Manual de conversa

ca La cita   »   kk Кездесу

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [жиырма төрт]

24 [jïırma tört]

Кездесу

[Kezdesw]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Que has perdut l’autobús? А-т-бу---н қа--------ың-ба? А_________ қ____ қ_____ б__ А-т-б-с-а- қ-л-п қ-й-ы- б-? --------------------------- Автобустан қалып қойдың ба? 0
Av-o-w--a---a-ıp-qoyd---b-? A_________ q____ q_____ b__ A-t-b-s-a- q-l-p q-y-ı- b-? --------------------------- Avtobwstan qalıp qoydıñ ba?
T’he esperat durant mitja hora. М---с-ні--арты с---т-кү---м. М__ с___ ж____ с____ к______ М-н с-н- ж-р-ы с-ғ-т к-т-і-. ---------------------------- Мен сені жарты сағат күттім. 0
M-n-s--i-ja--ı -a--- -üt---. M__ s___ j____ s____ k______ M-n s-n- j-r-ı s-ğ-t k-t-i-. ---------------------------- Men seni jartı sağat küttim.
No portes el mòbil? Ж--ыңд- -я-ы те-е----жо- -а? Ж______ ұ___ т______ ж__ п__ Ж-н-ң-а ұ-л- т-л-ф-н ж-қ п-? ---------------------------- Жаныңда ұялы телефон жоқ па? 0
J-n--d---y-l- -e-efon-j----a? J______ u____ t______ j__ p__ J-n-ñ-a u-a-ı t-l-f-n j-q p-? ----------------------------- Janıñda uyalı telefon joq pa?
Sigues puntual la pròxima vegada! К----- жо-ы ---ы-ы-да к-л. К_____ ж___ у________ к___ К-л-с- ж-л- у-қ-т-н-а к-л- -------------------------- Келесі жолы уақытында кел. 0
K--esi -o-- -a-ı--nd----l. K_____ j___ w________ k___ K-l-s- j-l- w-q-t-n-a k-l- -------------------------- Kelesi jolı waqıtında kel.
Pren un taxi la pròxima vegada! К-л-сі -о---так-и -----! К_____ ж___ т____ ш_____ К-л-с- ж-л- т-к-и ш-қ-р- ------------------------ Келесі жолы такси шақыр! 0
K--e-- jolı t---- ş-q-r! K_____ j___ t____ ş_____ K-l-s- j-l- t-k-ï ş-q-r- ------------------------ Kelesi jolı taksï şaqır!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! Ке-е-і --л- -о-ша-ы- ал- к--! К_____ ж___ қ_______ а__ к___ К-л-с- ж-л- қ-л-а-ы- а-а к-л- ----------------------------- Келесі жолы қолшатыр ала кел! 0
Ke--s---ol- qolş-t---a-----l! K_____ j___ q_______ a__ k___ K-l-s- j-l- q-l-a-ı- a-a k-l- ----------------------------- Kelesi jolı qolşatır ala kel!
Demà estic lliure. Е-те- м---б--пын. Е____ м__ б______ Е-т-ң м-н б-с-ы-. ----------------- Ертең мен боспын. 0
Er--ñ --- bospın. E____ m__ b______ E-t-ñ m-n b-s-ı-. ----------------- Erteñ men bospın.
Podem veure’ns demà? Ер--- кез--с-е--қ-йт-д-? Е____ к________ қ_______ Е-т-ң к-з-е-с-к қ-й-е-і- ------------------------ Ертең кездессек қайтеді? 0
E-teñ --z----ek ---t-di? E____ k________ q_______ E-t-ñ k-z-e-s-k q-y-e-i- ------------------------ Erteñ kezdessek qaytedi?
Em sap greu, demà no puc. Өкі-ішті, -рт-------і-д--ім-ж-қ. Ө________ е____ м__________ ж___ Ө-і-і-т-, е-т-ң м-м-і-д-г-м ж-қ- -------------------------------- Өкінішті, ертең мүмкіндігім жоқ. 0
Ö------i, e-te- --mk-ndigi- joq. Ö________ e____ m__________ j___ Ö-i-i-t-, e-t-ñ m-m-i-d-g-m j-q- -------------------------------- Ökinişti, erteñ mümkindigim joq.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? Ос- ----л--қа -ос--ры--бар м-? О__ д________ ж_______ б__ м__ О-ы д-м-л-с-а ж-с-а-ы- б-р м-? ------------------------------ Осы демалысқа жоспарың бар ма? 0
