Manual de conversa

ca La cita   »   ky Жолугушуу

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [жыйырма төрт]

24 [jıyırma tört]

Жолугушуу

[Joluguşuu]

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Ав---у--а -еч-ги- ------бы? А________ к______ к________ А-т-б-с-а к-ч-г-п к-л-ы-б-? --------------------------- Автобуска кечигип калдыңбы? 0
Avto-u-ka -e-i--p ---d-ŋb-? A________ k______ k________ A-t-b-s-a k-ç-g-p k-l-ı-b-? --------------------------- Avtobuska keçigip kaldıŋbı?
T’he esperat durant mitja hora. Мен----- жар----аа-та- -е-и -ү---м. М__ с___ ж____ с______ б___ к______ М-н с-н- ж-р-м с-а-т-н б-р- к-т-ү-. ----------------------------------- Мен сени жарым сааттан бери күттүм. 0
M-n-se-i j-r---s--tt-n --------tü-. M__ s___ j____ s______ b___ k______ M-n s-n- j-r-m s-a-t-n b-r- k-t-ü-. ----------------------------------- Men seni jarım saattan beri küttüm.
No portes el mòbil? Ж------------- --ле----жокп-? Ж______ у_____ т______ ж_____ Ж-н-ң-а у-л-у- т-л-ф-н ж-к-у- ----------------------------- Жаныңда уюлдук телефон жокпу? 0
J-nıŋda -yu--uk-t-le-o----k--? J______ u______ t______ j_____ J-n-ŋ-a u-u-d-k t-l-f-n j-k-u- ------------------------------ Janıŋda uyulduk telefon jokpu?
Sigues puntual la pròxima vegada! К-й--к- -о-- -а----л! К______ ж___ т__ б___ К-й-н-и ж-л- т-к б-л- --------------------- Кийинки жолу так бол! 0
Ki-i-ki-jol---a- bol! K______ j___ t__ b___ K-y-n-i j-l- t-k b-l- --------------------- Kiyinki jolu tak bol!
Pren un taxi la pròxima vegada! Кийи-ки жо-у---кс--- т--! К______ ж___ т______ т___ К-й-н-и ж-л- т-к-и-е т-ш- ------------------------- Кийинки жолу таксиге түш! 0
Kiyi-k---ol- t-k--g- t-ş! K______ j___ t______ t___ K-y-n-i j-l- t-k-i-e t-ş- ------------------------- Kiyinki jolu taksige tüş!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! К-й-нки --лу-кол --------ып----! К______ ж___ к__ ч____ а___ к___ К-й-н-и ж-л- к-л ч-т-р а-ы- к-л- -------------------------------- Кийинки жолу кол чатыр алып кел! 0
K-y---- -ol---ol---t---al-- -e-! K______ j___ k__ ç____ a___ k___ K-y-n-i j-l- k-l ç-t-r a-ı- k-l- -------------------------------- Kiyinki jolu kol çatır alıp kel!
Demà estic lliure. Эр-ең---н бошм--. Э____ м__ б______ Э-т-ң м-н б-ш-у-. ----------------- Эртең мен бошмун. 0
E-te---e- boşm-n. E____ m__ b______ E-t-ŋ m-n b-ş-u-. ----------------- Erteŋ men boşmun.
Podem veure’ns demà? Эрт-ң-ж--уг-лыбы? Э____ ж__________ Э-т-ң ж-л-г-л-б-? ----------------- Эртең жолугалыбы? 0
Erte- --lu--l-bı? E____ j__________ E-t-ŋ j-l-g-l-b-? ----------------- Erteŋ jolugalıbı?
Em sap greu, demà no puc. Ө--н-чтөмү------ок эрт---м-га--уур--кел-ейт. Ө___________ б____ э____ м___ т____ к_______ Ө-ү-ү-т-м-н- б-р-к э-т-ң м-г- т-у-а к-л-е-т- -------------------------------------------- Өкүнүчтөмүн, бирок эртең мага туура келбейт. 0
