Manual de conversa

ca La cita   »   he ‫פגישה‬

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

‫24 [עשרים וארבע]‬

24 [essrim w\'arva]

‫פגישה‬

[pgishah]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Que has perdut l’autobús? ‫--ח-- ----וב-ס-‬ ‫_____ ל_________ ‫-י-ר- ל-ו-ו-ו-?- ----------------- ‫איחרת לאוטובוס?‬ 0
i-ar---la-oto---? i_____ l_________ i-a-t- l-'-t-b-s- ----------------- ixarta la'otobus?
T’he esperat durant mitja hora. ‫חיכ--י -ך-----ש--.‬ ‫______ ל_ ח__ ש____ ‫-י-י-י ל- ח-י ש-ה-‬ -------------------- ‫חיכיתי לך חצי שעה.‬ 0
x-ki-- l--ha/-a-h xatsi s-a--h. x_____ l_________ x____ s______ x-k-t- l-k-a-l-k- x-t-i s-a-a-. ------------------------------- xikiti lekha/lakh xatsi sha'ah.
No portes el mòbil? ‫אין-לך-ט-פ-ן ני--?‬ ‫___ ל_ ט____ נ_____ ‫-י- ל- ט-פ-ן נ-י-?- -------------------- ‫אין לך טלפון נייד?‬ 0
e-- -ek--/--kh -e--f-n-n-ya-? e__ l_________ t______ n_____ e-n l-k-a-l-k- t-l-f-n n-y-d- ----------------------------- eyn lekha/lakh telefon nayad?
Sigues puntual la pròxima vegada! ‫ת--דל /-- ל---ק-ב----ה----‬ ‫_____ / י ל____ ב___ ה_____ ‫-ש-ד- / י ל-י-ק ב-ע- ה-א-!- ---------------------------- ‫תשתדל / י לדייק בפעם הבאה!‬ 0
ti----de--t-sht-d-i ---a--- ba-'a- h---'--! t__________________ l______ b_____ h_______ t-s-t-d-l-t-s-t-d-i l-d-y-q b-f-a- h-b-'-h- ------------------------------------------- tishtadel/tishtadli l'dayeq baf'am haba'ah!
Pren un taxi la pròxima vegada! ‫-פ------- -ח--ונית-‬ ‫____ ה___ ק_ מ______ ‫-פ-ם ה-א- ק- מ-נ-ת-‬ --------------------- ‫בפעם הבאה קח מונית.‬ 0
baf'-m -a----- qa-/q-i mo-it. b_____ h______ q______ m_____ b-f-a- h-b-'-h q-x-q-i m-n-t- ----------------------------- baf'am haba'ah qax/qxi monit.
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! ‫--ע-----ה קח -טר-ה!‬ ‫____ ה___ ק_ מ______ ‫-פ-ם ה-א- ק- מ-ר-ה-‬ --------------------- ‫בפעם הבאה קח מטריה!‬ 0
baf-a- haba--- q---q-- mitri--! b_____ h______ q______ m_______ b-f-a- h-b-'-h q-x-q-i m-t-i-h- ------------------------------- baf'am haba'ah qax/qxi mitriah!
Demà estic lliure. ‫-חר---- ---י /-ה-‬ ‫___ א__ פ___ / ה__ ‫-ח- א-י פ-ו- / ה-‬ ------------------- ‫מחר אני פנוי / ה.‬ 0
ma-ar---i--an---pn-y--. m____ a__ p____________ m-x-r a-i p-n-i-p-u-a-. ----------------------- maxar ani panui/pnuyah.
Podem veure’ns demà? ‫-פ-ש--חר?‬ ‫____ מ____ ‫-פ-ש מ-ר-‬ ----------- ‫נפגש מחר?‬ 0
n-p--e-- m-xar? n_______ m_____ n-p-g-s- m-x-r- --------------- nipagesh maxar?
Em sap greu, demà no puc. ‫-ני מ------ ת,------נ--לא ------ ה-‬ ‫___ מ____ / ת_ מ__ א__ ל_ י___ / ה__ ‫-נ- מ-ט-ר / ת- מ-ר א-י ל- י-ו- / ה-‬ ------------------------------------- ‫אני מצטער / ת, מחר אני לא יכול / ה.‬ 0
a-i m----a-e-/----ta-ere-, m-x-r an--l--y--hol--e-h-l--. a__ m_____________________ m____ a__ l_ y_______________ a-i m-t-t-'-r-m-t-t-'-r-t- m-x-r a-i l- y-k-o-/-e-h-l-h- -------------------------------------------------------- ani mitsta'er/mitsta'eret, maxar ani lo yekhol/yekholah.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? ‫-אם --ננת-מ-ה--לסו- -ש--ע ה---ב-‬ ‫___ ת____ מ___ ל___ ה____ ה______ ‫-א- ת-נ-ת מ-ה- ל-ו- ה-ב-ע ה-ר-ב-‬ ---------------------------------- ‫האם תכננת משהו לסוף השבוע הקרוב?‬ 0
