Manual de conversa

ca La cita   »   lv Vienošanās

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [divdesmit četri]

Vienošanās

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Que has perdut l’autobús? V---tu n--a---i---t-b---? V__ t_ n_______ a________ V-i t- n-k-v-j- a-t-b-s-? ------------------------- Vai tu nokavēji autobusu? 0
T’he esperat durant mitja hora. Es t-v--g-i-ī-u-pusstun--. E_ t___ g______ p_________ E- t-v- g-i-ī-u p-s-t-n-u- -------------------------- Es tevi gaidīju pusstundu. 0
No portes el mòbil? V---t-----v -ī-zi-m-bi----ele-o-a? V__ t__ n__ l____ m_____ t________ V-i t-v n-v l-d-i m-b-l- t-l-f-n-? ---------------------------------- Vai tev nav līdzi mobilā telefona? 0
Sigues puntual la pròxima vegada! N--a-reiz-esi-p-ec-z---! N________ e__ p_________ N-k-m-e-z e-i p-e-ī-ā-a- ------------------------ Nākamreiz esi precīzāka! 0
Pren un taxi la pròxima vegada! Nā--mre-z ----m-t-kso-----! N________ p____ t__________ N-k-m-e-z p-ņ-m t-k-o-e-r-! --------------------------- Nākamreiz paņem taksometru! 0
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! Nāka--e-- paņem-lī-z---iet---a-g-! N________ p____ l____ l___________ N-k-m-e-z p-ņ-m l-d-i l-e-u-s-r-u- ---------------------------------- Nākamreiz paņem līdzi lietussargu! 0
Demà estic lliure. Rī--man-i---rī-s. R__ m__ i_ b_____ R-t m-n i- b-ī-s- ----------------- Rīt man ir brīvs. 0
Podem veure’ns demà? Vai -ē---------i----i-s? V__ m__ r__ s___________ V-i m-s r-t s-t-k-i-i-s- ------------------------ Vai mēs rīt satiksimies? 0
Em sap greu, demà no puc. Ma- ļot--žē-- rī--e- n-v-ru. M__ ļ___ ž___ r__ e_ n______ M-n ļ-t- ž-l- r-t e- n-v-r-. ---------------------------- Man ļoti žēl, rīt es nevaru. 0
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? Va----v---s ne--ļ-s-----l---au-ir-ka-t ka- -a---no-s? V__ t__ š__ n______ n_____ j__ i_ k___ k__ s_________ V-i t-v š-s n-d-ļ-s n-g-l- j-u i- k-u- k-s s-p-ā-o-s- ----------------------------------------------------- Vai tev šīs nedēļas nogalē jau ir kaut kas saplānots? 0
O ja has quedat amb algú? T- j-u -r k--u e---s-ru-ā-u--? T_ j__ a_ k___ e__ s__________ T- j-u a- k-d- e-i s-r-n-j-s-? ------------------------------ Tu jau ar kādu esi sarunājusi? 0
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. E---es-k-,-s--iksimie--n--ēļ-s----a-ē. E_ i______ s__________ n______ n______ E- i-s-k-, s-t-k-i-i-s n-d-ļ-s n-g-l-. -------------------------------------- Es iesaku, satiksimies nedēļas nogalē. 0
Què et sembla si fem un pícnic? Dos----s -i-n---? D_______ p_______ D-s-m-e- p-k-i-ā- ----------------- Dosimies piknikā? 0
Què et sembla si anem a la platja? Br--k--- uz -ū-----? B_______ u_ j_______ B-a-k-i- u- j-r-a-u- -------------------- Brauksim uz jūrmalu? 0
Què et sembla si anem a la muntanya? B-a--sim uz----niem? B_______ u_ k_______ B-a-k-i- u- k-l-i-m- -------------------- Brauksim uz kalniem? 0
Et vinc a buscar a l’oficina. Es -ev-ai---a-k-u -aka- -- b--oju. E_ t__ a_________ p____ u_ b______ E- t-v a-z-r-u-š- p-k-ļ u- b-r-j-. ---------------------------------- Es tev aizbraukšu pakaļ uz biroju. 0
Et vinc a buscar a casa. E- te- -i-b---kšu --kaļ uz māj--. E_ t__ a_________ p____ u_ m_____ E- t-v a-z-r-u-š- p-k-ļ u- m-j-m- --------------------------------- Es tev aizbraukšu pakaļ uz mājām. 0
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Es -e----a--idīš- --tobu-----et-rā. E_ t___ s________ a_______ p_______ E- t-v- s-g-i-ī-u a-t-b-s- p-e-u-ā- ----------------------------------- Es tevi sagaidīšu autobusu pieturā. 0

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.