O-- d-malı--a -o-----ñ--a- --? O__ d________ j_______ b__ m__ O-ı d-m-l-s-a j-s-a-ı- b-r m-? ------------------------------ Osı demalısqa josparıñ bar ma?
O ja has quedat amb algú? Әл---бір-у----к----і- ---ды----? Ә___ б_______ к______ қ_____ б__ Ә-д- б-р-у-е- к-л-с-п қ-й-ы- б-? -------------------------------- Әлде біреумен келісіп қойдың ба? 0
Älde --re--en kelis-- -o--ı----? Ä___ b_______ k______ q_____ b__ Ä-d- b-r-w-e- k-l-s-p q-y-ı- b-? -------------------------------- Älde birewmen kelisip qoydıñ ba?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Д-м-л-----ні--е--ес--- ұ-ы---ы-. Д______ к___ к________ ұ________ Д-м-л-с к-н- к-з-е-у-і ұ-ы-а-ы-. -------------------------------- Демалыс күні кездесуді ұсынамын. 0
De-al-- -üni-k-------------a---. D______ k___ k________ u________ D-m-l-s k-n- k-z-e-w-i u-ı-a-ı-. -------------------------------- Demalıs küni kezdeswdi usınamın.
Què et sembla si fem un pícnic? К---е шы-айы----? К____ ш______ п__ К-к-е ш-ғ-й-қ п-? ----------------- Көкке шығайық па? 0
K--ke --ğayıq --? K____ ş______ p__ K-k-e ş-ğ-y-q p-? ----------------- Kökke şığayıq pa?
Què et sembla si anem a la platja? Жағажайғ- б----ы--п-? Ж________ б______ п__ Ж-ғ-ж-й-а б-р-й-қ п-? --------------------- Жағажайға барайық па? 0
J--a-ayğa-b--a--- p-? J________ b______ p__ J-ğ-j-y-a b-r-y-q p-? --------------------- Jağajayğa barayıq pa?
Què et sembla si anem a la muntanya? Т---а-----м-з--а? Т____ б______ б__ Т-у-а б-р-м-з б-? ----------------- Тауға барамыз ба? 0
Taw-a -a-am-- ba? T____ b______ b__ T-w-a b-r-m-z b-? ----------------- Tawğa baramız ba?
Et vinc a buscar a l’oficina. Мен -ені-кең--д-н-а-ып ----м--. М__ с___ к_______ а___ к_______ М-н с-н- к-ң-е-е- а-ы- к-т-м-н- ------------------------------- Мен сені кеңседен алып кетемін. 0
Me------ ----e--n al-- k---m--. M__ s___ k_______ a___ k_______ M-n s-n- k-ñ-e-e- a-ı- k-t-m-n- ------------------------------- Men seni keñseden alıp ketemin.
Et vinc a buscar a casa. М-н -ені-үй--н --ы- к------. М__ с___ ү____ а___ к_______ М-н с-н- ү-д-н а-ы- к-т-м-н- ---------------------------- Мен сені үйден алып кетемін. 0
M-- sen--üy------ıp-----m--. M__ s___ ü____ a___ k_______ M-n s-n- ü-d-n a-ı- k-t-m-n- ---------------------------- Men seni üyden alıp ketemin.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. М-- -ені --т---с--я----асынан алы----темі-. М__ с___ а______ а___________ а___ к_______ М-н с-н- а-т-б-с а-л-а-а-ы-а- а-ы- к-т-м-н- ------------------------------------------- Мен сені автобус аялдамасынан алып кетемін. 0
Men-se-- a-t---- ay--d--ası-an--l-p--et-m--. M__ s___ a______ a____________ a___ k_______ M-n s-n- a-t-b-s a-a-d-m-s-n-n a-ı- k-t-m-n- -------------------------------------------- Men seni avtobws ayaldamasınan alıp ketemin.

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.