h---m --khnant---a-he-- -e--f hash-vu'- -a-aro-? h____ t________ m______ l____ h________ h_______ h-'-m t-k-n-n-a m-s-e-u l-s-f h-s-a-u-a h-q-r-v- ------------------------------------------------ ha'im tikhnanta mashehu lesof hashavu'a haqarov?
O ja has quedat amb algú? ‫האם -בר-ק-עת-משה--‬ ‫___ כ__ ק___ מ_____ ‫-א- כ-ר ק-ע- מ-ה-?- -------------------- ‫האם כבר קבעת משהו?‬ 0
ha'-m -v-----v-'- mashe--? h____ k___ q_____ m_______ h-'-m k-a- q-v-'- m-s-e-u- -------------------------- ha'im kvar qava't mashehu?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. ‫אני----- - ה---פג- -סוף ה-ב-ע.‬ ‫___ מ___ / ה ש____ ב___ ה______ ‫-נ- מ-י- / ה ש-פ-ש ב-ו- ה-ב-ע-‬ -------------------------------- ‫אני מציע / ה שנפגש בסוף השבוע.‬ 0
an--metsi'-/-e-si------hen--------------as--v-'-. a__ m________________ s_________ b____ h_________ a-i m-t-i-a-m-t-i-a-a s-e-i-g-s- b-s-f h-s-e-u-a- ------------------------------------------------- ani metsi'a/metsi'aha shenipgesh b'sof hashevu'a.
Què et sembla si fem un pícnic? ‫א------שה-פ-קנ--?‬ ‫____ נ___ פ_______ ‫-ו-י נ-ש- פ-ק-י-?- ------------------- ‫אולי נעשה פיקניק?‬ 0
ul---na-a-se--pi--i-? u___ n_______ p______ u-a- n-'-s-e- p-q-i-? --------------------- ulai na'asseh piqniq?
Què et sembla si anem a la platja? ‫א-לי-נ-ס---ח-ף הי--‬ ‫____ נ___ ל___ ה____ ‫-ו-י נ-ס- ל-ו- ה-ם-‬ --------------------- ‫אולי ניסע לחוף הים?‬ 0
ul-- --sa-l-----haya-? u___ n___ l____ h_____ u-a- n-s- l-x-f h-y-m- ---------------------- ulai nisa l'xof hayam?
Què et sembla si anem a la muntanya? ‫-ו-י-ני-ע להר-ם-‬ ‫____ נ___ ל______ ‫-ו-י נ-ס- ל-ר-ם-‬ ------------------ ‫אולי ניסע להרים?‬ 0
ulai --s- lahar--? u___ n___ l_______ u-a- n-s- l-h-r-m- ------------------ ulai nisa laharim?
Et vinc a buscar a l’oficina. ‫א-י--אס----ו-ך-מהמ--ד-‬ ‫___ א____ א___ מ_______ ‫-נ- א-ס-ף א-ת- מ-מ-ר-.- ------------------------ ‫אני אאסוף אותך מהמשרד.‬ 0
an- e'esof--ta-h-m--am--srad. a__ e_____ o____ m___________ a-i e-e-o- o-a-h m-h-m-s-r-d- ----------------------------- ani e'esof otakh m'hamissrad.
Et vinc a buscar a casa. ‫אנ- אאס-- -ו-- ---י--‬ ‫___ א____ א___ מ______ ‫-נ- א-ס-ף א-ת- מ-ב-ת-‬ ----------------------- ‫אני אאסוף אותך מהבית.‬ 0
a-i-e----f--takh--'ha-ait. a__ e_____ o____ m________ a-i e-e-o- o-a-h m-h-b-i-. -------------------------- ani e'esof otakh m'habait.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. ‫-----א--ף ---- מ------אוטוב-ס.‬ ‫___ א____ א___ מ____ ה_________ ‫-נ- א-ס-ף א-ת- מ-ח-ת ה-ו-ו-ו-.- -------------------------------- ‫אני אאסוף אותך מתחנת האוטובוס.‬ 0
ani e-es-- ot-kh -ita-an-t ha-otob--. a__ e_____ o____ m________ h_________ a-i e-e-o- o-a-h m-t-x-n-t h-'-t-b-s- ------------------------------------- ani e'esof otakh mitaxanat ha'otobus.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.