Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   ps په رستورانت کې 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [ نهه ویشت ]

29 [ نهه ویشت ]

په رستورانت کې 1

[په رستورانت کې 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
Aquesta taula és lliure? دا-میز--ا---دی؟ د_ م__ خ___ د__ د- م-ز خ-ل- د-؟ --------------- دا میز خالی دی؟ 0
d--m-- -āly dy d_ m__ ǩ___ d_ d- m-z ǩ-l- d- -------------- dā myz ǩāly dy
Voldria la carta, si us plau. مه-با----کړ- م--- م- -----د-. م______ و___ م___ م_ پ___ د__ م-ر-ا-ي و-ړ- م-ن- م- پ-ا- د-. ----------------------------- مهرباني وکړئ مینو مه پکار دی. 0
m--b-n-- -k- my---ma p-ā---y m_______ o__ m___ m_ p___ d_ m-r-ā-ê- o-ṟ m-n- m- p-ā- d- ---------------------------- marbānêy okṟ myno ma pkār dy
Què em recomana? تا-- -ه -ړ-ندی--ک--ئ؟ ت___ څ_ و______ ک____ ت-س- څ- و-ا-د-ز ک-ئ-؟ --------------------- تاسو څه وړاندیز کوئئ؟ 0
tāso-ts- -ṟā-----ko t___ t__ o______ k_ t-s- t-a o-ā-d-z k- ------------------- tāso tsa oṟāndyz ko
M’agradaria una cervesa. ز--یو--ی-----ړم ز_ ی_ ب__ غ____ ز- ی- ب-ر غ-ا-م --------------- زه یو بیر غواړم 0
ز--یو---ر --ا-م ز_ ی_ ب__ غ____ ز- ی- ب-ر غ-ا-م --------------- زه یو بیر غواړم
M’agradaria una aigua mineral. زه-م-رال-او-ه--وا--. ز_ م____ ا___ غ_____ ز- م-ر-ل ا-ب- غ-ا-م- -------------------- زه منرال اوبه غواړم. 0
زه---ر-- ا-ب--غواړ-. ز_ م____ ا___ غ_____ ز- م-ر-ل ا-ب- غ-ا-م- -------------------- زه منرال اوبه غواړم.
M’agradaria un suc de taronja. ز- د --ر-----س غ--ړم. ز_ د ن____ ج__ غ_____ ز- د ن-ر-ج ج-س غ-ا-م- --------------------- زه د نارنج جوس غواړم. 0
ز- د-ن--نج -وس-غو-ړم. ز_ د ن____ ج__ غ_____ ز- د ن-ر-ج ج-س غ-ا-م- --------------------- زه د نارنج جوس غواړم.
M’agradaria un cafè. زه-غ---م -----ف- وڅښم. ز_ غ____ ی_ ک___ و____ ز- غ-ا-م ی- ک-ف- و-ښ-. ---------------------- زه غواړم یو کافی وڅښم. 0
z- --āṟ--y--kā-y--t--m z_ ǧ____ y_ k___ o____ z- ǧ-ā-m y- k-f- o-s-m ---------------------- za ǧoāṟm yo kāfy otsǩm
M’agradaria llet amb cafè. ز- - -ید--س-- -اف--غواړم. ز_ د ش___ س__ ک___ غ_____ ز- د ش-د- س-ه ک-ف- غ-ا-م- ------------------------- زه د شیدو سره کافي غواړم. 0
زه----یدو---- ک--- غواړ-. ز_ د ش___ س__ ک___ غ_____ ز- د ش-د- س-ه ک-ف- غ-ا-م- ------------------------- زه د شیدو سره کافي غواړم.
Amb sucre, si us plau. د-----س-ه- مه-ب-ني-و-ړ-. د ش__ س___ م______ و____ د ش-ر س-ه- م-ر-ا-ي و-ړ-. ------------------------ د شکر سره، مهرباني وکړئ. 0
د-ش-- س-ه،-------ي -ک--. د ش__ س___ م______ و____ د ش-ر س-ه- م-ر-ا-ي و-ړ-. ------------------------ د شکر سره، مهرباني وکړئ.
M’agradaria te. زه------ی غ--ړم. ز_ ی_ چ__ غ_____ ز- ی- چ-ی غ-ا-م- ---------------- زه یو چای غواړم. 0
زه-----ا- -و--م. ز_ ی_ چ__ غ_____ ز- ی- چ-ی غ-ا-م- ---------------- زه یو چای غواړم.
M’agradaria un te de llimona. ز--د-ل-----ره--ا--غواړم. ز_ د ل___ س__ چ__ غ_____ ز- د ل-م- س-ه چ-ی غ-ا-م- ------------------------ زه د لیمو سره چای غواړم. 0
ز- - --م--سر- --- -و-ړ-. ز_ د ل___ س__ چ__ غ_____ ز- د ل-م- س-ه چ-ی غ-ا-م- ------------------------ زه د لیمو سره چای غواړم.
M’agradaria un te amb llet. ز- -----و---ه --ی--و--م. ز_ د ش___ س__ چ__ غ_____ ز- د ش-د- س-ه چ-ی غ-ا-م- ------------------------ زه د شیدو سره چای غواړم. 0
ز- - ش--- س-ه-چ-ی------. ز_ د ش___ س__ چ__ غ_____ ز- د ش-د- س-ه چ-ی غ-ا-م- ------------------------ زه د شیدو سره چای غواړم.
Té cigarrets? تاس- --ري--ل-ئ؟ ت___ س____ ل___ ت-س- س-ر-ټ ل-ئ- --------------- تاسو سګريټ لرئ؟ 0
تا-و-سګ-يټ لر-؟ ت___ س____ ل___ ت-س- س-ر-ټ ل-ئ- --------------- تاسو سګريټ لرئ؟
Té un cendrer? ا-ا------یو ای-ټ-ی--رئ؟ ا__ ت___ ی_ ا_____ ل___ ا-ا ت-س- ی- ا-ش-ر- ل-ئ- ----------------------- ایا تاسو یو ایشټری لرئ؟ 0
ای--تاسو-ی---ی-----لر-؟ ا__ ت___ ی_ ا_____ ل___ ا-ا ت-س- ی- ا-ش-ر- ل-ئ- ----------------------- ایا تاسو یو ایشټری لرئ؟
Té foc? ت--و-لا-ٹ----ی؟ ت___ ل____ ل___ ت-س- ل-ئ-ر ل-ی- --------------- تاسو لائٹر لری؟ 0
tā-o--ār--ry t___ l__ l__ t-s- l-r l-y ------------ tāso lār lry
(Jo) no tinc forquilla. ز--ف-رک------م. ز_ ف___ ن_ ل___ ز- ف-ر- ن- ل-م- --------------- زه فورک نه لرم. 0
za--o-k--- --m z_ f___ n_ l__ z- f-r- n- l-m -------------- za fork na lrm
(Jo) no tinc ganivet. ز--چ-قو ن--لر-. ز_ چ___ ن_ ل___ ز- چ-ق- ن- ل-م- --------------- زه چاقو نه لرم. 0
z--ç--- -- l-m z_ ç___ n_ l__ z- ç-k- n- l-m -------------- za çāko na lrm
(Jo) no tinc cullera. زه چ-چ--ه ل--. ز_ چ__ ن_ ل___ ز- چ-چ ن- ل-م- -------------- زه چمچ نه لرم. 0
za--m- -a lrm z_ ç__ n_ l__ z- ç-ç n- l-m ------------- za çmç na lrm

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 paixtu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.