 0
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Jeg--or--lå- -t----m-te- i-he---. J__ f_______ a_ v_ m____ i h_____ J-g f-r-s-å- a- v- m-t-s i h-l-a- --------------------------------- Jeg foreslår at vi møtes i helga. 0
Què et sembla si fem un pícnic? S-al----dra p- pi----? S___ v_ d__ p_ p______ S-a- v- d-a p- p-k-i-? ---------------------- Skal vi dra på piknik? 0
Què et sembla si anem a la platja? Ska- v--d-- t-l-s----da? S___ v_ d__ t__ s_______ S-a- v- d-a t-l s-r-n-a- ------------------------ Skal vi dra til stranda? 0
Què et sembla si anem a la muntanya? Sk---vi d-a -i--------? S___ v_ d__ t__ f______ S-a- v- d-a t-l f-e-l-? ----------------------- Skal vi dra til fjells? 0
Et vinc a buscar a l’oficina. J-- -----r-d----å--onto---. J__ h_____ d__ p_ k________ J-g h-n-e- d-g p- k-n-o-e-. --------------------------- Jeg henter deg på kontoret. 0
Et vinc a buscar a casa. Je- -e--e--deg hj-mme h-- deg. J__ h_____ d__ h_____ h__ d___ J-g h-n-e- d-g h-e-m- h-s d-g- ------------------------------ Jeg henter deg hjemme hos deg. 0
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Je----nt---d---ved -us---l-ep-a-se-. J__ h_____ d__ v__ b________________ J-g h-n-e- d-g v-d b-s-h-l-e-l-s-e-. ------------------------------------ Jeg henter deg ved bussholdeplassen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + noruec (1-100) MP3 noruec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.