Ö--------ün- b---- e--eŋ-m-g- --u-a---l---t. Ö___________ b____ e____ m___ t____ k_______ Ö-ü-ü-t-m-n- b-r-k e-t-ŋ m-g- t-u-a k-l-e-t- -------------------------------------------- Ökünüçtömün, birok erteŋ maga tuura kelbeyt.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? У-у- д---а--ш-к-ндө---ө планд-----барб-? У___ д__ а___ к________ п________ б_____ У-у- д-м а-ы- к-н-ө-ү-ө п-а-д-р-ң б-р-ы- ---------------------------------------- Ушул дем алыш күндөрүнө пландарың барбы? 0
Uş-l---m---ı--kü-d---nö p--nda-ıŋ ba-bı? U___ d__ a___ k________ p________ b_____ U-u- d-m a-ı- k-n-ö-ü-ö p-a-d-r-ŋ b-r-ı- ---------------------------------------- Uşul dem alış kündörünö plandarıŋ barbı?
O ja has quedat amb algú? Ж- --н-- му-у-та------ж-лугушуу б-рб-? Ж_ с____ м_______ э__ ж________ б_____ Ж- с-н-е м-р-н-а- э-е ж-л-г-ш-у б-р-ы- -------------------------------------- Же сенде мурунтан эле жолугушуу барбы? 0
Je sen-e-m-ru---- -l- ---u-uşuu----bı? J_ s____ m_______ e__ j________ b_____ J- s-n-e m-r-n-a- e-e j-l-g-ş-u b-r-ı- -------------------------------------- Je sende muruntan ele joluguşuu barbı?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. М---де--а--ш күнд----жо-угууну-с---штай-. М__ д__ а___ к______ ж________ с_________ М-н д-м а-ы- к-н-ө-ү ж-л-г-у-у с-н-ш-а-м- ----------------------------------------- Мен дем алыш күндөрү жолугууну сунуштайм. 0
M-- --m-a-ı------ö-- --------u-su-u-----. M__ d__ a___ k______ j________ s_________ M-n d-m a-ı- k-n-ö-ü j-l-g-u-u s-n-ş-a-m- ----------------------------------------- Men dem alış kündörü joluguunu sunuştaym.
Què et sembla si fem un pícnic? П-к--- кылал-бы? П_____ к________ П-к-и- к-л-л-б-? ---------------- Пикник кылалыбы? 0
P--n-k-kı-a-ı--? P_____ k________ P-k-i- k-l-l-b-? ---------------- Piknik kılalıbı?
Què et sembla si anem a la platja? Ж--к-е-б-ралы-ы? Ж_____ б________ Ж-э-к- б-р-л-б-? ---------------- Жээкке баралыбы? 0
Jee----bar---bı? J_____ b________ J-e-k- b-r-l-b-? ---------------- Jeekke baralıbı?
Què et sembla si anem a la muntanya? Т-о-- б-р-л-? Т____ б______ Т-о-о б-р-л-? ------------- Тоого баралы? 0
To----ba---ı? T____ b______ T-o-o b-r-l-? ------------- Toogo baralı?
Et vinc a buscar a l’oficina. Ме--с--- -е-се-----лы- к--ем. М__ с___ к_______ а___ к_____ М-н с-н- к-ң-е-е- а-ы- к-т-м- ----------------------------- Мен сени кеңседен алып кетем. 0
Men se-i-keŋ-ed---alıp-ket--. M__ s___ k_______ a___ k_____ M-n s-n- k-ŋ-e-e- a-ı- k-t-m- ----------------------------- Men seni keŋseden alıp ketem.
Et vinc a buscar a casa. Мен---ни ү--ө- -лып -е--м. М__ с___ ү____ а___ к_____ М-н с-н- ү-д-н а-ы- к-т-м- -------------------------- Мен сени үйдөн алып кетем. 0
M-n--e-i ü---- -l-- ket--. M__ s___ ü____ a___ k_____ M-n s-n- ü-d-n a-ı- k-t-m- -------------------------- Men seni üydön alıp ketem.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Ме- сени--ял-ам--ан а-ып -е--м. М__ с___ а_________ а___ к_____ М-н с-н- а-л-а-а-а- а-ы- к-т-м- ------------------------------- Мен сени аялдамадан алып кетем. 0
Me--s--i ay-----a-a--a--p--ete-. M__ s___ a__________ a___ k_____ M-n s-n- a-a-d-m-d-n a-ı- k-t-m- -------------------------------- Men seni ayaldamadan alıp ketem.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kirguís (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.